Qui controla els mitjans de comunicació?

L’Historiador i Periodista Rafa Burgos respon: “Una xarxa d’interessos que agermana el món de les finances i el de l’economia amb el de la política i el periodisme. La informació és poder. Una societat lliure és una societat ben informada. En conseqüència, qui controla els mitjans pot fer valer la seva influència per construir l’agenda informativa. Allò que cal saber i allò que cal amagar. Parlarem de tots ells, amb noms i cognoms. Els amos de la informació, al descobert.”
I així ho va fer!
Al final de la conferència, com sempre, obrim un col·loqui i els assistents preguntaven al Sr. Burgos:
“Llavors, quina premsa és fiable? Què hem de llegir? ”
“Ens imaginaven una part d’aquest control, però tant?”
En Rafa Burgos va dir: “Heu de llegir tot, però heu d’aprendre a analitzar-lo amb lupa. Jo els dic als meus alumnes que han d’observar els adverbis, els adjectius, comparar titulars, etc. Els joves responen molt bé i això ens fa pensar que no es deixaran enganyar”.
La línia editorial de tots els diaris està marcada, i podem dir a quin partit pertany cadascú.
La informació és més completa en un llibre que recollint notícies dia a dia, com diu Pascual Serrano al seu llibre sobre Palestina i Israel.
En Rafa Burgos també comenta que qui paga, mana i, per tant, hem de pagar la informació, si volem que sigui independent.

M’és molt difícil explicar-vos la informació que ens va donar el conferenciant sobre els grups de poder tan econòmic com polític que controlen els nostres mitjans de comunicació.

Només us faré un esquema i, si voleu més informació, podeu consultar algun llibre com el que jo he consultat: “Los dueños del periodismo” de Ramón Reig, que és a la Biblioteca de Barberà.

GRUPS ESPANYOLS DE COMUNICACIÓ
  La Vanguardia

El Mundo Deportivo

Rac 1  

Rac 105

8TV

  El País

As

Cadena Ser

Editorial Santillana   

  Antena 3

La sexta T.V.

Neox

Atreseries

Onda cero

   Tele 5

Cuatro

Divinity

Energy

   La Razón

El Periódico

Sport

Viajar

Motor

 

  Avui

El punt Avui

L’Esportiu

Presència

L’Econòmic

Catalunya Today

Recomanacions:
El professor ens recomana algunes publicacions que es dediquen a fer recerca informativa:
Mongolia.com  Revista mensual satírica, que dedica les últimes pàgines a periodisme d’investigació.
Le mon diplomàtic per llegir informació internacional.
Periódico Diagonal, periòdic quinzenal d’actualitat crític.
Eldiario.es, periodisme malgrat tot.
Crítica
Anuari Media.cat
. Destapem temes silenciats pels mitjans.


Llibres :
* “Traficantes de información” de Pascual Serrano:“Si hay algo de lo que los medios de comunicación informan poco es precisamente de ellos, de quiénes son sus dueños, en qué otras industrias participan, qué bancos les prestan el dinero, cuánto cobran sus directivos, cómo explotan a sus trabajadores, a qué se dedicaron hace años…. Traficantes de información es una historia de finanzas, manejos de Bolsa, fraudes fiscales, especulaciones urbanísticas, violaciones de las medidas contra la concentración, atropellos laborales mientras altos directivos disfrutan de sueldos millonarios y contratos blindados, ejecutivos con sentencias judiciales que les implican con la mafia, fortunas nacidas a la sombra del nazismo, empresas que comercializan armes para dictaduras… No cabe duda de que, tras este repaso a los grupos de comunicación, el término «traficantes» es el que mejor los identifica.”
*“La desfachatez intelectual” de Ignacio Sánchez Cuenca. Escritores e intelectuales ante la política. Diu Sánchez Cuenca: ” La desfachatez intelectual está muy extendida en nuestra esfera pública. Muchos de los intelectuales españoles de mayor prestigio y visibilidad, casi siempre escritores y hombres de letras, se caracterizan por participar en el debate político con ideas superficiales y frívolas, expuestas en un tono tajante y prepotente. La desfachatez intelectual se sostiene sobre una impunidad generalizada, que nace de la ausencia de una crítica explícita a las opiniones de las principales figuras de nuestra clase intelectual. En este libro se presentan abundantes ejemplos de opiniones mal planteadas, sin atención a los hechos ni a las regles básicas de la argumentación, en temes diversos como el nacionalismo, el terrorismo y la crisis. Nuestros intelectuales de mayor fama no salen bien parados. Frente a la figura del intelectual que pontifica sobre cualquier asunto, se apuesta por una esfera pública más plural, menos personalista y con filtros más eficaces que eleven el nivel de nuestro debate político.”
*“Fábulas fantásticas” de Ambrose Bierce (1842-1914)
*“Un rey golpe a golpe” de Patricia Sverlo. Biografia no autoritzada de Juan Carlos de Borbó.
*”Amando a Pablo, odiando a Escobar” de Virginia Vallejo, escriptora i periodista colombiana. És l’increïble història d’amor entre el narcotraficant més buscat del món i l’estrella més famosa de Colòmbia.

Rosa María Calaf va dir “Paras atención a lo que impacta i no a lo que importa”

 

Pilar Gimeno

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies
CLOSE
CLOSE