L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en les dones

Des de fa mesos s’analitzen les constants conseqüències que està provocant la pandèmia de la COVID-19 a la nostra societat. Un dels fets destacables és que les crisis sanitàries i humanitàries afecten especialment els grups més vulnerables: minories ètniques, migrants, persones de la tercera edat, persones amb diversitat funcional o mobilitat reduïda, sense llar, entre moltes altres. “Les pandèmies amplifiquen i intensifiquen totes les desigualtats existents”, advertia l’ONU el passat mes d’abril.

 

A més, aquestes desigualtats entre gèneres s’aguditzen i agreugen les vulnerabilitats pròpies dels col·lectius anteriorment citats. L’impacte negatiu en matèria de gènere d’aquesta mena d’emergències és especialment notable i complex. No només és important fer un seguiment epidemiològic de la infecció, sinó que també és fonamental analitzar els factors econòmics, psicològics i socials associats.

 

Augment de la violència de gènere

Segons ONU Mujeres, organització de les Nacions Unides dedicada a promoure la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones, des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19 la violència masclista s’ha intensificat en països de tot el món. Si bé les mesures de bloqueig i confinament ajuden a limitar la propagació del virus, les dones i les nenes que pateixen violència a la llar es troben aïllades de les persones i els recursos que poden ajudar-les.

 

A escala mundial, fins i tot abans que comencés la pandèmia, una de cada tres dones patia violència física o sexual, en la seva majoria, per part de la seva parella. Però des de l’inici de la crisi sanitària, les dades indiquen que en molts països s’han incrementat les trucades a les línies d’atenció de casos de violència de gènere, Espanya entre ells. ONU Mujeres també afirma que gran part de les supervivents no disposen de la informació necessària i desconeixen els mitjans als quals poden acudir per a rebre els diferents serveis de suport. I, finalment, en alguns països, els esforços i els recursos que s’empraven per a donar resposta a la violència contra les dones s’han destinat a brindar alleujament immediat a l’efecte de la COVID-19.

 

“La violència no se circumscriu al camp de batalla. Per a moltes dones i nenes, l’amenaça és major on haurien d’estar més segures. En la seva llar”. Així es pronunciava el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, en una declaració a diverses agències de l’ONU implicades en la lluita pels drets de la dona en temps de pandèmia. En aquest sentit, la conseqüència més devastadora del confinament ha estat l’augment del nombre de casos i la intensitat dels episodis de violència sexual, física i psicològica.

 

Mural sobre la violència masclista a Barberà | Redacció
Mural sobre la violència masclista a Barberà | Redacció

 

La possibilitat de denunciar i informar sobre les agressions durant la quarantena, i en conseqüència, de rebre protecció, s’ha vist reduïda per l’aïllament. ONU Mujeres també afirma que la «disminució del contacte amb la família i altres nuclis externs, l’augment d’hores de convivència amb l’agressor i la tensió intrafamiliar derivada de la deterioració socioeconòmica de les llars, que podria a més estimular un major abús de l’alcohol i altres drogues», han estat les principals causes d’aquest augment.

 

Durant el primer estat d’alarma les peticions d’assistència a víctimes de violència de gènere a Espanya es van elevar a 29.700, un 57,9% més que l’any anterior. L’increment de les trucades al 016 va ser d’un 41,4% i el de les consultes en línia del 457,9% respecte a 2019. Segons un informe de l’Institut Català de les Dones, a Catalunya les trucades del telèfon 900 900 120, van experimentar «un fort creixement a partir de la setmana de l’11 al 17 de març, coincidint amb l’inici del confinament, passant de 165 trucades en la primera setmana de confinament a 279 trucades en la segona setmana, amb un increment de gairebé del 70%».

 

Durant les següents setmanes de confinament el nombre de trucades al telèfon 900 900 120 «va continuar en augment, fins a arribar a les 407 en la setmana del 22 al 28 d’abril, moment al qual es va iniciar la desescalada del confinament i al qual la tendència en les trucades va començar a disminuir». Aquesta tendència a la baixa es va mantenir fins a la darrera setmana d’octubre, moment en el qual es va tornar als valors normalitzats del nombre de trucades anteriors al confinament.

 

Desigualtats laborals

Segons l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), tot i que les dades analitzades «semblen mostrar una taxa de mortalitat major en homes, s’estima que l’impacte econòmic i social és més alt en les dones». L’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere va publicar al mes d’abril un estudi sobre el sector sociosanitari en el qual apuntava que “encara que tant dones com homes que treballen en aquest àmbit estan exposats al virus, les dones estan exposades potencialment a un major risc d’infecció perquè suposen el 76%” del global de persones treballadores d’aquest sector a la Unió Europea.

 

Una dona fent tasques de neteja durant la pandèmia | Pexels
Una dona fent tasques de neteja durant la pandèmia | Pexels

 

Per una altra banda, segons un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT), les dones majoritàriament són treballadores en un mercat laboral de pitjor qualitat i més precari, fet que disminueix els seus recursos econòmics per a afrontar la crisi. Aquesta precarietat laboral s’incrementa dràsticament en contextos de crisis, amb la consegüent pèrdua d’ocupació i desprotecció social. Aquest fet deixa a les dones que treballen en aquests sectors en una situació particularment vulnerable.

 

Des de l’Institut Català de les Dones afirmen que respecte a l’activitat que s’ha dut a terme durant els dies de confinament, destaquen “les grans diferències que s’han donat en aquelles relacionades amb les feines de la llar i la cura de persones”, ja que les dones hi han dedicat més temps que els homes. Concretament s’han ocupat en un 14,2% més que els homes de les tasques de la llar, un 9,9% més en la cura de fills/es i un 5,8% més en ajudar els infants en les tasques escolars.

 

També destaca que les dones han practicat més esport que els homes, amb una diferència del 10%. Però, en canvi, en totes aquelles activitats relacionades amb l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació, hi ha un major temps dedicat per part dels homes. En la mateixa idea es recolza l’ISGlobal, el qual afegeix que «els rols de gènere que defineixen les cures com una tasca gairebé exclusivament de dones fan que siguin elles les que sustenten el pes fonamental del sistema de cures.

 

Tant en els treballs formals (salut, neteja, treball social i sector serveis, entre altres) com en els informals (tasques domèstiques i cures de persones dependents)». La pandèmia i el consegüent confinament ha agreujat aquesta càrrega, i alhora, ha provocat que les dones no tinguin tan present la seva pròpia salut, tant a nivell físic com a psicològic.

 

La cura de la gent gran s'ha fet molt important durant la pandèmia | Pexels
La cura de la gent gran ha recaigut en les dones en gran mesura durant la pandèmia | Pexels

 

El tancament dels centres educatius o la disminució dels serveis per a persones dependents, ha provocat una sobrecàrrega de treball no remunerat a les llars que en la seva majoria ha recaigut en les dones i que alhora ha provocat que els resultats  de les primeres avaluacions socioeconòmiques reflecteixin una major pèrdua d’ingressos i ocupació en dones. I es que aquest context també ha causat una major limitació del seu desenvolupament a nivell professional i ha augmentat el risc d’exclusió laboral.

 

Representativitat de les dones

Finalment, també s’ha pogut observar una clara desigualtat en la representació de la dona en els rols de lideratge en la resposta a la pandèmia. Tot i que la dona és majoria en moltes ocasions en la primera línia del sistema sanitari, no ho és en les posicions de presa de decisions. Un exemple és el Comitè d’Emergència de l’Organització Mundial de la Salut per a la COVID-19, que compta amb un 20% de representació femenina.

 

De la mateixa manera passa en l’àmbit polític i inclús en la cobertura mediàtica, ja que segons dades publicades per ‘Women in Global Health‘, per cada tres homes citats a tot el món com a experts en els mitjans de comunicació, només se cita a una dona. Davant aquestes dades i els fets que s’estan produint arran la crisi sanitària, econòmica i social, des del Parlament Europeu es destaca “la necessitat d’un plantejament amb la perspectiva de gènere amb relació a tots els aspectes importants de la resposta a la crisi de la Covid-19 per a preservar i protegir els drets de les dones durant la pandèmia i el període posterior a aquesta, i per a millorar la igualtat de gènere”.

 

Joana G.

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies