PERFIL | La joia de fer poble a través de les històries

Diuen que els veritables lectors estimen els llibres amb un amor incondicional, que no entén de gèneres ni acadèmies. En el cas de la Carol Azorín, aquest amor va fer que abandonés per complet la seva trajectòria com a comptable i es dediqués per complet a posar la literatura a l’abast de tothom. Originària de Barcelona i lectora empedreïda, sobretot de novel·la històrica -el seu gènere preferit-, fa vora una dècada que va venir a viure a Barberà per adonar-se d’una realitat incomprensible: “em cridava molt l’atenció que no hi hagués una llibreria a la ciutat”, explica encara sense entendre-ho.

 

Ella treballava al món de la construcció, que poc té a veure amb els llibres, fins que va arribar la crisi del 2008 i l’activitat se’n va anar en orris. “Vaig tancar una empresa, després una altra, em vaig començar a atabalar i vaig dir ‘ara és la meva’ i vaig muntar una llibreria” recorda sobre aquella època. Tot i que sempre va comptar amb el suport de la família, “tots estaven molt espantats, perquè no deixes de ficar-hi molts diners i no saps mai com anirà”. Tanmateix, ella tenia clar que una llibreria “havia de funcionar”, i va aprofitar per tirar pel dret i muntar Niudelletres, l’única llibreria com a tal al nucli de la ciutat de Barberà.

 

“De sempre m’ha agradat la lectura i la literatura; a casa meva ens agraden molt els llibres, però quan estudies a vegades la corrent et força cap a una altra banda” confessa. Ara bé els inicis no van ser gens fàcils, perquè muntar un negoci i en especial una llibreria “és una feinada”, explica, i diu que “hi havia gent que em deia que estava boja, i potser sí que ho estava una mica”. Primer de tot, es va haver d’adaptar a un negoci que no coneixia, amb unes realitats ben diferents de les que havia conegut fins al moment.

 

El seu passat com a comptable, tot i assemblar-se poc a la realitat de llibretera, la va ajudar a poder-se posar al dia sobre gestions a les que s’havien de fer front per capitanejar un negoci. Ara bé, també havia de conèixer els llibres en sí, i què era el millor per atreure als bibliòfils, i per això es va posar en contacte amb el gremi de llibreters i altres entesos del sector: “tu pots conèixer els llibres, però després necessites saber com funciona el sector, i els comercials de les editorials t’ajuden molt a això”, assegura.

 

Azorín, a la seva llibreria | Pau Quintana
Azorín, a la seva llibreria | Pau Quintana

 

Treballar en aquest negoci “es molt difícil”, explica: els marges de benefici són petits, hi ha molta feina fora d’hores i “sempre has d’estar molt al dia de totes les
novetats que surten”. “Has d’aprendre com és el teu públic també, i només el pots conèixer a mesura que vas treballant” afirma, tot dient que els barberencs i barberenques són més de novel·la que d’altres gèneres. També té clar que Barberà és ciutat lectora: “quan vaig muntar la llibreria, tothom tenia la sensació que aquí no es llegia, però sí que es llegeix, i la prova està en què portem nou anys aquí i encara hi som”.

 

Més enllà de les lectures obligatòries d’escoles i instituts, la llibreria dona un servei molt important per tota la ciutat, i especialment per aquells com Azorín que estimen la lectura com bojos: “hi ha gent que llegeix molt a Barberà, i quan puc em paro a parlar amb ells i em deixo recomanar, perquè tot i que siguis llibreter o
llibretera, no pots saber absolutament de tots els llibres”. Per a ella, potser aquesta possibilitat d’interactuar i intercanviar opinions és el més bonic d’una professió que en certes èpoques de l’any, com amb la preparació de Sant Jordi, és molt sacrificada: “Sant Jordi vol dir que les setmanes abans has de treballar si fa falta en diumenge, als migdies, nits, o primera hora per fer les comandes, però també has de tenir temps per llegir”.

 

Tanmateix, la participació amb la comunitat barberenca la manté sempre amb la il·lusió en la feixuga tasca del dia a dia. “Una llibreria no és com anar a una fruiteria a comprar cogombres i que te’n posin un quilo: té tota la part de tallers i activitats que és molt bonica” diu. Especialment, els tallers i activitats de lectura, ara adaptats a la realitat de la Covid-19 són el que més li agrada. El club de lectura, que després de cinc anys compta ja amb 25 participants fidels, és potser el millor per ella, i assegura que “és com si el club de lectura fos el meu fill; el gaudeixo molt i n’estic molt orgullosa”. I és que la lectura és com una altra mena de virus, molt més positiu, que en comunitat es contagia i “permet que vagis fent caliu i fent poble”, s’alegra Azorín.

 

Tanmateix, per ella llegir no deixa de ser una activitat individual “molt enriquidora” que permet “viatjar, conèixer diferents tipus de persones i aprendre a acceptar”. “També és passar una bona estona: llegir un capítol més a les mil de la nit i posar-te el despertador una hora abans d’entrar a la feina perquè necessites acabar el llibre, això per mi és genial, una sensació molt maca” explica amb il·lusió. Potser per això, mirant enrere, la llibretera sap que ha fet bé dedicant-se a la literatura malgrat les dificultats: “ara és l’època de la vida en què treballo en una cosa que m’agrada, i per mi venir a treballar no és una feina, és gaudir”. Així és l’amor pels llibres, indica, que et permet trobar la joia sempre que la necessitis, amb només internar-te entre unes quantes pàgines.

 

Toni Alfaro

 

FOTO PORTADA: Carol Azorín, propietària de Niudelletres | Pau Quintana

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies