PERFIL | La il·lusió de reviure un barri

La passió per viure és un regal del que gaudir sempre, però si experimentar-la implica ajudar als demés es torna en la recepta per una vida plena. Això ho té ben clar Isabel Otero, quan diu que “sóc de llàgrima fàcil, d’agafar-me molt a les coses”. Nascuda a Sant Quirze de Besora, es considera barberenca de cor, tot i que el seu esperit pertany al barri de La Romànica. Hi va aterrar als cinc anys, quan els seus pares van venir a treballar a la indústria de Sabadell i Barberà, just al límit entre les dos ciutats, al carrer Ramon Berenguer.

 

“Les comparacions són odioses però a vegades són necessàries”, admet rient, i és que al llarg de la seva infantesa i joventut ja va poder veure importants diferències entre el “poble idíl·lic” que per a ella significava el seu Sant Quirze i el barri al que va acostumar-se: “quan va néixer el meu fill, aquí al barri de La Romànica ni teníem parc infantil, ni la zona magnífica de Ca n’Amiguet, ni res semblant”, recorda. Però la seva empenta li impedia callar i empassar, així que sense dubtar-ho va començar a demanar a l’Ajuntament un parc infantil pels nens de La Romànica que, com el seu fill, no tenien a on jugar. Ella, com diu, “anava donant la pallissa”, fins que un bon dia li van dir que es dirigís a una associació veïnal que per ella era un misteri.

 

Tot i que havia sigut creada al 1977 i encara estava activa, Otero recorda que l’Associació de Veïns de La Romànica no podia assumir les necessitats del barri en aquell moment. Poc després d’integrar-s’hi hi va haver una assemblea i la junta va plegar: “hi ha una cosa que està claríssima: la gent sabem més criticar que fer”, lamenta. Malgrat tot, això va donar la oportunitat de que una veïna, ja desapareguda, li digués “vinga Isabel, perquè no ens apuntem? Que això si no desapareixerà, i patatín i patatón…” recorda amb energia.

 

Otero, durant l'entrevista | Pau Quintana
Otero, durant l’entrevista, a la seu de l’Associació de Veïns de La Romànica | Pau Quintana

 

Així, com si no res, Otero va entrar a la que hauria de ser “la seva criatura”, com admet amorosament sobre l’entitat veïnal, i diu que després de 15 anys al capdavant ja “és part de la meva identitat”. Però sap que és una tasca de molts: “tu pots ser la presidenta, però si no tens una junta i uns voluntaris que diguin ‘aquí hi som’, no fas absolutament res; i ells, en tots els embolics, hi han estat” explica, agraïda, entre les parets d’una seu que no ha acollit reunions, reivindicacions o festes des de fa més d’un any per la COVID-19.

 

Ha calgut una pandèmia mundial per parar l’activitat d’una associació a la que, fa 19 anys s’apuntava amb un “però com a molt com a Secretària!”, sota la presidència de Jesús Navarro. En aquell moment el repte era la Cavalcada de Reis, una fita a la que encara no havien participat mai des de La Romànica. Tot i això, després d’unes quantes trucades i la generositat de Grúas Calderón, “vam sortir en un tràiler de 16 metres, d’àngels, sense música, ni llums, però va ser la nit més emotiva de la meva vida” recorda entre llàgrimes.

 

Després van venir altres èxits, de mica en mica: l’Aplec del Pa, una Revetlla de Sant Joan amb sopar i música, un Carnestoltes reivindicatiu per la Llei de Barris… La tasca, d’altra banda, no ha sigut mai senzilla. “Recordo el mercat medieval, plegant d’aquí a les dotze i escaig del vespre, que al dia següent havia d’anar a treballar, recollint les coses pel carrer a mà, que érem quatre i el gat”, explica sobre les activitats al barri, i té clar que “m’he deixat moltes coses pel camí per treballar per l’associació”, però sempre amb un somriure. Hi havia molta cosa a millorar, molta feina a fer, perquè potser per la seva localització, “moltes vegades hem pensat que La Romànica ha estat terra de ningú”, també pel que fa a les administracions.

 

Isabel Otero, parlant sobre l'associació veïnal | Pau Quintana
Isabel Otero, parlant sobre l’associació veïnal | Pau Quintana

 

Des de l’associació saben que “hi ha moltes maneres de reivindicar”, i per això van fer de les celebracions l’oportunitat per la conscienciació i la lluita veïnal: “jo sempre faig la comparativa que una entitat veïnal és com una merceria dels anys seixanta: l’aparador és la festa que necessita el barri per dinamitzar-se, i el magatzem serien les reivindicacions dels veïns” reflexiona. Per això la tasca, tot i que dura, ha estat sempre grata, també fora de La Romànica. I és que després d’uns quants anys va passar a ser la representant de totes les associacions veïnals de la ciutat, gràcies a una “roda” que implicava que la Federació d’Associacions de Veïns de Barberà passava la seva presidència entre els caps de les associacions. Ara bé “quan li va tocar a la Isabel, van deixar la roda parada allà” explica, no sense certa il·lusió.

 

De fet, gràcies a això va poder gaudir “una de les satisfaccions més grans que pot tenir una persona: al 2011 vaig ser la primera persona de a peu de carrer en donar el pregó de la Festa Major”, recorda joiosa. Lluny de deixar la presidència de l’entitat “fins que no em diguin que agafi la porta i marxi”, Otero se sent acollida i feliç del que des de l’Associació i la Federació han pogut aconseguir pel veïnat. I tot i que sap que “no pots agradar a tothom”, “em quedo amb el record de tantes coses boniques que hem fet i amb la gratitud de molta gent”. La tasca, després d’un any de parada per la pandèmia, “sembla un somni irreal, com si no hagués existit mai”, lamenta mirant el local buit. La transformació de La Romànica, però, diu el contrari.

 

Toni Alfaro

 

FOTO PORTADA: Isabel Otero, presidenta de l’Associació de Veïns de La Romànica | Pau Quintana

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies