PSOE

El Psoe, és el partit en actiu més antic d’Espanya, el majoritari de l’esquerra espanyola i que ha governat més temps en democràcia, passant per diferents espais de l’espectre progressista, des del socialisme i republicanisme més ortodox de la II República a rebutjar el marxisme com a definició ideològica l’any 1979, abraçant la socialdemocràcia nòrdica com a model social, fins a una nova evolució de caire més feminista i ecologista actualment. Malgrat això, les seves polítiques econòmiques en els diferents governs que han tingut fins ara han estat de tendència més lliberal que pròpiament socialista, el que els va provocar una forta davallada del seu electorat a rel de la crisi econòmica de 2008, amb una important fuga de vots cap a Podemos, en menor mesura cap a Ciudadanos i una abstenció molt elevada dels seu electorat més desencisat per les seves actuacions al govern Zapatero.

 

És en aquest marc de profunda crisi identitària i de lideratge que l’enfrontament entre dues maneres d’entendre l’acció política a l’oposició va provocar una important crispació entre els partidaris de Susana Díaz, d’arrel més lliberal, i els de Pedro Sánchez, amb un component més pròpiament socialista, el que es va traduir, després d’un procés de primàries en un posicionament ideològic de més component social, amb la consegüent discrepància pública d’antics dirigents que no comparteixen, al seu entendre, l’excessiu tolerància amb partits independentistes catalans, la qual cosa els ha provocat un tensionament intern prou important després de la moció de censura presentada i guanyada contra el Partit Popular. Aquesta tensió entre dues maneres d’entendre l’acció política d’un partit d’esquerres moderat encara no ha estat resolta pel propi partit, i la pèrdua del seu feu més important que és Andalusia, a mans del PP, Ciudadanos i Vox, ha estat tancada en fals per la convocatòria de les eleccions generals d’abril, preveient-se un escenari de dura renovació dels dirigents crítics amb l’actual cúpula dirigent, allà en els resultats electorals ho propiciïn.

 

Les seves perspectives actuals en el marc de les eleccions generals i a la comunitat valenciana del 26 d’abril són més propicies a la recomposició del bloc d’esquerres en un partit dominant (Psoe) i un altre amb clar retrocés (Podemos), però que es necessitaran ineludiblement per configurar un hipotètic govern progressista, ja que l’alternativa del tripartit de dretes (Vox, PP i Cd’s) tampoc els deixarà gaire marge de maniobra. Un hipotètic escenari de govern entre el Psoe i Ciudadanos, hores d’ara no sembla gaire factible, atès tant el posicionament intransigent del líder taronja, Albert Ribera, com els postulats socialment més progressistes del Psoe dirigit per Pedro Sánchez.

 

Un altre dubte important és la correlació de forces al Senat, ja que al tractar-se de vots directes, on en cada província s’escullen 4 representants, el sistema electoral tendeix a primar els dos partits més votats a cada demarcació, la qual cosa es tradueix en una disminució de la proporcionalitat electoral i afavoreix el partit majoritari, preveient-se aquest cop un augment significatiu de la representació que ostentarà el Psoe, sense assolir però la majoria absoluta i amb possibles dificultats per què el bloc d’esquerres pugui configurar un hemicicle propici a les seves tesis.

 

De cara a les eleccions europees, autonòmiques i municipals del mes de maig tot sembla indicar que el Psoe obtindrà la victòria electoral d’una manera global, lluny però de les majories assolides en altres èpoques recents, i encara està per veure’s la influència que poden generar en assolir alcaldies significatives i, sobre tot, presidències de comunitats autònomes. Si bé per aquelles eleccions el fet de disposar d’una gran fotografia electoral el mes d’abril, els servirà, com si es tractés d’una segona volta, per animar el vot allà on fins ara estan a l’oposició i per ser desconfiats allà on governen. Serà molt interessant els resultats que obtinguin a la Comunitat autònoma de Madrid, ja que de totes les comunitats on se celebraran eleccions és la més significativa, políticament parlant.

 

Josep Minué

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies