L’ENIGMA DE VELÁZQUEZ

El  ponent D. Jordi González Llàcer va introduir-nos en els quadres de Velázquez. Les seves obres ens són molt conegudes, però en cada una d’elles ens va ampliar la mirada.

En Diego Rodríguez Da Silva i Velázquez va néixer a Sevilla el 1599, de pare portuguès i mare sevillana. Com a família de Hidalgos varen poder pagar a un mestre de pintors. Velázquez va iniciar-se amb Herrera el viejo, encara que va durar poc. Als 11 anys va passar al mestratge de Francisco Pacheco, que amb el temps seria el seu sogre.

Velázquez pinta bodegons amb temàtica religiosa però la posa al darrera. Dos exemples coneguts són “El sopar d’Emmaús”, també anomenat “La mulata”, i “Crist en la casa de Maria i Marta”(1618). En ells veiem a unes persones preparant el menjar en un primer pla. En segon terme com si fos una finestra o un calendari hi ha l’escena del Nou Testament.

El jove pintor també mostra el seu interès per la quotidianitat. Ho veiem a “Vieja friendo huevos”(1618).  Tracta totes les coses, per senzilles que siguin, amb molta dignitat

Encara a Sevilla Velázquez segueix provant  i treballant molt. A “L’adoració dels Reis Mags”(1619) fa servir la llum per explicar-ho tot. Segons el Museu del Prado fa poc que s’ha vist que, segurament, el rei de més edat és el seu sogre, i la Mare i el nen són en realitat la seva dona i la seva filla Francisca.

A “Aguador de Sevilla” 1619 En aquesta pintura l’autor ens ensenya com veiem el món, de com percebem la realitat. S’acostuma a nomenar els fantasmes de Velázquez a les persones a mig definir, desmaterialitzades. Quan nosaltres mirem quelcom dins d’un lloc fosc distingim les zones il·luminades però no distingim que hi ha més enllà fins més tard.

El 1623 Velázquez es va traslladar amb la família a Madrid. Allà es va deixar influenciar per un quadre, el sopar d’Emmaús de Caravaggio. El tractament de la llum (tenebrisme), i el retrat de persones reals per representar personatges nobles (realisme) l’acompanyaran en la seva vida artística. Gràcies a un retrat fet al conde duque de Olivares, aquest el va fer entrar a la cort com a pintor del rei Felipe IV.

Viatja a Itàlia on aprèn entre altres coses mitologia.  Influenciat pels nous coneixements pinta “La fragua de Vulcano”. Apol·lo, el resplendent déu del sol, va anar al taller del ferrer dels déus de l’Olimp, Vulcà, per donar-li la humiliant notícia que la seva dona, Venus, estava cometent adulteri amb el déu guerrer Mart . El pintor s’interessa per captar un moment crític d’alt contingut emocional que li permet desplegar brillantment tota una varietat d’actituds i gestos en el mateix llenç. Mostrant a tots els personatges pendents del missatger, Velázquez connecta les seves reaccions, fent-los actuar entre si.

“El Triomf de Bacus” o “Els borratxos” (1629) és una obra anterior al viatje a Itàlia.  En la literatura barroca, Baco era considerat una al·legoria de l’alliberament de l’home enfront de la seva esclavitud de la vida diària.

“El Crist crucificat” (1632) tal com va dir Miguel de Unamuno és auster i impressionant.

 

En “La rendició de Breda”o “Les llances” el pintor apel·la a l’enginy de l’espectador amb el cavall i el seu autoretrat. La realitat de la escenografia és que Velázquez la va agafar de la representació teatral escrita per Calderón de la Barca.

“La costurera” (1641-3)  La noia és la seva filla. El quadre sembla tenir moviment i l’ha aconseguit fent el dit de la cosidora amb dues pinzellades especials.

També vàrem veure altres quadres com els de Sor Jerónima De la Cruz, Luis de Góngora…

En els “bufons”de la cort Velázquez mostra un gran interès per a ells com a persones. Fa la redempció de la lletjor. Els mostra amb una mirada directa, sense escarnir, amb respecte. “El bufón Calabacillas”(1936-38), “Francisco Lezcano” o “El Niño de Vallecas”, “Don Sebastián de Morra”, “Don Diego de Acedo” (1644).

El 1651 Velázquez torna a viatjar a Itàlia per encàrrec de Felip IV.

Els quadres més destacats a partir d’aquesta època i fins a la seva mort l’agost de 1660 són els següents:

La Venus del espejo”Quadre de tema mitològic on la deessa té el cos d’una dona real, però l’autor la posa d’esquena encara que li podem veure la cara en un mirall que sosté el déu de l’amor sensual, Cupido. Sembla que és l’únic quadre que es conserva on hi ha un nu total pintat per Velázquez.

Juan de Pareja”, era l’esclau del pintor. Mentre eren a Itàlia li va donar la llibertat.

“Inocenci X”  (1650). Considerada una fotografia en el seu temps.

“Jardí de la vil·la de Mèdici.” Aquest és un quadre impressionista pintat des de la finestra directament al natural.

Les filadores o El mite d’Aracne” (1656). Feia molt temps que es pensava que era una pintura dedicada a les filadores. No fa gaires anys que es va redescobrir que en el tapís del fons de l’escena es representava el mite. La deessa Minerva accepta el repte de la dona més hàbil, Aracne, per teixir un tapís . Minerva, en sentir-se humiliada per una humana la transforma en aranya.

“Les Menines o La família de Felipe IV”. (1656) És una de les obres més grans de Velázquez 320,5 x 281,5 cm.  També ho és per tot el que inclou en ella: els personatges, l’espai, la il·luminació de tipus teatral, l’administració de la llum, el joc de mirades entre els representats i els que ens els mirem. A partir d’aquí són moltes les interpretacions del que Velázquez ens volia dir. En Jordi González ens en va explicar vàries.

Us aconsello visitar: www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte

Personalment és una de les sessions de les que traure més profit immediat.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies