REPORTATGE | El treball aguanta pel “titànic” esforç barberenc

La situació de crisi econòmica provocada per la Covid-19 podria no ser tan negativa com es preveia, almenys pel moment, i especialment en el cas de Barberà del Vallès. Això és el que donen a entendre les dades recopilades pel Ministerio de Inclusión, Seguredad Social i Inmigraciones, que expliquen una realitat no tan negativa com es podia preveure en un moment tan complicat per l’economia de les famílies.

 

Ho explica la regidora d’Ocupació de l’Ajuntament de Barberà, Monica Sempere, parlant sobre els nombres que la crisi ha deixat entre el març de 2020 i el de 2021. “Les estadístiques s’han de prendre amb molta cautela, però són bones notícies que ens fan pensar que ens en sortirem”, resumeix. I és que, explica, ara mateix els llocs de treball de les empreses al municipi es manté estable, això sí, “amb molta variabilitat, entre onades que pugen i baixen” i “depenent molt de cada sector”.

 

En dades concretes, Sempere explica que han detectat que “des de l’inici de la crisi, 238 persones més estan aturades a la ciutat”, però la major part de la caiguda es va produir durant els primers mesos de pandèmia: “el descens més fort es va produir entre març i agost de 2020, on l’ocupació va caure un 5% a Barberà”. A aquesta baixada l’hauria seguit un temps d’incertesa que, mica en mica, ha anat derivant en una “petita recuperació” en la que ens trobem immersos ara. I és que, com a mínim, l’atur va de baixada lentament, i “entre febrer al març hi ha un descens d’un 1,7% a: al febrer teniem 2081 persones desocupades i al març en tenim 2046″.

 

La regidora del PSC, Mònica Sempere, durant un ple municipal | Ajuntament de Barberà

 

Creixen els treballadors, tot i la crisi

Una de les dades que més sorprenen és el creixement dels treballadors afiliats a la seguretat social a la ciutat. En total, diu la regidora barberenca, aquest passat març hi havia 19.873 treballadors a les diferents empreses de la ciutat, el que suposa un augment del 4,1% de empleats respecte al març del 2020, quan es comptabilitzaven 19.094 afiliats a la seguretat social a Barberà del Vallès. Sorprèn també que 17.822 d’aquests treballadors siguin assalariats, un 4,7% més que fa un any.

 

Tot i que Sempere aclareix que aquí s’hi compten també els afectats i afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), l’augment teòric de la feina en un temps de crisi sanitària tan important com aquest mostra una important resiliència de les empreses i l’ocupació barberenca. Per a Sempere, aquestes dades són un indicatiu dels fruits sortits dels esforços de les diferents administracions i el teixit empresarial: “es veu que per tal de mantenir els llocs de treball, tant les administracions com les mateixes empreses han fet esforços titànics“, aplaudeix.

 

No totes les dades són, però bones, ja que els principals perjudicats de la crisi fins al moment han sigut els autònoms, tot i que en un grau menor dels que s’esperava. La regidora diu que només 17 treballadors per compte propi s’han donat de baixa a la ciutat, passant de 1.968 al març del 2020 a 1.951 al 2021.

 

Dades sobre la ocupació a Barberà fins al març de 2021 | Ajuntament de Barberà
Dades sobre la ocupació a Barberà fins al març de 2021 | Ajuntament de Barberà

 

En suma, per la titular d’Ocupació, “hi ha moltes persones que s’han reinventat a nivell d’autònoms, i les empreses també s’han hagut d’adaptar i acollir a tota una sèrie de subvencions i ERTO; cadascú dins de les seves possibilitats ha fet un esforç per mantenir la ocupació de la millor manera possible”. Un objectiu que, de moment, sembla haver-se aconseguit tot i el sofriment i preocupacions dels treballadors i empresaris.

 

El gran perill, el final dels ERTO

Entre el sector empresarial i els treballadors, però, el que més preocupa no és la situació actual de l’ocupació. Molts pateixen perquè un cop els crèdits ICO s’hagin de tornar i els ERTO finalitzin, podria haver-hi un nou enfonsament de l’economia per la seva normalització i estabilització. I l’implementació dels ERTO a Barberà sí ha sigut més important.

 

Tot i que la regidora barberenca explica que la confusió dels primers mesos de pandèmia va fer que no hi hagin dades fiables fins a mitjans de l’any passat, “entre juliol i febrer del 2021 es van aprovar 172 ERTO a la ciutat, que afecten a un total de 1.573 treballadors barberencs”. Malgrat que el nombre és gran, Sempere puntualitza que aquests són els expedients que es van aprovar definitivament, i només impliquen el 33% del total que es va presentar, així com el 19% dels treballadors a qui es proposava que afectessin.

 

L’indústria ha sigut el sector amb més treballadors afectats per ERTO | Toni Alfaro

 

Aquestes xifres impliquen que en el global del Vallès, els de Barberà només representen el 4,7% dels expedients totals, i un 3’8% dels treballadors i treballadores afectades. A més, de tots aquests, cal diferenciar que l’enorme majoria (el 72%) van implicar una suspensió temporal de la feina, mentre que només el 23% van tenir a veure amb una reducció de jornada i, a un nivell marginal, el 4% van significar ERTO per extinció de contracte, és a dir, sense perspectives de tornar a la feina.

 

La majoria d’aquests últims, apunta Sempere, van concentrar-se al juliol i a l’agost, quan 15 i 55 persones, respectivament, no van tornar a ser contractades. No cal perdre de vista, però, que aquests expedients de regulació d’ocupació no s’han distribuït de forma equitativa, ja que alguns sectors s’han vist poc afectats per la pandèmia i les seves restriccions, mentre que d’altres han patit d’una forma molt més important les conseqüències dels tancaments i restriccions.

 

Com a ciutat lluny dels nuclis turístics catalans, Barberà ha tingut una afectació menor a l’hostaleria que altres pobles o ciutats del territori; tanmateix és el sector que ha aplegat més ERTO al municipi, un 42% dels 172 atorgats, que ha afectat el 21% dels 1.573 treballadors afectats. Ara bé, sobre aquests últims, el trist trofeu se l’emporta l’industria manufacturera, aplegant gairebé el 45% dels treballadors afectats pels expedients a la ciutat i el 16% dels ERTO.

 

Les millors imatges de la Fase 2 a Barberà | Redacció
L’hostaleria també ha patit molt intensament la pandèmia | Redacció

 

Amb una afectació important també compta el sector del comerç, que concentra el 18% dels expedients i el 13% dels treballadors afectats a Barberà. Altres àmbits també han estat colpejats, si bé representen una part molt menor dels que han patit expedients d’aquest tipus; és el cas dels professionals tècnics, amb un 2% d’expedients que afecten el 9% dels treballadors, o dels empleats artístics i d’entreteniment, amb un 5% i un 4% respectivament.

 

L’esperança definitiva, en els fons europeus

Per a Sempere, la gran embranzida en la tendència a la recuperació vindrà de la mà dels fons europeus Next Generation, que encara estan en tràmit. Els diners europeus “implicaran l’impuls en molts dels projectes per fomentar l’ocupació econòmica i la reactivació empresarial” a Catalunya, i també a Barberà.

 

La injecció europea servirà per recuperar les pèrdues, sí, però també per desenvolupar tota una sèrie de tendències a la digitalització i l’actualització d’indústries i, també, petits comerços locals. Especialment, a Barberà es notarà en facilitats per la digitalització dels negocis i per aprofitar les idees que s’hagin tingut aquests per rellançar el seu negoci. “Els que ja han entrat en la digitalització trobaran noves tendències, més coneixements, subvencions per crear plataformes marketplace…” explica la regidora.

 

Alhora, diu que “es vol impulsar l’economia circular, i s’està preparant tot un seguit de projectes potenciant el producte de quilòmetre 0“. Uns canvis que, malgrat tot, no seran immediats i encara caldrà esperar perquè arribin a ajudar els petits negocis de forma significativa.

 

Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies