Mercè Conesa oficializa la seva renuncia al càrrec de presidenta de la Diputació

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha oficialitzat la seva renúncia com a presidenta de la corporació en un ple extraordinari celebrat ahir dilluns. Ho ha fet «convençuda de la fortalesa del món local i del paper decisiu de la Diputació de Barcelona», assegurant que «quan miro enrere per fer balanç d’aquesta etapa, és inevitable recordar els embats de la crisi econòmica que també aquí, ens han obligat a treballar més intensament per revertir situacions que posaven en perill serveis fonamentals per a les persones».

Durant la seva intervenció, Mercè Conesa ha afirmat que «ha estat un gran honor presidir aquesta institució que, sobretot, ens ha donat l’oportunitat de treballar amb món local, conjuntament amb el món local». A més, també s’ha mostrat convençuda que «allò que ara fa poc més d’un segle anhelava la Mancomunitat, és ja un present que no ens ha de fer defallir en la consecució del futur per un País modern, pròsper i ple d’oportunitats».

En aquest sentit, la presidenta de la Diputació ha assegurat que «ens caldrà continuar mirant lluny, però treballant d’aprop per viure en una Catalunya plena en els fonaments de  la democràcia» i «sense exiliats, presos polítics ni alcaldes i alcaldesses imputats per qüestions ideològiques».

Conesa posa punt i final a una presidència on ha treballat per «prioritzar la cooperació amb els ens locals amb la mirada posada en garantir la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans i ciutadanes», juntament amb el govern que l’ha acompanyat, després que «l’any 2015 vam dibuixar un mandat concretat en un Pla d’Actuació que ha volgut posar la transparència i el diàleg com a motor de treball, perquè aquesta és la manera de treballar per governar amb coherència. Una coherència, que en el cas de la Diputació no s’entendria sense l’objectiu permanent de l’equilibri territorial del nostres pobles i ciutats de la ma de l’atenció a les persones i del desenvolupament econòmic».

La presidenta de la Diputació ha acabat el ple reivindicant tres idees. La primera és la necessitat de fer política des del cor, ja que «si prenem les decisions tenint en compte els efectes sobre les persones, segur que seran decisions més justes». En segon lloc ha destacat la necessitat de continuar apoderant les dones, on ha recordat que creu «en un futur on la dona sigui present als llocs de presa de decisió, a tots, als més importants». Finalment, ha demanat que el plenari de la Diputació mantingui les formes, ja que «es pot dir tot des del respecte, l’educació; perquè el ple representa, també, el que està passant a la societat. Si volem una societat que avanci amb cohesió, hem de poder discrepar sempre des d’aquesta forma de respecte envers del que pensen els altres encara que hi estiguem diametralment oposats».

Els portaveus dels set grups polítics que formen el plenari de la Diputació han lloat la tasca impulsada per Mercè Conesa al llarg d’aquests tres anys de presidència. Un mandat marcat per ser la primera presidenta que ha ostentat el càrrec.

Tres eixos d’acció

Amb la renúncia d’aquest dilluns, Mercè Conesa tanca una etapa a la Diputació de Barcelona que va començar al 2011 quan va ser elegida vicepresidenta de la corporació de l’Àrea d’Atenció a les Persones, càrrec que va ostentar durant el mandat passat.

Conesa va ser nomenada presidenta de la Diputació l’any 2015 i, durant aquests tres anys, ha impulsat una acció de govern marcada per tres grans prioritats: vetllar per la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans, treballar per l’equilibri territorial i acompanyar els programes que permeten el desenvolupament econòmic dels 311 municipis de la demarcació.

En l’àmbit de la igualtat d’oportunitats, destaca l’aposta continuada pel Servei Local de Teleassistència (amb 82.282 usuaris l’any 2017), el programa d’Arranjament d’Habitatges (amb una inversió de la corporació de prop de 6 M€ entre el 2016 i el 2018) i, les auditories energètiques, que han permès un estalvi de global de 370.000 € l’any. També destaca l’impuls del projecte Bibliolab (700.000 € pel període 2017-2018) i els prop de 32 M€ destinats en educació durant aquests mateixos anys.

El segon eix que ha marcat l’acció de govern en aquests tres anys ha estat l’equilibri territorial, marcat per l’aposta de fer arribar el desplegament de la fibra òptica a 55 municipis de la demarcació (18 M€ de pressupost en la primera fase), de dur a terme la millora i manteniments de camins (11,2 M€) i d’iniciar el projecte de les Vies Blaves (45 M€).

Finalment, en l’àmbit de foment del desenvolupament econòmic, l’acció liderada per Mercè Conesa ha tingut com a fonaments la promoció d’una promoció turística de qualitat (4,84 M de turistes i 14,61 M de pernoctacions cada any), el Pla de modernització de polígons (dotat amb 30 M€) i els diversos plans d’ocupació, que han permès destinar, durant aquests tres anys de presidència, un total de 90 M€ als municipis de la demarcació.

Els tres eixos de mandats han estat connectats amb la voluntat de preservar l’entorn; i, per aquest motiu, les polítiques mediambientals han estat clau i han permès promoure la instal·lació de fins a 162 calderes de biomassa en equipaments municipals, la creació dels mapes de sostenibilitat urbana i, l’acreditació com a Biosphere Destination de les tres marques turístiques de la demarcació (Costa Barcelona, Paisatges Barcelona i Pirineus Barcelona).

Els recursos per al món local

Més enllà de la divisió d’aquests tres eixos, el paper de la Diputació de Barcelona ha estat clau per tal que els governs locals de la demarcació hagin pogut oferir uns serveis de qualitat a la ciutadania.

Té especial rellevància el ‘Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019’, gràcies al qual els governs locals han tingut accés al Catàleg de serveis, amb un pressupost global de 187,5 M€ (2016-2018), han rebut suport econòmic pels projectes locals a través dels 247 M€ que aquest mandat es destinen a les Meses de Concertació (42 €/hab) i han comptat amb el desplegament de tot un conjunt de programes complementaris.

Entre aquests últims hi ha els 90 M€ destinats al foment de l’ocupació, els 70 M€ per fomentar la inversió al territori, els 45 M€  del Pla de Xoc contra la pobres, els 30 M€ per la modernització de polígons els 30 M€ per a la reforma i millora d’equipaments municipals, els 17 M€ pel manteniment dels centres educatius de Barcelona ciutat, els 41,8 M€ pel finançament de les llars d’infants, els 3,75 M€ per l’escolarització de la primera infància; els 4,99 M€ per a fomentar les transicions educatives, els 11,2 M€ per a la millora i manteniment de camins i, els 5 M€ per assegurar l’abastament d’aigua en baixa.

Finalment, al llarg d’aquests dos últims anys i mig, els ajuntaments han tingut accés a crèdits per un valor total de 315 M€; mentre que els consells comarcals també han comptat amb unes línies d’ajuts d’un global de 30 M€ en crèdits.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies