Panadero: “Sobre l’educació a casa, no és el mateix formar-se amb una tauleta que amb el pitjor dels ordinadors”

Hungria Panadero, és membre de l’AMPA de l’Escola Can Serra de Barberà del Vallès. La barberenca treballa com a sociòloga a una fundació sobre educació, llibertats civils i participació ciutadana d’àmbit català, que segueix l’actualitat de l’educació durant aquests dies de confinament.

 

Una de les preocupacions de Panadero, així com dels seus companys i del sector educatiu català en general, és la capacitat d’adaptació dels infants a estudiar des de casa. Si bé és cert que el Departament d’Educació ha posat en marxa una sèrie de mesures perquè els alumnes puguin seguir estudiant a la llar, el fet és que no tothom té el mateix accés a la tecnologia, cosa que dificulta seguir amb l’educació reglada.

 

Per parlar de la bretxa digital en l’educació i altres temes relacionats amb el tancament d’escoles i el seguiment educatiu dels alumnes, ens dirigim a Panadero, perquè ens aporti la seva perspectiva professional.

 

Entenem que en el món escolar la situació de confinament no està sent fàcil. Quina és la perspectiva des de l’Escola Can Serra?
Com a mare, et puc dir que s’estan dinamitzant activitats des de la pàgina web, de moment sense ser avaluables: només per donar un espai de suport i dinamització del confinament dels infants. A nivell de Catalunya, pel que sembla, les directrius no han estat molt concises i cada centre, durant aquest temps, ha fet el que ha pogut. Al territori català, els centres que tenen instaurat tot el sistema telemàtic sí que han pogut avançar, però els centres que no tenen avançat aquest sistema telemàtic dins l’escola amb l’alumnat no han pogut avançar. Jo tinc una nena de 9 anys, i una de les coses que m’ha sobtat molt com a mare és que, des dels extraescolars es comunicaven amb mi via correu electrònic i feien classes online, però em va sobtar que em demanessin el correu electrònic de la meva nena. La meva filla encara no té correu electrònic, i de moment li gestiono jo totes les altes a diferents plataformes. No m’ho havia plantejat! És un gran repte que tenim també les famílies, sobretot en infants petits que encara no van a l’institut: si els hi fem o no un correu per aquestes gestions i tot el que això implica.

 

No és el mateix formar-se amb una tauleta que amb el pitjor dels ordinadors

 

L’adaptació a les classes online demana uns requisits que no tothom té, oi?
Primer, no és igual per tothom i el que s’està gestionant és només l’accés, que seria una de les dimensions de la bretxa digital. Sí que a les famílies de les diferents escoles de Barberà, i suposo que de Catalunya, se’ns està preguntant si tenim accés a internet i si tenim algun dispositiu com un ordinador, un mòbil o una tauleta. Dir també que no és el mateix formar-se amb una tauleta que amb el pitjor dels ordinadors: sempre et donarà unes prestacions molt millors de cara a l’ensenyament un ordinador, especialment per alguns aplicatius com processadors de textos. I més enllà d’aquesta primera dimensió, que és la bretxa d’accés a la xarxa, tenim el problema dels coneixements, capacitats i habilitats dels mateixos infants i les seves famílies per acompanyar aquesta formació. És molt diferent si les famílies saben utilitzar les eines digitals o si no. Ens trobem amb famílies que tindran moltes dificultats per fer aquest acompanyament, per capacitats, habilitats o temps -hi ha moltes famílies que treballen tot i el confinament-. Els pares intentem fer-ho de la millor manera possible, però clar, no som pedagogs o educadors, i cadascú tindrà les seves capacitats per fer aquest acompanyament. Si per alguna cosa es destaca l’educació al nostre municipi, és per ser una educació pública, on s’intenten equiparar totes les desigualtats existents.

 

Els pares intentem fer-ho de la millor manera possible, però clar, no som pedagogs o educadors

 

Vostè ha treballat sobre aquest tema. Saben com s’està duent a tota Catalunya?
Nosaltres ens hem enterat sobretot a través de la FAPAC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya), que la seva primera lluita ha estat sobretot amb el tema de manteniment del personal d’extraescolars i menjadors. A dia d’avui sembla que el confinament va per llarg i no se sap si els alumnes tornaran aquest curs als centres educatius, sobretot els infants més petits. També per premsa, ha sortit que més enllà d’allò digital, sobretot en alguns pobles, hi ha alguna iniciativa en què hi ha alguna entitat que és qui fa el transport dels deures imprimibles. S’ha donat que, per la zona de Cantàbria, segons crec, una associació de motoristes era qui portava els deures impresos als infants del municipi en un municipi petit. Creu Roja, per exemple, també està intentant articular amb diferents entitats portar tauletes a infants que no tenen dispositiu a casa, o només tenen un mòbil. Però només es tracta aquesta bretxa d’accés, perquè durant vint anys no s’han implementat polítiques que vagin a la digitalització de la població adulta o dels infants. Fins fa poc, fins i tot hi havia alguna assignatura a les escoles que era Informàtica. Des de fa algun temps, ara es tracta transversalment a través de les diferents assignatures, bé treballant a través de processador de textos o bé amb presentacions tipus Powerpoint, o altres.

 

Encara no sabem si la tercera avaluació es donarà per perduda o sí que serà avaluable, però si ho és tenim el risc de les desigualtats

 

L’accés als portals s’està intentant garantir, però i la comprovació dels deures i exercicis i el seguiment de l’alumnat?
A primària no s’està fent, perquè només es posen tasques de suport perquè no s’ha creat el mecanisme ni l’espai perquè els infants facin aquest retorn. Es publiquen els materials a les pàgines web dels centres educatius, les famílies rebem un correu electrònic o una comunicació sobre l’actualització dels continguts, però de moment sense retorn. A secundària sí que es fa. Diria que s’ha establert que l’avaluació del segon trimestre a primària serà fins al dia 13. Ara el repte està a la tercera avaluació. Encara no sabem si es donarà per perduda o sí que serà avaluable, però si ho és tenim el risc de les desigualtats. Ningú parla dels infants en aquest país, són els grans oblidats. Sí que darrerament hi ha hagut algun ens municipal que sí que fa referència a qüestions com el Ratolinet Pérez o la Fada de les Dents, que són un gran neguit pels nens i nenes en aquesta situació de confinament, però res més. El que hem de pensar és que són la generació a qui l’aïllament ha agafat sense maduresa. Fins i tot nosaltres, els més grans, encara estem assimilant què ha passat, què hem fet malament i cap a on hem d’anar. Pels infants, més que avançar en continguts el que s’ha de fer és ensenyar a gestionar aquesta situació sobrevinguda: si no aprenen la taula del 9 aquest any, no passa res i ja ho faran l’any vinent, però del que hem de tenir cura és de la seva salut emocional. I molts cops, les famílies estem treballant des de casa o a la feina, i són moltes hores les que estan a casa i necessiten socialitzar i comunicar-se sobre el que està passant i quins són els seus neguits.

 

Ningú parla dels infants en aquest país, són els grans oblidats

 

Potser des d’altres sectors de la societat no estem tenint en compte els infants en el temps de confinament?
D’una manera o altra, els infants sempre són els últims en les polítiques públiques que es desenvolupen. Fa molt de temps que portem treballant el tema dels drets dels infants però sempre són els grans oblidats. Fa poc que un moviment com el Fridays for Future ens ha ensenyat i demostrat que ells volien que el planeta es mantingués, i que així no el podem deixar. Que tal com ho estàvem fent, ells no tindrien futur. Ara els hem arraconat, els hem gairebé empresonat a casa seva, els hem confinat, i no sabem què fer amb ells. No sé si algú s’ho ha plantejat, sobretot sí que s’ha fet des del sistema educatiu, però tenen més drets que el de l’ensenyament de qualitat. Ens hem de plantejar el gran repte que tenim amb els infants a la vida social.

 

Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies