Rodríguez: “Només demano que Déu em doni salut i treball per donar quan calgui”

Miguel Ángel Rodríguez, és fruiter del mercadet ambulant dels dilluns a Barberà. Veí de Sabadell, enmig de la crisi de la COVID-19 va assabentar-se que hi havia moltes famílies que passaven gana a Barberà. Des de llavors, dóna cada setmana entre 100 i 150 euros en fruita a l’obra social de la parròquia Santa Maria de Barberà.

 

Quant de temps fa que teniu la fruiteria al mercadet?
Bé, això és herència del meu pare. Ell ha estat tota la vida treballant de fruiter i jo des de petit hi treballo. Vaig deixar els estudis amb 14 o 15 anys, i ja anava al mercat. Quan jo no tenia escola, durant les vacances, li donava un cop de mà i amb el temps vam treballar junts. Després ell s’ha jubilat i jo he seguit mantenint la paradeta. Jo tinc sis paradetes de fruita, però a Barberà només el dels dilluns.

 

Com li ve la idea de començar a donar part de la seva càrrega a les persones que ho necessiten?
Bé, jo tinc un bon client meu, que es diu Pere, i ell és de l’associació de jubilats de Barberà. I ell em va estar explicant que hi havia més de 800 persones passant gana a la ciutat, i em va preguntar si jo estaria disposat a donar fruita, i els hi vaig dir que sí. No ho vaig dubtar ni un moment. Que vingués qui fos a buscar cada dilluns la seva fruita que la tindria. Jo no és que vagi de sobrat, jo sóc creient en Déu i penso que sempre s’ha d’ajudar a les persones, que vés a saber si seran els meus clients de tota la vida. Gràcies a Déu jo no he passat gana, però ha de ser una experiència desagradable, i jo crec que el que dono és bo. El senyor que em ve a buscar la fruita em diu: “tant de bo que tota la fruita fos com la teva, perquè hi ha gent que em dóna furgonetes plenes, però d’allò n’haig de treure la quarta part”. Jo penso que això està mal fet, perquè el que no val és per tirar. Gastem el temps per a res. Jo intento sempre donar el millor, i més del que puc. Però val la pena, perquè tots puguem tirar endavant. També se li ha d’agrair al Pepe Núñez, l’encarregat del mercat, perquè des del coronavirus no ens cobra les taxes de les paradetes. I aquests diners ja els hi dono en fruita a la gent necessitada.

 

Miguel Ángel Rodríguez, paradista del mercadet de Barberà | Cedida
Miguel Ángel Rodríguez, paradista del mercadet de Barberà | Cedida

 

Quan va començar a fer les donacions?
Va ser després que comencés la pandèmia, cap al 14 de maig. Va resultar que el de Barberà va ser l’únic mercat que no ens van tancar amb el coronavirus. Jo vaig aguantar dos dilluns, perquè només amb el de Barberà obert, si jo havia de comprar la fruita, el que em sobrés havia de guardar-lo pel dilluns següent, i havia d’estar 6 dies a la càmera frigorífica. No em sortia rentable, i no vaig poder seguir anant al mercadet. I va ser el Pere, quan vaig començar a anar a més mercats, que m’ho va proposar. Arran d’això, li vaig comentar a una noia que té un forn de pa proper al mercat, i ella va començar a donar croissants i pa, i l’Isabel els va a buscar per la gent necessitada. M’agradaria que se sabés perquè aquesta noia també està ajudant molt. Tant de bo duri poc la donació, perquè voldrà dir que no hi ha tanta gent necessitada, però que si cal donar fruita, la dono.

 

Això ha anat creixent o sempre dona el mateix?
Jo realment no pregunto les quantitats. Jo dono directament i intento donar un quart o mitja furgoneta, aproximadament. Aproximadament dono entre uns 100 i 150 euros en fruita i verdura, i tot el que pugui donar jo ho dono, perquè sóc de bon cor. Intento donar patates, cebes, llimones, taronges per si hi ha nens, pomes, peres, plàtans, síndries… Intento donar varietat. Perquè, és clar, no ens inflarem a patates; que hi hagi una mica de tot perquè puguin variar. Un dia recordo que els de la parròquia no podien venir perquè estava molt lluny, i em van dir que al dia següent venien 54 famílies a dinar. I llavors vaig enviar la meva dona amb la furgoneta, que jo estava treballant, amb carxofes, patates, cebes… I vulguis que no, s’agraeix que aquestes 54 famílies mengin. Jo només demano que Déu em doni salut i treball perquè jo pugui donar les vegades que calgui.

 

Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies