QUINA PENA

Avui és 1 de febrer i han traslladat a Madrid els enjudiciats pel procés de l’1-O. Les imatges de l’autobús blindat em colpegen l’ànim, quin desgavell la justícia que no té cap tipus de cor i sols s’empara en el risc de fuga per mantenir-los empresonats. Quina pena aquesta insensibilitat, per molt que sigui cert que alguns han defugit les seves responsabilitats d’aquelles dates i havent fugit han deixat a la presó els seus anomenats companys. No tenen cap pena pels seus actes ?

 

Quina falta de memòria històrica assenyalar l’inici del judici pel 12 de febrer. No tenen record del que representa aquest dia tant franquista amb “el espíritu de Arias Navarro”? Quina pena tanta imprudència en qui representa que ha de vetllar per la neutralitat de la justícia i no és ni capaç de cercar una data sense tanta significació d’intolerància.

 

Quina pena que hi hagi qui es comporta com un rufià i sols sap fer piulades a les xarxes socials atiant la confrontació. Quina pena qui s’ho mira des de l’altra riba i sols sap acusar amb rancúnia sense plantejar solucions. Quina pena que ambdós vulguin una societat enfrontada sense plantejar propostes solucions viables.

 

Però no ha estat un dia trist només per això, avui he visitat un amic al passadís d’urgències de l’hospital, per què no hi ha ni llits ni quiròfan per operar-lo fins la setmana vinent. Més pena acumulada. I tots els que al paràgraf anterior tenen pena per als seus o manca d’humanitat per als contraris, no tenen cap remordiment en veure que les penes de totes les famílies dels malalts amuntegats als passadissos passen pena? i no els fa pena veure que hi ha gent que dorm al carrer, amb el fred que fa, i ells giren la cara i sols es preocupen de les penes que els poden caure als seus amics i amigues? I totes les persones de bona fe que es mobilitzen i tallen carrers o es tanquen en edificis europeus, no tenen cap pena pels joves emigrants que viuen sols al carrer i el govern de Catalunya no és capaç de resoldre? On està l’anomenada solidaritat? o és que la solidaritat tan sols s’exerceix amb els “nostres” i no amb els “altres”? Això és classisme o defensa de la tribu? Quantes penes acumulades m’encongeixen el cor avui. Uns per què no fan res sobre el que en tenen les competències, altres per què no tenen cap acció de govern i es permeten pontificar des de la comoditat que dona l’escalfor d’ésser lliure i estar acompanyats dels seus.

 

I encara he acabat el dia acumulant més penes. M’he creuat pel carrer amb un exalcalde que, al meu parer, tot el seu bagatge era que calia treure-se’l de sobre a la seva ciutat i el van promocionar a ministre i, passats els anys, va renunciar a la seva militància socialista i ara dona suport a Ciutadans. La tristor no ve per què canviï de pensament ni de partit, allà ell amb la seva consciència i la seva honestedat personal, sinó per què ha passat de ser d’esquerres a donar suport als qui avalen el tripartit a Andalusia sense haver guanyat les eleccions. Els sona també proper això? Hi ha alguna gent que utilitzen la política per als seus interessos personals i mirin, a mi em fa pena. Quina pena em fan qui no tenen sentiments pel patir d’altres persones, les coneguin o no.

 

Però bé, cadascú se’n sent, pateix i s’entristeix pel que vol. Fins i tot em fa pena pensar que aquest article, en la societat del S. XXI, pugui ser motiu de reflexió.

F. Marín

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies