L’Ecoparc, el guardià del reciclatge

La declaració d’Emergència Climàtica és un fet a molts municipis i institucions de Catalunya, així com de l’estat espanyol i de tota Europa. La realitat s’ha fet evident, ja no només per a particulars, sinó també per institucions i algunes empreses: el nivell de consum de la nostra societat genera profundes cicatrius en el medi ambient que envolta ciutats com Barberà del Vallès i una de les més profundes té a veure amb l’acumulació dels residus.

 

Segons dicta la Unió Europea, per l’any 2020 els estats membres han d’arribar a la fita d’un percentatge de recollida selectiva dels residus del 50%, una xifra que a Catalunya puja fins al 60%.  La tasca sembla difícil, si bé no impossible. Segons informa l’Ajuntament de Barberà, la separació ciutadana dels diversos tipus de brossa ha millorat durant el 2019, superant un estancament en els últims anys i arribant al 33,84 %. El consistori afirma que aquest percentatge s’ha vist incrementat per la millora dels contenidors de recollida, facilitant la deposició de residus de forma selectiva en totes les ubicacions del municipi.

 

Dades sobre la recollida selectiva al 2019 a Barberà | Ajuntament de Barberà del Vallès
Dades sobre la recollida selectiva al 2019 a Barberà | Ajuntament de Barberà del Vallès

 

Tanmateix, la fita encara queda lluny i es fa evident que per arribar a una generació sostenible de residus, marcada com un dels objectius primordials de l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible de l’ONU, cal reciclar més i millor. A vegades, però, com a ciutadans es fa difícil quantificar què signifiquen els números i dades sobre els residus i la brossa, un element de les nostres vides que sembla desaparèixer quan el llancem. Per a posar-ho en context, seguim el camí dels residus més enllà del contenidor.

 

Quanta brossa generem?

Segons informa l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els 36 municipis que comprenen el territori metropolità van generar el 2018 un total d’1.164.253 tones dels residus amb major dificultat de reciclatge, el 85% de les quals (964.562 tones) estaven formades per la fracció resta, un 13 % per la fracció orgànica (151.315 tones), i únicament un 2% (48.375 tones) per residus plàstics i metàlics. Unes quantitats que donen testimoni de l’enorme volum de residus generats, i ajuda a tenir perspectiva sobre el problema de l’acumulació de residus a casa nostra.

 

A Barberà, expliquen des de l’Ajuntament, la recollida selectiva s’ha incrementat aquest 2019 en un 19,17% en el cas dels envasos plàstics respecte al 2018 -passant de 401,6 al 2018 a 478,6 tones- a més d’un 37,56% en el cas del paper i un 25,87% en el cas del vidre. Pel que fa a la fracció orgànica, durant el 2019 s’han generat 927,24 tones de residus -un 6,64% del total-, mentre que la fracció de resta que llencem al contenidor gris, ascendeix a 9.238,89 tones -66,16%-, essent l’enorme majoria de la brossa generada al municipi. En total, els barberencs i barberenques, van generar així 13.964,46 tones de brossa, que signifiquen 1,16 kg per habitant al dia.

 

La fracció de resta esdevé, massa sovint, un conjunt de brossa sense reciclar | Toni Alfaro
La fracció de resta esdevé, massa sovint, un conjunt de brossa sense reciclar | Toni Alfaro

 

Tota aquesta càrrega de residus necessita una gran capacitat de gestió, ja que no només necessita classificar-se i entrar en el procés de reciclatge. Com dèiem, la gran majoria de residus corresponen a la fracció de resta, tot i que en bona part això és degut al mal reciclatge dels mateixos ciutadans: és constant, segons informen des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, trobar que bona part de la brossa de la fracció resta correspon a les altres fraccions a causa que els ciutadans no l’han separat. I llavors qui la separa, a fi de poder-la reciclar de forma correcta?

 

L’Ecoparc, el guardià del reciclatge

Tot allò que el ciutadà o ciutadana no distribueix correctament en els seus contenidors corresponents passa a mans dels treballadors d’un dels quatre Ecoparc del territori metropolità: l’Ecoparc 1, situat a la Zona Franca de Barcelona, l’Ecoparc 2, a Montcada i Reixach, l’Ecoparc 3, a Sant Adrià del Besos, i l’Ecoparc 4, a Hostalets de Pierola. Més enllà de la tasca de les diferents deixalleries municipals i altres centres de recollida, els Ecoparc fan la veritable feina bruta de dividir tota la mescla de la fracció resta que els ciutadans no assumim. I és que, afirmen des de l’Ecoparc 2, no és cert el rumor popular que diu que la brossa es mescla un cop és al camió: “tenim totalment prohibit mesclar les fraccions”, asseguren. Allò que molts veïns i veïnes confonen és, asseguren des de l’AMB, l’ús de “camions bicompartimentats que recullen dues fraccions alhora, perquè tenen dos compartiments estancs a fi d’optimitzar un recurs de transport”.

 

El regidor d'Espai Públic i Sostenibilitat, Carles Ortiz, en una visita a l'Ecoparc 2 | Toni Alfaro
A la dreta, el regidor d’Espai Públic i Sostenibilitat, Carles Ortiz, en una visita a l’Ecoparc 2 | Toni Alfaro

 

Com s’ho fan, des dels Ecoparc? Des de la direcció de l’Ecoparc 2, a on van a parar les deixalles de Barberà, Montcada, Ripollet i Cerdanyola, entre altres poblacions, mostren una planificació mil·limètrica a fi de reciclar centenars de milers de tones i generar la menor quantitat de rebuig (el material no aprofitable) possible. Les seves instal·lacions van gestionar durant el 2018 289.945 tones de brossa, que es dividien entre 187.477 tones de resta, 80.664 tones d’orgànica i 21.804 de plàstics i metalls reciclables. Una macroestructura de 10 hectàrees de superfície, amb 150 treballadors dividits en tres torns i que es veu obligada a bombar mig milió de metres cúbics d’aire a l’hora, per raons sanitàries.

 

Un procés sostenible per la reutilització dels residus

Un cop la brossa arriba amb el camió és dividida per fraccions i sotmesa a diversos tipus de separació mecànica i magnètica -en el cas dels metalls-. D’una banda, els plàstics són separats per mides a través d’un sistema de sensors, que detecten els diferents tipus de plàstics i els divideixen progressivament a través de sistemes balístics i de granulometria, discriminant entre fins a 8 menes de plàstics segons la seva qualitat. El resultat són plàstics que en la seva majoria poden tenir una nova vida per a diferents usos.

 

Per la seva banda, la brossa orgànica arriba amb una mitja d’un 20% de material impropi que es discrimina i després, a través de diversos processos de digestió anaeròbica (mitjançant cultius de bacteris controlats), la matèria orgànica es descompon durant dos cicles de 21 dies. D’una banda, de la seva gestió se’n deriva aigua, biogàs provinent de la descomposició i adob: l’aigua és filtrada i enviada al clavegueram un cop depurada biològicament, el biogàs és emprat per fer produir de forma autònoma tota l’electricitat que la planta necessita -arribant als 21.000 Mw/any–  i l’adob és venut com a producte d’alta qualitat per a adobar camps i jardins, després de processos de biosecat o bioestabilitzat.

 

Les cintes transportadores són un element fonamental a l'hora de distribuïr la brossa dins l'Ecoparc2 | Toni Alfaro
Les cintes transportadores són un element fonamental a l’hora de distribuïr la brossa dins l’Ecoparc2 | Toni Alfaro

 

Finalment, la fracció resta segueix també un sistema de divisió mixt entre el que s’empra pels plàstics i el que s’utilitza per l’orgànica. D’una banda, diferents sistemes de cintes transportadores i dispositius balístics transporten i divideixen la brossa segons el tipus i les seves dimensions, quasi de forma totalment mecànica, i compten fins i tot amb sistemes mecànics d’obertura de les bosses de brossa. A partir d’aquí, es selecciona tot allò que pot ser reciclat i es divideix entre els processos de la fracció plàstica i l’orgànica, o bé s’emmagatzema per enviar a un altre centre de tractament de residus.

 

Mitjançant aquests processos, la major part de tots els residus aconsegueixen ser aprofitats per a tenir una nova vida com a adob, plàstics reutilitzables o altres elements reciclables. Tanmateix, no es pot reciclar la totalitat de la brossa. Aquella que sobra després de tot el procés, sigui pel seu material o per la mala distribució del ciutadà a l’hora d’abocar-la, té tres camins possibles: o bé s’envia a altres centres de tractament o deixalleries, o bé s’emmagatzema, o bé és incinerada. D’altra banda, tots els gasos tòxics o amb males olors són filtrats a través d’una gran xemeneia que compta amb sistemes de filtratge químics -per eliminar l’amoníac de l’aire- o biològics, a través de biofiltres.

 

Els gasos resultants surten per una xemeneia després de ser filtrats a través de processos biològics i químics | Toni Alfaro
Els gasos resultants surten per una xemeneia després de ser filtrats a través de processos biològics i químics | Toni Alfaro

 

Així el tractament de la brossa es produeix de forma sostenible i pràcticament sense petjada pel medi ambient, reconduint des dels Ecoparc allò que la nostra societat sembla oblidar a través del consum. I és que encara queda un bon tram per recórrer en el camí cap a la sostenibilitat total, fixada com a objectiu final de l’ONU, especialment en la gestió de residus i gasos d’efecte hivernacle. Tot i això, la tasca de reciclatge a través de centres com l’Ecoparc 2, ben a prop de Barberà, fa possible la feina més immediata i fonamental en el camí cap a un món més net i respectuós per a totes les criatures, inclosos els éssers humans. Ara només falta que tots, veïnat, institucions i empreses, lluitem per aconseguir-lo.

 

 

Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies