Soroll i representació – Editorial nº 280

Va ser William Sheakespaeare que va posar de moda la frase de “molt soroll per no res” i ara ens va molt bé quan volem dir que potser hem fet moltes coses que per aconseguir el que em aconseguit no calia. Deixem clar d’entrada que tot allò que provoca moviment ciutadà mai és negatiu. La mobilització de la gent en un temps on sembla que tot ens ho han de fer és una bona senyal que en algun moment diguem no, això ho farem nosaltres. Així ha estat a Barberà amb el cas de la lluita, que tot just ha començat, per una secundària de qualitat. Felicitar a la Plataforma que s’ha creat per aquest motiu i a la seva gent i més en aquest cas que són persones conegudes per la seva constant actitud crítica de disconformitat amb tot allò que no es just. Encara que estiguin vinculades a sigles polítiques, no per això s’ha de minimitzar la seva feina o manifestar que hi ha altres interessos ocults. Ho diem doncs així s’ha manifestat per part d’algú en el propi Ple. Quan parlem de soroll i de no res ho fem pensant en com han actuat els polítics en aquest cas. De la reunió del novembre en la que SSTT comunicava a l’Alcaldessa la intenció de no crear un tercer institut i si calia fer que les aules de l’Elisa Badia fossin satel-lits de Can Planas a l’acord de divendres passat, pel que fa al proper curs 2016/2017 no hi ha cap canvi. Bé si, un, no s’acceptaran barracons a Can Planas per cobrir les necessitats que calguin. De tot un aspecte positiu i que serveix com a reflexió de tothom. No es pot anar per lliure en aquests temes, si es parla d’unitat ha de ser real, si es parla de consens ha de ser real i la lleialtat entre polítics total. Aquí no es tracta de guanyar i ser el primer en sortir a les fotos o obrir les portes del Parlament, o sortim junts a les fotos i anem junts al Parlament o el resultat serà el que tenim, tornar a debatre el model de secundària que volem per Barberà del Vallès i començar el proper curs amb les mateixes condicions que varem acabar el passat. El primer esforç unitari ha de ser la remodelació i ampliació de Can Planas i si cal i es pot, amb suport econòmic municipal però amb el vot a favor de tots els grups, unanimitat absoluta i els que puguin pressió als seus partits per que lo del Parlament no sigui una visita turística.
Una reflexió final en veu alta que arriba de molts indrets de Barberà. Enguany el Dia de Andalucía s’ha fet en lloc tancat i la presència institucional no ha quedat diluïda per l’espai en la missa. Ada Colau elimina la missa de la Mercè i Silvia Fuster institueix la missa rociera del Dia de Andalucía i ERC hi dóna suport amb l’assistència i en aquest cas no hi ha guerra de banderes, hi caben totes. Cal recordar sempre, no només dir-ho, que representem als barberencs i barberenques, a totes i tots.

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies