PERFIL | Fer del mostrador un escenari propi

Inquiet, extravertit i competitiu, Miguel Navío és un d’aquells referents de Barberà que costa passar per alt. Malgrat no haver-se ficat mai a política, és un dels personatges més coneguts de la ciutat gràcies al seu somriure i per deixar-se endur sempre per allò que li crida l’atenció. “Si no fas una cosa que t’agrada de veritat, coses senzilles i realitzables, és perquè no ho vols fer”, explica sobre la seva filosofia.

 

La seva parada al Mercat 11 de Setembre li ha proporcionat un bon grau d’aquesta popularitat, ja que des de fa 23 anys treballa a Carns Navío, fundat per ell i la seva mare, també carnissera de professió. Durant molt de temps, ella havia tingut una botiga pròpia a Badia, però la família va marxar a viure uns anys a Osca i, en tornar, va començar a treballar al mercat.

 

Tanmateix, no va ser la mare qui el va introduir al tracte amb el públic, sinó el ramader que havia sigut el seu cap i que ara “és el meu millor amic dins el món de la carn”. Perquè, com reconeix, “a mi no em costa fer amics”, i potser per això durant el seu aprenentatge a una carnisseria de Barcelona va veure que valia pel tracte amb el públic, el que més li agrada de la seva professió. “Jo he fet amics a través del mostrador”, s’alegra, i diu que durant aquests anys li ha cridat l’atenció trobar-se en una roda de generacions barberenques: “tinc clientes que a mi m’han vist néixer com a persona, i em coneixen de tota la vida, i ara que ja tinc una edat me n’adono que conec nois que em vénen a comprar que jo he vist néixer”.

 

Ara bé, tot i que la seva feina li encanta, la seva gran passió és sens dubte el teatre, i confessa que “per la interpretació faria més d’una i més de dues bogeries”. Ferm defensor de la necessitat del teatre com a aprenentatge “per a totes les facetes de la vida”, creu que a Barberà hi hauria d’haver una escola teatral “amb professionals amb cara i ulls”, com els de l’Escola Municipal de Música, i pensa que hauria de ser assignatura obligada a les escoles.

 

Navío, a l'entrada del Teatre Municipal Cooperativa | Pau Quintana
Navío, a l’entrada del Teatre Municipal Cooperativa | Pau Quintana

 

Tot i que sempre li havia cridat l’atenció, entre la feina, els nens i l’esport, la seva altra passió, no havia tingut temps, però un problema de salut ho va canviar tot: “amb 38 anys em va donar un infart, tres dies després de fer una Matagalls-Montserrat, i no és que em canviés la vida, però sí que vaig pensar que el dia en què em morís no podia pensar que m’hauria agradat fer una cosa que no hagués fet; amb el temps vaig dir que començaria a fer les coses que sempre havia volgut fer dins les meves possibilitats, i una d’elles era actuar”, explica.

 

La casualitat va decidir que quan la seva filla -també amant del teatre- havia d’interpretar “La Bella y la Bestia”, necessitessin figurants. Així va ser com la seva primera actuació va incloure’l a ell, els seus fills i la seva mare, i va decidir apuntar-se a Taula, la companyia de teatre municipal de Barberà a on segueix actuant. Llavors va sorgir l’oportunitat de participar a la representació de “Los Figurantes”, una obra que va canviar-ho tot.

 

“Vaig començar amb una frase i vaig notar que se’m donava bé, que donava passos de gegant en el meu aprenentatge”, recorda amb il·lusió cap a Maria Eugènia, la directora del moment, que també li va permetre ser el protagonista a “Les bruixes de Salem”, la seva tercera obra i “em va donar ales”.  “Va ser un èxit espectacular, van venir més de 600 persones a veure’ns en dos dies a Barberà”, explica.

 

Des de llavors, no ha deixat de col·laborar amb Taula, tot i que també amb Monòlegs Solidaris, una associació teatral solidària de Barberà. Malgrat reconèixer que “sempre es pot fer més”, diu que “valoro molt l’espai que tenim les associacions teatrals a Barberà: ens cedeixen un espai professional, i el TMC, un dels millors auditoris del Vallès, per assajar”. Alhora, explica que també ha fet algunes feines per publicitat i comunicació, entre elles com a presentador del projecte Col·lectius, conjuntament amb l’Independent de Barberà.

 

“Tot el que sigui interpretar, transmetre i comunicar em fascina, però en especial el teatre, perquè el contacte amb el públic és molt important”, i per això diu que no creu que valgués pel cinema. El que sí té clar és que gràcies a perseguir la seva “santíssima trinitat” -mercat, teatre i esport-, als seus 44 anys se sent com un jovenet, sempre amb ganes de més. Potser caldria prendre’n nota.

 

FOTO PORTADA: Miguel Navío, a la porta del Mercat 11 de Setembre | Pau Quintana

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies