Si Rajoy no va aconseguir la majoria, perquè hauria de formar govern?

Una majoria relativa, tant en termes electorals com parlamentaris, no és una victòria, ni dóna al PP el dret de reclamar per a ell el govern. Els partits que, a escala de les Corts Generals, s’han afirmat com a partits opositors han reunit més del 50 % dels vots i reuneixen una clara majoria parlamentària. I això vol dir la necessitat de formular una alternativa, que voldríem federalista i de progrés, i l’obligació d’oferir a la ciutadania un projecte real de canvi.

Les dificultats per formar un govern a Espanya des de les eleccions del 20 de desembre, i de nou després del 26 de juny, tenen a veure amb un error d’òptica: creure que el PP dirigit per Rajoy va guanyar les eleccions.

Però això no és cert. Si agafem l’adequat punt de referència, que són les eleccions de novembre del 2011, el Partit Popular ha perdut 3,5 milions de vots i 50 diputats, gairebé un terç del seu capital polític anterior.

Ha governat una legislatura dominada pels casos de corrupció en el partit al govern (que han obligat al cessament de ministres) i de finançament il.legal del partit (desembre 2011: ningú sabia qui era Luis Bárcenas). S’ha enfrontat a ajuntaments i Comunitats Autònomes, asfixiant-los financerament; la llei de seguretat ciutadana l’ha enfrontat a periodistes i a sindicalistes; la reforma laboral, única llei en què ha tingut el suport d’algun altre partit (concretament, CiU), és responsable d’una degradació sense precedents de les relacions laborals; la contrareforma fiscal escanya la cultura (21 % d’IVA!), amnistia els defraudadors amb comptes a l’estranger i allibera les grans fortunes (reforma de l’IRPF), incrementant el dèficit fiscal malgrat la retòrica coneguda. La “guardiola” de la Seguretat Social val avui un terç del que valia fa cinc anys. La tensió política amb Catalunya està assolint cotes explosives, i el pes internacional d’Espanya és zero. Cal continuar?

Des del 2013 el PP de Rajoy ha governat en absoluta soledat: cap partit no ha donat suport a cap del seus projectes, ni s’ha preocupat realment de buscar-lo. La protesta ciutadana s’ha traduït en mobilitzacions de carrer, en el moviment dels “indignats”, en el sorgiment de nous partits polítics i en resultats electorals (europees, municipals, autonòmiques) catastròfics per al PP.

Una majoria relativa, tant en termes electorals com parlamentaris, no és una victòria, ni dóna al PP el dret de reclamar per a ell el govern. Un govern de Rajoy sense canvis substancials és la millor manera de fer el boca a boca a un moviment independentista català en decadència i allunyar la solució federal als problemes de convivència. Els partits que, a escala de les Corts Generals, s’han afirmat com a partits opositors han reunit més del 50 % dels vots, i reuneixen una clara majoria parlamentària. I això vol dir la necessitat de formular una alternativa, que voldríem federalista i de progrés; l’obligació d’oferir a la ciutadania un projecte real de canvi. Aquest projecte pot oferir múltiples variants (des d’un govern de coalició, fins a un govern de minoria amb suports externs, un contracte programàtic d’actuació governamental, etc.), i no ens correspon a Federalistes d’Esquerres formular propostes institucionals concretes.

Però el que ens correspon és cridar a les forces polítiques federalistes i d’esquerres a treballar de forma real i tangible en la formació d’una alternativa. Sense això, la necessitat d’un canvi es veurà truncada, i el panorama social i polític espanyol pot agreujar-se de forma insostenible.

Federalistes d’Esquerres, 11 d’agost de 2016

 

Deixa un comentari