ENTREVISTA | Pulido: “El Dia del Treballador és més necessari que mai”

El barberenc Manel Pulido era fins fa unes setmanes Secretari General de la federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya des de feia 6 anys. Després del congrés nacional del sindicat dels propers mesos, espera seguir dins l’estructura sindical durant els pròxims anys. Parlem amb ell sobre la situació laboral a Catalunya i al Vallès després d’un any de pandèmia amb motiu de l’1 de maig, Dia del Treballador.

 

Com veus la situació laboral a Catalunya després d’un any i escaig de pandèmia?
La situació no és bona. Des de Comissions Obreres vam presentar un informe sobre la pobresa al mercat laboral. Una de les coses que vam detectar, a més de que a Catalunya tenim més de mig milió de persones en situació de desocupació, és que en aquest últim any s’han destruït 200.000 llocs de feina. I això gràcies a que els ERTOs han impedit que es destruïssin milers de llocs de feina. Els sectors més afectats, a més, han sigut els que ja estaven fortament precaritzats. Ha afectat moltíssim més a dones, a migrants, persones amb baixa formació… I els canvis productius que han de venir en els propers anys, juntament amb els fons New Generation europeus, fa que ens haguem de replantejar quina sortida donem a totes aquestes persones que estan en situació de desocupació o que els antics llocs de feina dels quals ja no s’hauran d’ocupar. Són persones que necessitaran d’un assessorament, una formació i una requalificació, i això amb els serveis públics d’ocupació que tenim es fa molt complicat.

 

“La nostra comarca té un potencial industrial molt important que ha sigut deixat de banda”

 

Al Vallès també impera aquesta tendència?
Sí, és exactament igual. Hem tingut un percentatge inferior d’afectats per no ser una comarca lligada al turisme, però el sector serveis ha perdut molt. Tot això comptant una comarca com la nostra, que té un potencial industrial molt important i que ha sigut deixat de banda, no només durant la Covid-19 sinó prèviament. Nosaltres hem estat denunciant la falta d’una política industrial per part dels governs de la Generalitat als últims anys, i això es pot acabar notant.

 

Fins a quin punt ha patit el sector de l’Educació aquesta crisi?
L’Educació ha estat al centre d’atenció durant tota la pandèmia després del sector sanitari. Sí que és veritat que ens hem hagut d’adaptar d’una forma molt ràpida a una nova situació, i crec que s’ha fet raonablement bé per com de mal preparats estàvem. Abans de la pandèmia es va aprovar per part de la Generalitat un decret sobre el teletreball en l’administració pública, i malgrat les nostres crítiques, no s’incloïa la professió docent. I justament som la professió que més ens hem hagut d’adaptar al teletreball. Nosaltres hem estat treballant tot el temps per garantir al màxim la presencialitat a les aules des de just després de la primera onada. Teníem claríssim que els centres educatius s’havien d’obrir, perquè la no presencialitat a qui més perjudica és a l’alumnat més vulnerable, que té dificultats a casa o pateix més la bretxa digital.
La desigualtat educativa existia i segueix existint en funció del nivell socioeconòmic de les famílies. D’altra banda, hi ha hagut moltíssims ERTOs en l’educació infantil, al lleure educatiu i els extraescolars, als menjadors… Fins i tot, a centres privats i concertats, en casos en què el sou el paguen les famílies i no l’administració. Algunes titularitats de centres concertats exigien a les famílies que seguissin pagant unes quotes i les responsabilitzaven dels futurs ERTOs… Ha sigut un sector bastant tensionat.

 

“Alguns centres concertats exigien a les famílies que seguissin pagant les quotes i les responsabilitzaven dels futurs ERTOs…”

 

Estan en risc els llocs de treball dels docents per la crisi?
No, aquesta no és la sensació que tenim, com a mínim a l’escola. Afecta més a acadèmies d’idiomes, el lleure educatiu i els menjadors escolars. Hi ha hagut propostes de parlar amb els sindicats corporatius per intentar compactar al màxim la jornada escolar i evitar al màxim els menjadors escolars. D’aquesta manera es poden acabar destruïnt milers de llocs de treball. Pel que fa als llocs de treball a la docència pública, aquest any s’han incrementat molt les places pels reforços Covid, i per tant no hi ha cap problema. Sí que a l’escola concertada s’ha mostrat de forma més clara la insostenibilitat del sistema educatiu català, amb centres concertats mantinguts en un percentatge elevadíssim del seu pressupost per part de l’administració però que també exigeixen quotes (la immensa majoria de les vegades il·legals) a les famílies per poder-se mantenir com un negoci. Han vist que durant la pandèmia, si no era per l’administració pública, és un negoci totalment insostenible.

 

La planta de Magneti Marelli a Barberà
La planta de Magneti Marelli a Barberà va ser una de les primeres afectades en la indústria per la crisi de la pandèmia | Manoli Arriaga

 

L’hostaleria i el turisme podran sortir d’aquesta crisi? Com es poden renovar?
Ja hi havia una crisi del sector turístic, que estava tenint un creixement molt important però que es basa en una mà d’obra molt poc qualificada i a la recerca d’un turisme que tampoc aporta molt valor afegit a la societat. Potser s’haurà d’anar reorientant el turisme també cap a altres àmbits, com la demanda interna, per poder mantenir aquests llocs de treball. Teníem increments d’ocupació del sector turístic i d’ingressos, i després això no es traduïa en una millora de condicions laborals ni en una major formació dels treballadors.

 

“La gestió de la situació econòmica no s’assembla en res a les receptes d’austeritat per la crisi del 2008”

 

La pandèmia servirà per tancar definitivament la crisi del 2008, que semblava no superar-se mai?
De la crisi de 2008 estàvem veient el final quan ens ha vingut aquesta altra. Sí que és veritat que aquesta situació i crisi (que sembla que tindrem durant encara molt de temps) s’està assumint d’una forma diferent per part els dirigents polítics. No te res a veure, ni a Espanya ni
a Europa, amb les receptes d’austeritat extrema de l’anterior crisi. Nosaltres critiquem que la gestió dels fons Next Generation no s’està fent d’una forma participada amb les organitzacions socials, tant sindicats com patronals, i veurem com es deriva. Però és clar que la injecció
econòmica de la Unió Europea i el paper del govern espanyol en la gestió de la crisi no s’assemblen en res a les receptes de la dècada passada.

 

Com poden ajudar els sindicats a treballadors per compte propi, a llocs de treball menys centralitzats?
Aquest és un debat de fa moltíssims anys sense una solució clara sobre com enfrontar les noves realitats laborals. És veritat que estem acostumats al esquema de grans empreses a on hi ha les seccions sindicals, però ja fa anys que veiem que la disgregació del món laboral és
palpable. Hem de saber adaptar-nos a aquestes realitats. Tenim una responsable confederal a nivell de Catalunya sobre noves realitats del treball, i estem actuant amb el tema dels “riders”, amb les treballadores de la llar, i estem intentant arribar a tots aquests sectors. També tenim atenció a treballadores estrangeres, persones que vénen a fer servei domèstic, que tan bon punt arriben reben cursos de formació sobre la realitat laboral de Catalunya i els hi fem un acompanyament. Encara hem de millorar moltíssim i encara no estem preparats del tot per enfrontar aquestes noves realitats. Volem arribar a tots els treballadors i treballadores que necessiten estar organitzats per defensar tots els seus interessos.

 

“Els sindicats hem de defensar els treballadors i treballadores en una situació més precària”

 

Veient aquestes noves realitats, cal que seguim celebrant el Dia del Treballador?

Justament és més necessari que mai. Enguany tornarem a prendre els carrers amb totes les mesures de seguretat necessàries i seguirem treballant contra la precarietat. Ara tenim una batalla molt clara amb el govern d’Espanya que està centrada bàsicament en la modificació absolutament radical de la reforma laboral de l’any 2012, la retirada de la reforma de pensions de l’any 2013 i per l’increment substancial del salari mínim interprofessional. Hem de defensar els treballadors i treballadores en una situació més precària. Per tant, sí, és absolutament necessari.

 

Toni Alfaro

 

FOTO PORTADA: Manel Pulido, a la Plaça de la Vila de Barberà | Pau Quintana

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies