PSC

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), compta amb una tradició de més de 40 anys i ha estat un dels grans partits hegemònics a Catalunya, tant a les eleccions generals, com a les municipals i, en tres ocasions, també a les autonòmiques. És un partit amb molt arrelament a les grans ciutats, inclosa Barberà del Vallès, i que va patir una notable davallada electoral a rel de la crisi econòmica i el tensionament per la independència de Catalunya, fent que la seva integritat trontollés fins a quotes que el podien fer irrellevant. No obstant s’ha anat recuperant i amb la seva implicació en la gobernabilitat d’Espanya amb el govern de Pedro Sánchez torna a ser un partit imprescindible en l’escenari de la política actual.

Tal com es defineix en el seu nom, veu de les fonts ideològiques del socialisme, malgrat que en temes econòmics té un posicionament socialdemòcrata i a vegades fins i tot lliberal, però la seva contribució a la societat passa per les seves polítiques públiques de caire social. Està més inspirat en la socialdemocràcia nòrdica que en els partits socialistes de la riba mediterrània i d’aquí que rebi més influències de la Fundació Rafael Campalans o la Olof Palme que d’altres think tankde l’òrbita progressista. Vinculat al PSOE ha mantingut la seva independència orgànica, malgrat a vegades ha donat la sensació d’una certa supeditació a ells, com en el cas de la Loapa o l’aplicació del 155.

La seva incidència en les properes eleccions europees és força evident, pel que fa al número ú de la llista, Josep Borrel, però cal veure com afecta als seus resultats electorals, ja que, per la seva bel·ligerància contra el sobiranisme, és un candidat que compta amb més predicament fora que dins de Catalunya i que aquí sembla que l’amaguin. Qui està ben posicionat és el seu actual eurodiputat, Javi López, que va al número quatre de la candidatura i que és un valor en alça i de qui, probablement, en un futur no massa llunyà se’n parlarà força.

A Barberà del Vallès, caldrà veure la influència que tindrà el canvi sobtat del seu cap de llista, Xavier Garcés, per la renúncia de qui va ser la darrera alcaldessa fins al maig de 2015, per una denúncia que va interposar Podemos i que ha transfigurat la via política local, amb conseqüències imprevisibles tant per als partits que han estat denunciats com pel que va presentar la querella.

Aquest fet ha propiciat també una profunda renovació de la seva llista electoral, amb moltes cares noves com a candidates i la inclusió de persones d’altres perfils polítics diferents. Caldrà veure com ho encaixa el seu electorat, però han perdut experiència de gestió, si bé ho intenten compensar amb algunes cares noves, conegudes pel seu treball en el teixit associatiu.

El PSC té al seu favor el seu tarannà institucional, que ha mantingut fins i tot en aquesta crispada legislatura municipal, bé donant suport a les accions que han estat positives per a la ciutat (les fes qui les fes), bé amb propostes alternatives quan  ha considerat que l’acció de govern no ha estat prou acurada. En la plàtera negativa de la seva balança està el desgast de qui ha governat durant 32 anys i el canvi del seu cap de cartell, amb un percentatge de coneixement per part de la ciutadania menor que altres candidats.

Amb el recent vot de les eleccions generals, a Barberà del Vallès parteixen com a partit guanyador per a les municipals i tot fa pensar que tindran un paper cabdal en el futur consistori, però ja se sap que el que compta és el resultat final que surti de les urnes.

Josep Minué

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies