REPORTATGE | Un any de tragèdia, un any per la Història

Fa un any des de l’inici de la pandèmia i aquesta, la de les restriccions, sembla la nova i eterna anormalitat. Des que el 25 de febrer de 2020 una italiana resident a Barcelona tornés del seu país a la ciutat amb lleus símptomes d’infecció pel SARS-CoV-2 sembla que hagi passat tota una vida. Aquest 25 de febrer, un any després, havíem passat d’1 a 554.040 casos oficials de COVID-19 al total de Catalunya, una dada que sumada a les 20.609 defuncions pel virus deixa entreveure la magnitud de la tragèdia que ha implicat el virus per a tots els ciutadans i ciutadanes. Només a Barberà del Vallès, en el mateix dia, es comptabilitzaven ja 2.055 contagis i 90 veïns i veïnes difunts.

 

Les 365 jornades han anat acompanyades, a més, d’una gran quantitat de restriccions, més o menys laxes depenent de l’evolució de les dades epidemiològiques monitoritzades per la Generalitat de Catalunya: del tancament absolut decretat el 13 de març pel govern de l’Estat i l’aplaudiment al personal sanitari vam passar a una desescalada progressiva per salvar un estiu de mascaretes i distàncies; unes vacances desiguals entre els que seguien treballant i aquells que ho havien perdut tot que van precedir una tardor de perills, un Nadal ple de pors i un hivern de segones i terceres onades del que ara tot just comencem a sortir. Ha sigut una volta al Sol plena de tragèdies humanes, dolor pels que han marxat sense una mà amiga al costat, caos en les administracions i patiment pels que no saben com arribaran a final de mes. En fi, un any que quedarà gravat per sempre a les memòries no només dels ciutadans de Barberà, sinó de tota la Humanitat.

 

Una ciutat transformada

La pandèmia de COVID-19 va trasbalsar des del primer moment tota la realitat barberenca. Si bé al principi la crida a la calma va fer que durant les primeres setmanes la realitat quotidiana no canviés en excés, amb l’arribada del decret d’Estat d’Alarma per part del govern espanyol el dia 13 de març la por al contagi i les restriccions van arribar per a quedar-se. Tanmateix, a la societat barberenca no li va quedar més remei que adaptar-se. De fet, segons indiquen des de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, ja el dia 12, una jornada abans dels grans tancaments pel virus, es va crear un Comitè d’emergències pels diferents serveis municipals a fi de mantenir en contacte permanent les diferents parts de l’administració local i adaptar-se a les restriccions.

 

Un control policial al límit entre Sabadell i Barberà | Toni Alfaro
Un control policial per les restriccions de la COVID-19 al límit entre Sabadell i Barberà durant la pandèmia | Toni Alfaro

 

A partir de llavors, tant la Policia Local com les diferents parts de l’administració municipal van engegar una sèrie de protocols per ajudar a garantir el compliment de la normativa de l’Estat d’Alarma. De seguida, tant el cos de seguretat barberenc com altres cossos d’emergències o servei públic com Protecció Civil van començar a patrullar els carrers per fer complir els confinaments i ajudar a les persones que així ho necessitessin. Segons explica el consistori, fins a finals de febrer del 2021, es van comptabilitzar fins a 604 assistències i atencions a persones relacionades amb la COVID. A més, es van dur a terme 119 visites a persones grans, 57 actuacions de control d’establiments, 11 de desallotjaments de la via pública i van aixecar fins a 474 actes de sanció per no complir la normativa relacionada amb la pandèmia. D’altra banda, al llarg de tot aquest any han repartit fins a 15.000 mascaretes en diferents espais públics, a Serveis Socials o residències de gent gran, a més d’altres elements de protecció com guants, gorros i gels hidroalcohòlics.

 

Per la seva part, internament, l’Ajuntament va haver d’adaptar-se també a la pandèmia mantenint com a màxima prioritat, indiquen, el fet de garantir la salut dels treballadors, i van prioritzar el teletreball com a mitjà essencial per a mantenir els serveis municipals bàsics. Amb el temps, però, l’avançament en les diferents fases de desescalada va permetre que els treballadors poguessin també tornar a treballar presencialment i combinar-ho amb la feina des de casa, mantenint sempre les tres màximes omnipresents: distància, mans i mascareta, a més d’una bona ventilació. Aquest teletreball i la seva posterior alternança també es van fer notar als carrers, que van passar d’estar pràcticament deserts a recuperar lentament l’activitat. De fet, com a mostra, des de l’Ajuntament asseguren que durant els primers mesos de pandèmia els delictes van disminuir “dràsticament”, un punt de vista que comparteixen des de Mossos d’Esquadra.

 

L’Ajuntament va decretar al maig del 2020 dol oficial per les persones difuntes per la COVID-19 | Redacció

 

Tanmateix, el més notable a la ciutat més enllà de la perspectiva sanitària ha sigut l’afectació a dos eixos fonamentals de la vida social barberenca: el comerç i les entitats. La pandèmia ha estat i continua sent especialment dura per l’economia, i en concret pel petit comerç. Ja al mes de maig, les informacions de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental parlaven de que vora un 34% dels vallesans havia acabat a l’atur o en situació d’ERTO al Vallès Occidental, unes 154.363 persones, la major part d’elles al sector de la indústria i el comerç. Unes dades que es van poder actualitzar fa pocs dies.

 

Entre les 5 localitats amb més afectats, tant en nombre de persones en un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) com en aturats, estava Barberà del Vallés. Aquesta
situació, amb el pas dels mesos, no sembla haver fet més que augmentar, tot i que des de la Generalitat encara no han fet públiques més dades. El consistori indica que no paren de
canviar, tot i que tenen constància que han tancat molts negocis a la ciutat, i que malauradament en seguiran tancant. Les ajudes de la Generalitat i la condonació de taxes des de l’Ajuntament poden ajudar, però des d’aquest últim indiquen que preocupen les conseqüències derivades d’aquests tancaments que puguin produir-se amb el temps. El que està clar, només passejant pels carrers de la ciutat, és que el teixit comercial viurà un abans i un després de la COVID-19 amb transformacions profundes i desaparició de comerços amb
gran arrelament històric.

 

Voluntaris de l’obra social de la Parròquia de Santa Maria de Barberà recollint aliments durant l’inici de la pandèmia | Redacció

 

Pel que fa a les entitats barberenques, el consistori diu que la pandèmia ha fet aturar molta -per no dir gairebé tota- l’activitat de les entitats de la nostra ciutat, tot i que de moment no
tenen constància que hagi implicat el tancament d’alguna d’elles. Sobre la tornada a la normalitat, previsible amb l’avançament de les vacunacions, diuen que és difícil de predir i que, en tot cas, serà esglaonada. Aquest esglaonament farà que, probablement, les entitats que guardin més distàncies puguin tornar a l’activitat amb més facilitat, i que, en la majoria dels casos, s’hagi de combinar l’activitat telemàtica -en cas de ser possible- amb la presencial durant molts mesos.

 

365 jornades de duresa

A finals de febrer vam sortir a preguntar al carrer amb la intenció de copsar què ha significat directament un any tan dolorós com aquest pels nostres conciutadans. Sobre les sensacions, plana sempre la tristesa pel tancament i la impossibilitat de tenir una mobilitat lliure. Així ho diu l’Arkham, que es troba “una mica asfixiat i presoner” després d’un any de restriccions, o la Iris, que se sent “una mica malament perquè no ens podem moure a massa llocs”. Altres, com la Júlia i el seu marit, s’han resignat i expliquen que “ens hem adaptat a les circumstàncies i hem seguit tot el què ens han dit, gairebé sense sortir”, mentre que alguns, com l’Amparo, expliquen que “viure la pandèmia a Barberà és un agravant, perquè no hi ha llocs nets a on passejar ni res”. Per les persones grans, en moltes ocasions, les restriccions han sigut mentalment molt perjudicials han nacessitat sortir al carrer: és el cas de l’Antonio, que admet que tot i estar sortint d’un càncer, “jo no em puc estar a casa, perquè si no m’agafaria una depressió molt grossa, i surto de tant en tant”. Per altres, com la Marta o el Roberto, la pandèmia ha sigut dolenta en general, i es troben “fotuts”, mentre que altres veïns, com el Mikel, ho han acceptat amb certa normalitat, ja que “part de la meva vida és jugar a videojocs, i m’he acostumat molt ràpid”.

 

La vida quotidiana s’ha hagut d’adaptar durant la pandèmia en el dia a dia, en àmbits com els mercadets itinerants| Redacció

 

Malgrat aquestes males sensacions, la majoria dels barberencs preguntats no han passat el virus directament, ni tampoc els seus familiars i amics, tot i que hi ha alguns, com la Iris que sí ho han patit als seus cercles: “alguns amics han passat el virus i s’han pogut recuperar, però tinc una amiga que va agafar el virus, va perdre la feina i no es va poder recuperar del tot”. També va passar la COVID-19 el germà de l’Amparo, que “va contagiar-se mentre treballava de repartidor, i encara té símptomes lleus de tant en tant”. Així, si bé en un inici semblava que el gran enemic per la majoria podrien ser les afectacions a la salut, el cop més fort ha vingut habitualment per l’economia. “Estar tancat a casa sense sortir i sense poder treballar, sense poder fer res, i sense poder sortir a buscar feina m’ha afectat molt a mi i molts altres amics i familiars, que o els han fet fora o no han cobrat” explica l’Arkham, angoixat. La Marta relata que “estic en ERTO des de principis de la pandèmia i m’ha canviat la vida, clar: sense feina i sense poder trobar-ne una de nova”, tot i que al seu voltant no hi ha hagut més afectats. A alguns amics de la Iris “els ha afectat molt i els han fet fora de la feina i tot”, i el fill de l’Antonio “va estar en ERTO una temporada” tot i ser mecànic d’avions, així com els germans de l’Amparo. Per altres, com el Roberto, “anem tirant” ja que cap persona del seu voltant s’ha vist afectada a nivell laboral, igual que en el cas de la Julia o el Mikel.

 

Les perspectives de futur, amb la implantació de les vacunes durant els últims mesos, semblen dividir també l’opinió dels barberencs i barberenques. D’una banda es troben els pessimistes, entre els que hi ha l’Amparo, que diu clarament que “no veig la llum al final del túnel” i que “crec que estic deprimida”; a més, ha optat per no mirar més les notícies, perquè “no vull que m’enganyin, però tampoc veig necessari tanta notícia negativa tots els dies”. La Julia, per la seva banda, no és tampoc gens optimista, “perquè ara ve setmana santa, i la gent voldrà sortir, reunir-se i tornarem al mateix”, i la Iris adopta una posició de cautela, dient que “tot i que ens vacunin, cal que ens seguim cuidant, perquè no podem abaixar la guàrdia”. Altres, com l’Akhram, pensen que tot tornarà a la normalitat quan les “elits mundials” ho decideixin: “parlant clar, la cosa no millorarà en funció de si ens vacunen o no: les coses es posaran bé quan ells, els que governen aquí o els que manen a nivell mundial (siguin els lobbies, els senyors dels diners o els de la política) vulguin que la gent torni a la normalitat”.

 

Una conversa amb distàncies de seguretat i mascareta | Pau Quintana
Una conversa amb distàncies de seguretat i mascareta | Pau Quintana

 

Tanmateix, també hi ha espai per l’optimisme, i l’arribada de les vacunes fa que gent com l’Antonio pensi “sí que en sortirem amb les vacunes, hem de ser optimistes”. Per la seva banda, la Marta creu que “hi ha d’haver una millora substancial en els pròxims mesos amb les vacunes”, i el Roberto creu que “al setembre més o menys això estarà solucionat als països occidentals”. Finalment, el Mikel veu “difícil que les administracions ajudin a que les vacunes funcionin bé”, tot i que creu que “s’haurien d’unir els coneixements que ha assolit cada laboratori per fer una única vacuna que funcioni realment bé”.

 

Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies