REPORTATGE | La salut mental del joves, una alarma post-Covid

La pandèmia de la Covid-19 ha afectat la societat de manera estructural. Des del contagiat que va patir la malaltia sense més conseqüències fins a les persones grans que es van quedar a casa per por al contagi, o fins i tot les persones que han sofert directament la crisi econòmica de forma directa en el seu lloc de treball, tots ells han patit un canvi en les seves vides que pot tenir conseqüències irreversibles.

 

Un dels grups que més preocupa -potser el que més- és el col·lectiu de joves i adolescents, a qui la pandèmia ha afectat de forma directa en el seu desenvolupament personal, social, afectiu i relacional i sobre el que la mateixa Organització Mundial de la Salut ja alerta des de fa mesos.

 

Les xifres de l’angoixa

Segons recull Salut Mental Catalunya -federació d’entitats per la salut mental al territori- en el dossier per la seva jornada “Impulsant millores en l’atenció a infants, adolescents i joves amb problemes de salut mental”, celebrada el passat mes de maig, els joves han patit de forma preocupant la pandèmia en la seva estabilitat emocional.

 

A la població general l’afectació ja és prou severa: durant la pandèmia els casos d’ansietat van augmentar en un 27% en comparació amb el 2019, i els de depressió es van enfilar un 33%. Encara més preocupant és que des de l’arribada del SARS-CoV-2, hi va haver un increment del 74% sobre conductes autolesives i temptatives de suïcidi, i la seva mateixa consumació -els propis intents de treure’s la vida- van augmentar fins a un alarmant 195%, una problemàtica que només entre finals de 2020 i principis del 2021 s’havia duplicat respecte al 2019.

 

Pel que fa als adolescents i joves en concret, el 72% expressa que sobre la pandèmia els preocupa la seva salut mental per sobre de la resta de problemàtiques. Però no només és la preocupació el que creix, sinó que el mateix document expressa que des de l’inici de la pandèmia es van quadruplicar les atencions del Servei d’Emergències Mèdiques per trastorns d’ansietat, una afecció que va afectar fins a un 30,3% dels joves entre 18 i 24 anys.

 

El confinament ha impactat molt en la nostra soledat | Pexels
Els confinaments han impactat molt en els joves| Pexels

 

En aquest sentit, també és l’important augment de fins al 52% en els ingressos a la unitat d’aguts per trastorns de la conducta alimentària (TCA), i un 40% en l’hospital de dia. D’altra banda, els intents de suïcidi en adolescents van augmentar fins a un 27% el 2020, coincidint amb l’arribada de la pandèmia, passant de 473 al 2019 a 601; una situació que seguia al llarg d’aquest mateix any, ja que el document assegura que als tres primers mesos de 2021 s’havien atès ja tantes temptatives com en tot l’any 2019.

 

Això deriva en una conclusió sinistra i preocupant: “els suïcidis són la primera causa de mort no natural entre els joves de 16 a 35 anys”, s’apunta al document. Aquestes xifres tenen la seva explicació, en part, en com els joves i adolescents han viscut la pandèmia, no només pel que fa a la crisi sanitària i les incerteses que provoca, sinó per totes les conseqüències de les restriccions, la falta de relació amb gent de la mateixa edat, l’augment de les hores passades amb els pares o tutors de forma obligada i, en general, una sensació de desesperança que diversos experts en psicologia, joventut i infància preguntats per l’Independent han corroborat que es produeix entre la població més jove.

 

Els més desesperançats

De fet, segons es pot llegir a l’informe ‘Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19. Principals resultats referents a la població jove’ del Centre d’Estudis d’Opinió, analitzat per l’Observatori Català de la Joventut i que recollia les impressions dels joves d’entre 16 i 34 anys, durant els primers tres mesos de pandèmia, “l’estat d’ànim de les persones joves és, de mitjana, el pitjor de tots els grups d’edat” que s’havien estudiat com a representatius de la població catalana. A la vegada, s’apuntava que els joves “són el col·lectiu que se sent menys capaç davant del confinament i el que el viu amb més dificultat”.

 

A més, a l’informe s’explica que, majoritàriament, els joves són més crítics respecte a l’actitud de la ciutadania durant la pandèmia, amb la gestió de la situació per part del govern espanyol i menys optimistes respecte al futur. Sobre aquesta última qüestió, el document assegura que “més de la meitat de les persones joves pateixen pel seu futur”, i que “molt poca gent creu que l’economia es refarà aviat”.

 

Les classes online han impedit la relació directa entre els joves | Pexels
Les classes online han impedit la relació directa entre els joves | Pexels

 

Seguint amb el pla econòmic i referent als joves d’entre 16 i 24 anys, el text il·lustra que “més de la meitat d’aquests joves viuen en llars on s’han reduït els ingressos arran de la pandèmia (sent el grup d’edat més afectat), gairebé la meitat consideren que la seva situació econòmica s’ha deteriorat i gairebé una tercera part consideren que tindran dificultats per arribar a finals de mes”. Això coincideix amb l’afirmació que “dues terceres parts, la proporció més alta de tota la població, tenen problemes per dormir arran de la pandèmia”.

 

Una suma que, en el seu global, acaba desembocant en desànim i mala estabilitat emocional i mental pel segment més jove de la població catalana: “entre la joventut més jove és on els indicadors d’estats d’ànim obtenen els pitjors resultats, tant respecte als estats d’ànim negatius (tristesa, angoixa, avorriment i incertesa) com els positius (confiança i esperança)”, indica l’informe.

 

Un entorn hostil pels més sensibles

L’entorn, expliquen els experts, és determinant en com es desenvolupa una persona, i les etapes de la infància, l’adolescència i la primera joventut necessita de certa estabilitat per evolucionar de forma correcta. Però en una situació d’estrès constant, el desenvolupament pot truncar-se per patir conseqüències negatives per la salut mental.

 

És el que diu el responsable de la Psiquiatria Comunitària d’Adults a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, Narcís Cardoner: “mantenir el nivell d’estrès de forma persistent sabem que és un risc per desenvolupar problemes emocionals”, diu. De fet, aquesta situació d’amenaça constant és la que acaba derivant en una angoixa, un dels primers passos per desestructurar la nostra salut mental.

 

Ell destaca com a molt alarmant l’increment dels intents de suïcidi entre els adolescents, i per això remarca que “ens preocupen moltíssim els joves”. Indica que durant la pandèmia, els suïcidis consumats han acabat posicionant-se clarament com a primera causa de mort entre aquest col·lectiu, desplaçant els accidents de trànsit, l’altra gran causa de defunció no natural dels joves. En general, l’actitud dels adolescents se sol caracteritzar per “conductes evitatives i una mena de desesperança que agreugen clarament problemes previs”, diu Cardoner.

 

Els trastorns dels joves amb problemes previs s'han vist empitjorats | Pexels
Els trastorns dels joves amb problemes previs s’han vist empitjorats | Pexels

 

I és que el més preocupant no és el sorgiment de patologies psicològiques entre els joves que no les tenien, sinó que aquells que ja en patien les veuen empitjorades. El context genera “una emoció de por que, quan se suma al que ja tens, no ajuda en res”, certifica Maricarmen Rosillo, psicòloga terapeuta barberenca. Ella deixa clar que, com a professional, “te n’adones que gent que començava a evolucionar bé de cop fa una recaiguda, perquè hi ha molta inseguretat”.

 

Irene Molano, col·lega de professió i directora del centre psicoeducatiu Aula Innova de Barberà ho resumeix de forma clara: “hi ha molts perfils que estaven començant amb trastorns d’ansietat, depressió o baixa autoestima i, quan això va esclatar i van haver-se de clausurar a casa, van fer una baixada molt forta i van començar amb autolesions; si no hagués passat el que ha passat, molt probablement, amb la teràpia això s’hauria pogut evitar”.

 

Tot i així, no cal oblidar que la pandèmia ha generat els seus propis casos de “pors persistents i pensaments intrusius: hi ha infants i joves que no en tenien i ara en tenen”, remarca Marina Iniesta, psicòloga especialitzada en infants i adolescents de Barberà. Entre les causes bàsiques d’aquest empitjorament dels que ja es veien afectats per patologies psicològiques o dels nous casos, destaca especialment l’aïllament amb els amics o el grup d’iguals. Es tracta d’una mancança fatal en la construcció de la identitat individual en “una etapa de la vida en la que necessiten un contacte molt proper amb els seus amics perquè és el seu principal grup de referència, i no l’han tingut”, explica Molano.

 

Aquesta construcció de la identitat pròpia ve donada per l’oposició a la família, que fins a aquesta etapa era el suport primordial de l’individu. Rosillo indica que “el grup és súperimportant a l’adolescència: el grup et serveix per rebel·lar-te contra la família, imposar-te, i en moltes ocasions no l’han pogut emprar de forma directa”. La mancança d’interacció ha derivat, expliquen totes elles, en un aïllament personal a través de la tecnologia: “hem pogut veure que, en general, ha augmentat encara més el contacte amb les xarxes socials i les tecnologies, situacions d’addiccions i també de ciberassetjament i ciberbullying”, diu Iniesta.

 

L'angoixa ha sigut un dels símptomes més habituals durant la pandèmia | Pexels
L’angoixa ha sigut un dels símptomes més habituals durant la pandèmia | Pexels

 

Alhora, aquesta mancança de contacte amb el dia a dia real ha generat que molts joves hagin caigut en una “idealització sobre el món”, com destaca Rosillo, que ha implicat noves alteracions. Més hores de pantalla i influències a través de les xarxes han implicat menys contacte amb la normalitat i més amb models idealitzats. Potser això és una de les causes per les que tots quatre professionals certifiquen un augment important dels trastorns alimentaris entre els més joves, especialment les noies.

 

Es tracta d’un trencament amb la realitat en un moment fatal, on cada influència pesa molt i a on cada segon importa des de la perspectiva de l’individu: “un any i mig per mi, que tinc cinquanta anys, no implica res, i tens la confiança que és temporal i no pot durar; en canvi, quan ets adolescent, un any és tota la teva vida i és un any perdut”, desenvolupa Rosillo.

 

Generació Covid?

I fins a quin punt pot afectar aquesta mancança en el desenvolupament personal de tota una generació? “Jo crec que aquesta pandèmia tindrà conseqüències i les està tenint, tot i que veurem si duraran o no: és una etapa vital que s’està veient modificada molt substancialment; ha canviat àmbits de relació, i als adolescents d’ara els hi costa més sortir de casa i quedar físicament amb els amics”, remarca Iniesta.

 

Molano, d’altra banda, posa èmfasi en què la caiguda de la motivació pot ser el més important: “al final la motivació és el que ens empeny a lluitar per allò que volem aconseguir, i si això no està no lluites igual que lluitaries si saps que podràs arribar al final del camí i aconseguir el teu objectiu, i per tant és molt probable que molts tirin la tovallola i deixin d’estudiar o no busquin feina”. Rosillo, pel seu compte, defensa no caure en el fatalisme, i argumenta que “dependrà molt de com nosaltres com a societat sapiguem gestionar l’època posterior a la pandèmia de Covid-19”; al cap i a la fi, remarca, “hi ha gent que ha viscut una guerra i acaben tenint una vida molt digna”.

 

L'atenció i l'ajuda dels pares és fonamental per ajudar els joves a tirar endavant | Pexels
L’atenció i l’ajuda dels pares és fonamental per ajudar els joves a tirar endavant | Pexels

 

I és que potser el futur pot estar determinat per què puguin fer aquests joves i el seu entorn per a guarir les ferides d’aïllaments i restriccions. Iniesta defensa que aquestes ferides s’han de curar a través de dues vessants: la primera és l’administració pública, que ha de donar recursos a les famílies més desafavorides; d’altra banda, “a nivell familiar i social hem d’incrementar el suport i l’escolta: moltes vegades pensem que sabem el que els hi passa als adolescents i cal una escolta per saber quin és el malestar concret”.

 

Molano aposta sobretot per l’empatia amb l’adolescent, per “intentar posar-nos en la seva pell” perquè se sentin escoltats i valorats, però també remarca que “el principal és demanar ajuda a un professional, perquè per molt que ens creiem que podem portar aquesta situació no tenim les eines, i per donar-les estem els professionals”. Finalment, Rosillo aposta per tallers i tutories als centres escolars, però especialment per una voluntat conjunta de la societat: “si ens encarreguem que la seva sigui una generació marcada, ho serà, això està clar”, sentencia.

 

Toni Alfaro

 

FOTO PORTADA: La solitud i l’aïllament han afectat molt el desenvolupament dels més joves | Pexels

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies