L’indult dels presos i la polèmica pels cartells de la CGT, al centre del ple de juny

Debat important el que van suscitar a l’últim ple de Barberà del Vallès els dos únics temes rebutjats de la reunió dels partits del mes de juny. La trobada dels representants polítics a la ciutat va portar a primera línia del debat dues mocions d’urgència: d’una banda, una proposta de rebuig a l’indult dels “polítics condemnats i separatistes”, sorgida del grup de Ciutadans a la ciutat; de l’altra, una presentada per Podem “contra la criminalització de la protesta als espais públics”, en la que es debatia sobre una sanció de 300 euros contra el sindicat CGT per una enganxada de cartells demanant la vacunació del col·lectiu de treballadores d’assistència domiciliària, així com les implicacions d’aquesta sanció pel conjunt de la població de Barberà.

 

Aposta àmplia pels indults

Des de Ciutadans, Javier Pérez defensava que l’indult no podia ser mai una mesura per aconseguir objectius polítics, i que el que es va acabar produint el passat 23 de juny suposava “un important atac contra la separació de poders de l’estat de dret”. En aquest sentit, des del partit taronja apuntava Pérez que “tots els ciutadans i ciutadanes poden lògicament sentir-se discriminats i separats, veient que alguns polítics condemnats es vegin alliberats després d’haver sigut condemnats”, alhora que argumentava que “el compliment de les sentències judicials no pot ser considerat venjança”.

 

Per això, el regidor de Ciutadans demanava que el plenari instés a evitar els indults, tot deixant clara “la igualtat davant la llei” de tots els catalans i deixant enrere tota semblança d’impunitat, alhora que demanava rebutjar indults i “privilegis” cap als membres de partits independentistes. “La concòrdia només és possible dins el marc de dret de la constitució espanyola”, finalitzava Pérez, tot destacant que “quan utilitzes la justícia en el teu benefici poses un important precedent; ja veurem per on va”.

 

Completament en contra de la moció es va mostrar David Clarà, des de Podem, que va qualificar la proposta del partit taronja de ser “un intent de tornar a tirar gasolina a una qüestió que sembla que per fi va cap a una solució política”, alhora que va remarcar que posar urnes i donar veu a la població “en cap cas pot ser un atac a la democràcia”. També va argumentar que era el discurs de Ciutadans, PP o VOX el que trencava la convivència entre catalans i entre espanyols. “Sembla que des de Ciutadans, quan les posicions d’Europa no interessen, s’aïllen d’Europa”, suggeria Clarà, a la vegada que remarcava l’indult com a “mecanisme perfectament constitucional” i “una qüestió de sentit comú”: “el que s’està proposant des del govern de l’Estat és que, si us plau, es torni a la línia de la política, i el primer és abandonar la línia de persecució a uns representants polítics que només van fer el que posaven al seu programa electoral” va deixar clar.

 

Per la seva banda, Pere Pubill, d’Esquerra Republicana, també es va posicionar clarament a favor dels indults: “els presos polítics mai s’haurien d’haver empresonat i encara menys jutjat”, va declarar i va afegir, dirigint-se a Ciutadans, ”gràcies per mantenir l’independentisme alerta”. A la vegada, el portaveu d’ERC a l’Ajuntament va comparar Ciutadans com a “marca blanca” de VOX. “El que ens sembla vergonyós és que es recullin signatures en contra i que sigui en una suposada idea de democràcia”, afegia, i deixava clara la situació de minoria que els posicionaments dels partits contraris als indults tenien entre l’electorat català: “PP, VOX i Ciutadans representen aproximadament el 15% del Parlament de Catalunya, i això vol dir que només el 15% de la població de Catalunya està en contra dels indults”.

 

Sobre la mesura de gràcia, Pubill va recordar altres indults del PP i PSOE al llarg dels anys, entre els que es comptaven “torturadors, colpistes, senyors com Jesús Gil, el general Alfonso Armada, Jose Barrionuevo i Rafael Vera”, entre molts altres. Finalment, va deixar clar que els indults no eren la millor opció tampoc per Esquerra Republicana: “l’amnistia per nosaltres és una via prioritària ara i sempre”. Per últim, el portaveu del PSC a l’Ajuntament, Daniel González, destacava l’enfrontament com a part essencial de l’ADN de Ciutadans com a raó per rebutjar els indults: “Ciutadans necessita el conflicte, i la seva raó de ser és viure pel conflicte; sabeu que si desapareix el conflicte vosaltres desapareixereu”, deia, alhora que va demanar que “no entrem a un joc de partidisme viciós, en un joc d’acció i reacció”.

 

Va remarcar que la posició dels contraris a l’indult era la d’una “dreta venjativa que només pensa en lògica partidista i que pensa que dialogar és claudicar”. En aquest sentit, defensava que “el no als indults no és més que un sí a l’enquistament d’un problema polític”, i va argumentar que eren la millor via de sortida a un conflicte complex entre una part dels catalans i la resta d’espanyols. Pel que fa a la votació, només va comptar amb els suports dels dos regidors de Ciutadans i l’abstenció de la regidora no adscrita, Sílvia Fuster, mentre que la resta del ple va votar-hi en contra.

 

David Clarà, parlant durant el ple municipal de juny | Redacció
David Clarà, parlant durant el ple municipal de juny | Redacció

 

Polèmica per la sanció a la CGT

L’altre punt de debat important del ple municipal de juny va ser el sorgit de la presentació de la moció contra la sanció al sindicat CGT per enganxar cartells a diverses zones de la ciutat. En ells, es demanava la vacunació del col·lectiu de treballadores d’assistència domiciliària, que va tardar molts mesos en iniciar-se respecte als altres companys sanitaris. Clarà, des de Podem, remarcava que “hem demanat en vàries ocasions que hi hagués un gest polític per no haver de portar aquesta moció al ple”.

 

Segons defensava, l’enganxada de cartells s’havia fet per defensar un col·lectiu concret de treballadors des d’una entitat sense ànim de lucre, i no per donar publicitat a cap empresa privada, cosa per la que no contravenia la normativa. De forma més important, però, la queixa venia per les acusacions “d’arbitrarietat” en l’aplicació de la normativa: “avui aquí s’està cometent una injustícia; demano que el govern aquí faci un acte de sensibilització i digui que s’ha aplicat la normativa de forma injusta, quan mai en aquesta ciutat s’ha empès un expedient per una activitat com aquesta”.Per això, el de Podem demanava que es tragués la sanció i s’actualitzés l’ordenança de convivència i civisme. “Estarem atents quan altres col·lectius facin accions com aquesta, perquè entenem que se’ls haurà de sancionar també”, deia Clarà.

 

Pubill, des d’Esquerra Republicana, es posicionava a favor de la retirada de la sanció: “queda clar que sancionar un col·lectiu o un sindicat que treballa per la classe treballadora no és una bona decisió, menys si el govern és del PSC, que és d’esquerres”, defensava. “Sou conscients que obriu la caixa dels trons? També s’hauria de sancionar a la Plataforma No Tribut AMB, a la PAH o l’Escola de Música?”, es preguntava. Per això, va avisar al govern municipal sobre l’aparença de tendència per “sancionar als altres col·lectius que reclamin els seus drets”.

 

Des de la Plataforma Ciutadana per Barberà van dir que estaven d’acord amb el fons, i que “no es poden criminalitzar les protestes que es fan als espais públics”, però que no es podia interrompre el procediment de sanció, i per tant no hi votarien a favor. Al seu torn, des de Ciutadans, David Ruiz remarcava a Podem que “la sanció té a veure amb la col·locació de pancartes, no en el que posa a les pancartes ni qui les penja”, i per això no donarien suport a la moció.

 

“Hem de negar la major: aquí no es criminalitza cap col·lectiu quan protesta, cap”, va voler deixar clar el regidor d’Espai Públic, Carles Ortiz, del govern del PSC. Va dir que tot i que des del govern estaven d’acord amb la reivindicació, “l’informe tècnic indica que les marquesines que es van incloure el dia 1, el dia 15 ja estaven empastifades”, i va explicar que a causa de l’adhesiu emprat, “haurem de contractar a una empresa especialitzada perquè retiri els cartells”. En aquest sentit, ell va demanar civisme, i que a la ciutat “tenim més de 30 tòtems per penjar publicitat, tanta com vulguem”, i va dir clarament que “no estem criminalitzant cap reivindicació sindical”.

 

Al final, la moció de Podem es va rebutjar només amb els vots a favor de Podem i Esquerra Republicana, l’abstenció de la Plataforma Ciutadana per Barberà i la regidora no adscrita i els vots en contra de PSC i Ciutadans.

 

Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies