Qui fa negoci amb la pobresa?A càrrec de la sociòloga Cristina Sánchez Miret.

Sense cap mena de dubte la solidaritat entre persones i pobles és fonamental per aconseguir un món millor per a tothom, però el sistema d’ajut que hem desenvolupat per als menys privilegiats els ajuda realment?

S’han d’analitzar més enllà de les bones intencions, quin són els resultats de les intervencions, no des del punt de vista de la quantificació sinó de la transformació.

Si l’home ha pogut anar a la Lluna, per què no podem erradicar la pobresa amb els diners que també ens hi gastem. O és que potser això últim no ho fem prou bé?

La professora ens va anar dient conceptes i fent-los mirar des d’altres bandes que no estem acostumats a veure. Aquí en deixem alguns en titulars i algunes notes:

  • Perquè hi hagi rics hi ha d’haver-hi molts pobres. Estem dins d’una estructura social-política-econòmica que fa que això es mantingui així (lleis, partits polítics, salari mínim, beques, estudis, transports,) per assegurar els privilegis. L’ascensor social ja no funciona.
  • Tampoc es parla de classe social. Si dels col·lectius exclosos.
  • Abans del 2005 es vivia a crèdit (bancari), però la pobresa ja era d’un 19%. En la crisi del 2007-8 el miratge es va trencar. Tots els que treballaven aleshores vivien molt bé però ara, si perden el lloc de treball, ja no tornaran a tenir la mateixa categoria professional ni el mateix sou.
  • Quan es parla de la pobresa mundial curiosament no s’agafen mai les dades dels països del nord perquè es creu que no cal, que són rics, sense tenir en compte que també hi ha pobresa.
  • Les ONG. De la necessitat de la societat al problema de les estructures creades per elles. De la necessitat al negoci o del negoci a la necessitat. Treballadors amb un bon sou, viatges pagats, moltes persones que treballen sense coordinació i sense parlar amb els interessats del que els hi fa falta. Es creen estructures de poder en els llocs on es va a fer solidaritat. Què potser no hi ha gent preparada en el lloc? I què diem de la industria i comerç local que ensorrem quan els hi enviem el que aquí ens sobra.
  • Com era allò d’ensenyar a pescar? És important la renda bàsica i els microcrèdits, a banda de l’accés a l’escolarització.

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies