Si es vol un País nou, cal una CCMA (Corporació Catalana Mitjans Audiovisuals) nova

El Parlament de Catalunya va celebrar el primer debat monogràfic sobre l’Audiovisual a finals de 1999.
Llavors es va acordar reformar la llei del CAC, per fer-lo independent del Govern, reformar la llei de la CCRTV en el mateix sentit, i es va triar per consens un nou director general de la Corporació, que va gaudir del suport de les forces polítiques fins que el 2002 el Govern Pujol el va fer dimitir per “pèrdua de confiança”.

Aquests aires de canvi, que van ser propiciats per la queixa i la mobilització d’organitzacions professionals i sindicals del sector, i dels treballadors de la llavors CCRTV, es van extendre a altres àmbits i van permetre l’aprovació de la Llei de l’Audiovisual catalana el 2005, i la reforma de la llei de RTVE el 2006, totes en el sentit de dotar d’independència plena els mitjans de comunicació públics. Així es van extendre als mitjans municipals els criteris de consens o de majoria qualificada a l’hora de triar els membres dels consells d’administració i els seus presidents.

A causa dels interessos partidistes, la Corporació no es va reformar fins el 2007, amb la llei que la va transformar en CCMA, , i es va passar d’un model de fort control governamental a un altre que sense poder fugir de la tutel.la partidista, permetia marges més grans de llibertat empresarial i professional, ni que fos per la neutralització mútua que sovint es produïa entre els grups polítics més influents.

Molt pitjor va ser la contrareforma legislativa del 2012, de la mà de CiU i el PP, que va retornar la Corporació als temps del control governamental, a partir de rebaixar a la majoria absoluta l’exigència per a l’elecció de consellers o la presa de decisions estratègiques. Aquella involució va comportar uns anys de gran conflictivitat laboral a la CCMA, i uns dèficits importants en matèria de pluralisme i d’independència empresarial i professional.

Ara seria hora de passar pàgina, i de retornar el vagó a la via, en la línia de les reformes democràtiques iniciades l’any 2000. Cal afrontar de cara els nous reptes provocats pels canvis tecnològics, els nous hàbits de consum, la realitat de la competència al sector…. Però tot això només es pot fer des del més ampli debat professional, social i amb participació dels treballadors.

Això reclama canviar amb urgència les lleis que han provocat la regovernamentalització i la limitació del debat sobre el futur exclusivament en mans del Govern o dels seus representants a la CCMA i al CAC . Que vol dir reprendre el procés de reforma iniciat al Parlament, sense obstaculitzar-lo, i de manera immediata, que aquest Parlament compleixi les seves pròpies lleis, i procedeixi a la renovació dels membres caducats de l’actual Consell de Govern de la Corporació, d’acord amb la llei de la CCMA i amb els criteris de consens o majoria qualificada acordats en la moció aprovada el mes de març.

Des de l’SPC reclamem no caure en la desmemòria, i retornar a Catalunya el paper de capdavantera en matèria reguladora de la independència dels mitjans de comunicació públics. Començant per la Corporació, que si no corre el risc de quedar a la cua dels processos de reforma democràtica que s’han iniciat en altres territoris.

 

Sindicat de Periodistes de Catalunya

Deixa un comentari