Què és la Quàntica?

La conferència sobre Què és la Quàntica? va despertar una gran curiositat entre els socis i amics de l’Aula d’Extensió Universitària de Barberà. Van assistir 49 persones  i, amb la habitual  valoració demanada als assistents , un 46%  van fer constar un grau de satisfacció molt elevat, un 3,8 sobre 4. L’orador, el professor d’ ESADE, Francesc Lozano Winterhalder és molt conegut de l’Aula, que el  convida cada any per les seves interessants conferències.

La Ciència és un: “Observo i dic”, “Ho veig, ho crec”. Estem parlant del món físic des de l’Univers i fins lo més profund.

La Teoria de la Relativitat d’Einstein ens serveix per parlar, de moment, del que veiem a l’Univers, l’Univers macro.

Però hi ha un Univers microfet d’energia, buit i matèria. Si aquesta sala fos buida i al mig una agulla de cap, l’agulla seria la matèria, la resta és buit.

Energia i matèria és el que forma l’ existència humana. La matèria que observem es el resultat de l’agrupació i combinació de molècules. Les molècules estan formades per àtoms. Els àtoms es composen d’un nucli format per protons (amb carrega elèctrica positiva) i neutrons (sense carrega) i d’electrons (amb carrega elèctrica negativa) que giren al voltant del nucli. Els protons i els neutrons estan formats per quarks.

La quàntica inicialment volia explicar els diferents fenòmens del món atòmic.

PLANCK  va se un físic i matemàtic alemany considerat como el pare de la teoria quàntica y guardonat amb el Premi Nobel de Física en 1918.Va formular que l’energia sempre es múltiple d’una quantitat elemental, el quantumi va definir la constant de Planck.

Aquesta idea va repercutir als físics.

EINSTEINal 1905 es basa en els quantums per explicar l’efecte fotoelèctric. La propietat de generar electricitat a partir dels fotons (les partícules elementals que formen la llum). Per això li varen donar el premi Nobel en 1921.

El 1913 el físic danès NIELSBOHRformula un model per tal d’explicar l’àtom del hidrogen. Bohr va postular la idea que l’àtom és com un petit sistema solar amb un petit nucli al centre i un núvol d’electrons que hi donen voltes. Aquest model no funciona amb la física clàssica, ja que els electrons caurien sobre el nucli degut a les diferents carregues elèctriques. Al model de Bohr els electrons no podem ocupar qualsevol òrbita, les òrbites estan quantificats.

LOUIS DE BROGLIE . El 1923 De Broglie va llançar la hipòtesis de que les partícules en general també presenta un doble comportament, una dualitat ona-corpuscle. Un dels debats més profunds en la història de la ciència va ser sobre la naturalesa de la llum, que tradicionalment considerada como una ona (es reflexa, es  refracta, fa interferències, etc.) o bé cm una partícula (es pot desplaçar al buit en tant que una ona necessita un suport material).

HEISENBERG el 1925 formula el principi d’incertesa o principi d’indeterminació,que postula que no es pot saber alhora on es una partícula i la seva velocitat. Quan més determinada està una, menys se sap de l’altre.

SCHRÖDINGERel 1925 estableix las seves equacions per tal d’explicar les propietats de les partícules elementals. La posició d’una partícula o la seva energia no es poden saber amb exactitud, lo que podem conèixer es la probabilitat de que es trobi amb un lloc o la probabilitat de que tingui una determinada energia. Les probabilitats s’estableixen a partir de la equació d’ona de Schrödinger. Aquestes idees son la base del desenvolupament de la mecànica quàntica. Això va portar al trencament d’Einstein amb els quàntics (Einstein va afirmar que Deu no juga als daus).

 

Actualment una de les teories quàntiques més rellevants es la:

TEORIA DE LES CORDESD’ acord amb aquesta teoria, tota partícula elemnental és un tipus de corda minúscula que vibra en un espai-temps. D’ acord amb aquesta teoria es percebria que la particula és en realitat una corda en forma de llaç. Una corda que a més de moure’s  pot oscil·lar de diferents maneres. Si oscil·la de certa manera veuríem un electró; però si oscil·la d’una altra manera,  veuríem  un fotó, o un quark, o qualsevol altra partícula. Totes les partícules serien com cordes vibrants en un espai de moltes dimensions que segons com vibrin sona una cosa u altra.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies