La reprovació de la Monarquia i l’habitatge centren un ple amb problemes tècnics greus

La monarquia i l’habitatge van ser els eixos d’un nou Ple municipal ordinari al Ajuntament de Barberà del Vallès. La trobada dels partits al plenari del consistori es va fer aquest dimecres 23 de setembre, en la primera reunió ordinària després de les vacances, i es va tornar a poder seguir en directe a través del canal de Youtube de l’Ajuntament.

 

La consecució del Ple, de nou, va patir problemes tècnics greus pel que fa a connectivitat dels diferents regidors i el seguiment de la sessió. Uns problemes que van dificultar no només la fluïdesa del plenari, sinó que també van significar que no es poguessin escoltar alguns fragments. Fins i tot el mateix alcalde, Xavier Garcés, va reconèixer greus problemes de connectivitat i va demanar perdó als ciutadans que estaven seguint el Ple.

 

Pel que fa al contingut de la reunió, la major part del debat es va fonamentar sobre l’àmbit de l’habitatge, amb tres mocions sobre aquest tema, i la reprovació de la monarquia espanyola. També va destacar una moció sobre l’emergència educativa a Catalunya.

 

Rebuig a la regulació dels lloguers

Potser el més rellevant de la reunió va ser el rebuig a considerar Barberà del Vallès com una zona amb “mercat d’habitatge tens” i donar suport a la llei per la regulació dels preus dels lloguers, el projecte de la qual es va aprovar el 9 de setembre. Roger Pérez, d’Esquerra Republicana (ERC) va denunciar que la crisi d’accés a l’habitatge, tant a Barberà com a la resta de Catalunya, es ve patint des del 2008, i “són moltes les famílies que destinen més del 50% dels seus ingressos a l’habitatge, una situació que s’ha agreujat per la crisi arran de la pandèmia de COVID-19“. Alhora, va remarcar que les ajudes extraordinàries públiques “han estat insuficients per donar resposta a les situacions d’exclusió habitacional”.

 

Blocs de pisos al passeig del Doctor Moragues de Barberà | Toni Alfaro
Blocs de pisos al passeig del Doctor Moragues de Barberà | Toni Alfaro

 

La majoria de les veus dels partits, però, es van posicionar en contra de fer suport a la regulació. Una de les més crítiques va ser la de Ciutadans (Cs), que per boca del seu portaveu Javier Pérez va dir que votarien en contra perquè la llei “s’impugnarà pel Tribunal Constitucional“. A més, va dir que “podem constatar que els últims pressupostos de la Generalitat no destinen els fons necessaris per cobrir les necessitats d’habitatge social que necessiten els catalans”, i va acusar els partits independentistes de no fer res “per poder seguir vivint del victimisme”. Per la seva banda, des del PSC, Daniel Gonzàlez va refermar la posició dels del partit taronja, dient que “segons el Consell de Garanties Estatutàries, la majoria dels articles tenen caràcter anticonstitucional i antiestatutari”, i no creia que la llei prosperés: “és més un anunci electoral que una solució sobre la taula”, va dir.

 

Per la seva part, des de Podem sí que van donar suport a la moció. Sandra Ramos va recordar que Barberà està entre els 10 municipis amb forta demanda de lloguer social, i que “tenim 12.000 habitatges al municipi, i més de 2.000 sol·licitants de lloguer social”. Va aclarir que la llei venia promoguda pel Sindicat de Llogaters, i que calia un fort compromís amb temes d’habitatge. La proposta es va rebutjar amb els vots en contra de Ciutadans i PSC, i l’abstenció de la PCPB.

 

Major compromís per l’habitatge

Declinar el projecte de llei, però, va tenir la seva contrapartida en l’aprovació d’una moció pel dret a l’habitatge i “en contra de la manipulació informativa”, proposada per Podem. I és que, argumentava el seu portaveu, David Clarà, en els últims mesos s’ha vist per diferents mitjans “una ofensiva dissenyada curosament pels grans fons d’inversió per dinamitar el dret a l’habitatge”. En concret, la proposta volia posar de manifest la “indefensió de la ciutadania enfront la banca, o els fons d’inversió o alguns grups amb participació pública com la Sareb“. I és que el grup responsabilitza a aquesta última de bona part de les problemàtiques d’ocupació a blocs amb problemàtiques veïnals a la ronda Santa Maria.

 

Ciutadans es va mostrar en contra de la moció, defensant-se de les acusacions, tot dient que “no estem criminalitzant a les persones vulnerables”, sinó que “volem protegir el petit propietari de les màfies que cobren 3.000 euros per tirar una porta avall”, explicava Javier Pérez. Per la seva banda, el portaveu dels socialistes, Daniel González, va indicar que ja s’estava fent habitatge social a Barberà, però que “els ajuntaments no ens hem de trobar sols en les gestions d’aquests conflictes”. Amb això, la moció va tirar endavant tot i els vots en contra de Ciutadans i l’abstenció de la PCPB.

 

La contrapartida a aquesta moció va venir de la mà de Cs, que va presentar una proposta per elaborar un pla en contra de l’ocupació il·legal d’habitatges a la ciutat. I és que, per a David Ruiz, aquesta pràctica està vivint “un elevat creixement en els últims anys a Catalunya i a Barberà”, una situació que “converteix els propietaris i veïns en víctimes” i que, “avui en dia no té una solució clara”. Per això, demanava millorar per part de l’Ajuntament el control dels habitatges ocupats, enfortir el patrullatge policial i demanar canvis a Generalitat i l’Estat.

 

Veïns es concentren a l'entrada del pàrquing del bloc afectat | Redacció
Un bloc de la ronda Santa Maria, amb alta complexitat social | Redacció

 

Des de Podem van acusar la formació taronja de falta de coneixement sobre la situació d’algunes zones amb habitatges ocupats, i van declarar que mesclar ocupació i delinqüència era “una temeritat, una irresponsabilitat” i “un exercici de demagògia”, deia Clarà. També va acusar Cs de “defensar la banca, els fons voltor i els grans propietaris”, i va dir que “amb lloguers socials cap família vol estar ocupant de forma il·legal”. Pere Pubill, des d’ERC, va alinear-se amb el partit morat i va resumir que “creiem que el debat important ha d’estar vinculat amb les polítiques d’habitatge“: “el problema és que no es garanteix l’accés a l’habitatge a tothom”, va lamentar.

 

Sílvia Fuster, des de la PCPB, va reclamar “una llei que permeti desocupar d’immediat i que després es gestioni com hagi de ser”, tot dient que “els responsables de fer aquestes lleis han d’actuar ja”. Per la seva part, els socialistes van fer la distinció entre una violació de domicili i una usurpació, i es van situar en una posició intermèdia: “no és tolerable que hi hagi habitatges buits ni ho és que s’ocupin habitatges de particulars”, deia González. Alhora, va cridar a la unitat, i va dir que “és un problema de ciutat que caldrà resoldre entre tots”. La moció de Ciutadans va rebutjar-se amb els vots en contra de PSC, Podem, Esquerra, i l’abstenció de la PCPB.

 

L’Ajuntament reprova la monarquia espanyola

Més enllà de l’habitatge, la monarquia va ser l’altre pal de paller de la sessió plenària a través de dues mocions d’Esquerra Republicana. D’una banda, es va aprovar demanar explicacions a l’Estat sobre les irregularitats comeses per la casa del rei, amb els vots a favor de Podem, ERC i quatre regidors socialistes. De l’altra, el consistori va aprovar demanar l’abolició de la monarquia espanyola per la mínima: amb els vots a favor de Podem, ERC i dos regidors socialistes, les abstencions de la PCPB i dos regidors socialistes més i els vots en contra de Ciutadans i tres socialistes més. Una ruptura de la disciplina de vot socialista poc habitual.

 

Per a Pubill, “si alguna cosa ha caracteritzat la monarquia espanyola dels últims anys són els escàndols“, i va indicar que es tractava d’una “monarquia corrupta i hereva del Franquisme”. A més, la va qualificar d'”institució antidemocràtica i desfasada”, i va recordar que havia jurat els principis del Franquisme, “donant legitimitat a l’estat sorgit del 18 de juliol del 1936”. Per tot això, ERC va demanar, en dues mocions diferents, “crear una comissió d’investigació que permeti investigar les presumptes irregularitats comeses per la monarquia” i demanar “derogar els delictes de calumnies i injúries a la corona“, així com lliurar la societat de la influència monàrquica i lliurar Barberà de símbols monàrquics.

 

L’oposició més aferrissada a les dues propostes va venir de Ciutadans, que va dir que s’atacava a la monarquia perquè “per destruir un país heu de destruir primer el símbol de la seva unitat i permanència”, alhora que va atacar la corrupció a Catalunya: “ERC ha sigut el gresol de la corrupció, només s’ha de veure la consecució del Procés”, deia Pérez. També va recordar que “la Constitució de 1978 es va aprovar amb el 64% de la població i el 91% a favor”. Per la seva part, Daniel González, des del PSC, es va mostrar més cautelós, dient que “no hi ha cap ordre judicial al respecte de les irregularitats del rei, de moment”, i va creure que “no és el moment” de parlar d’aquest tema, amb una pandèmia a sobre. A més, remarcava que “defensar que volem una Espanya republicana no és contradictori amb fer política a una monarquia parlamentària”.

 

Per la seva part, Podem va posar-se al costat d’ERC: “a mi em sembla que en una societat democràtica, una monarquia com la que tenim no hi cap”, deia David Clarà. A més, afegia que “no se què veuen d’integritat en un senyor que se’n va de putes o a caçar elefants enmig d’una crisi com la que vam patir”. D’altra banda, sobre la relació entre monarquia i Franquisme, Clarà va voler deixar clar que “el que hi va haver aquí [al 1936] va ser un cop d’estat; no va passar per art de màgia”.

 

L'alcalde Xavier Garcés, durant el Ple | Redacció
L’alcalde Xavier Garcés, durant el Ple | Redacció

 

Atenció a l’igualtat d’oportunitats educatives

L’últim tema de debat important al plenari del passat 23 de setembre va tenir a veure amb les problemàtiques del sistema educatiu, a través d’una moció del mateix PSC. En general, la proposta posava de manifest les enormes dificultats que ha tingut el món de l’Educació a causa de la pandèmia, i proposava instar a la Generalitat de Catalunya a dur a terme una sèrie d’accions com liderar la igualtat d’oportunitats educatives, crear un pla contra la bretxa digital, incrementar la plantilla de docents o proveir als centres del material de protecció necessari.

 

Daniel González va indicar que entre els problemes hi havia que “els plans de reobertura del juny es van haver de tirar endavant sense el consens de la comunitat educativa”, i que “vam tornar de vacances al setembre amb una important mancança de recursos extraordinaris, així com de claredat en les instruccions pels centres“. A més, va lamentar que “no hem vist cap transferència directa de recursos als municipis per enfrontar les despeses necessàries per garantir una tornada a l’escola segura”.

 

L’ocasió va servir a Ciutadans per a criticar la gestió de la Generalitat en general, dient a través del regidor David Ruiz que “són el pitjor govern possible en el pitjor moment possible”: “els demanem que es gastin més en targetes moneder, però vostès són més d’estructures d’estat, ‘txiringuitos’ polítics i propaganda secessionista”, va criticar. A la crítica es van sumar des de Podem, apuntant la constant “manca de planificació, manca d’organització i improvisacions permanents” del govern català, i va apuntar que “en tenim un bon exemple a Barberà amb el cas de l’institut Bitàcola”, deia Clarà. Per la seva part, des de la PCPB, Sílvia Fuster va criticar la falta de possibilitats per a complir els plans de la Generalitat per la tornada a l’escola: “ens hem après de memòria allò de ‘distància, mans i mascareta’, però si no o podem garantir anem malament”.

 

L’únic grup en contra de la moció va ser Esquerra Republicana, que a través de la seva regidora Elena Ordaz va apuntar que “es podria haver gestionat millor [la tornada a l’escola], de la mateixa manera que es podria haver gestionat millor que el govern de Barberà dotés als seus treballadors de les eines necessàries per poder seguir treballant des de les seves llars”. També va apuntar que “el risc 0 no existeix, i hi haurà molts contagis que no vénen de la propia escola, sinó que vindran del parc de devant o l’oci de les famílies”. La moció, tanmateix, es va aprovar amb els vots favorables de la resta de partits.

 

La cap de l'oposició a l'Ajuntament, Sílvia Fuster, durant el plenari | Redacció
La cap de l’oposició a l’Ajuntament, Sílvia Fuster, durant el plenari | Redacció

 

Promoció de l’energia solar, trobada amb les entitats i altres temes

A més de les diferents mocions dels partits, a la reunió del mes de setembre es va parlar d’altres temes amb menys debat. Entre ells, es va aprovar per unanimitat una nova petició a l’Estat per poder disposar dels romanents de tresoreria, una convocatòria de reunió urgent de tots els partits de Barberà amb les entitats culturals i una proposta per promoure l’energia fotovoltaica entre la ciutadania.

 

A més, es va informar que s’havia demanat la subvenció anual per l’Escola de Música a la Generalitat, així com una altra per arranjar zones verdes al costat del riu Ripoll, des del carrer del Doctor Crusafont fins a la zona industrial propera a Ripollet. També es va informar sobre els primers casos de grups escolars confinats per COVID-19 a Barberà, a l’escola Pablo Picasso i l’Institut La Romànica, així com l’inici de les obres pel nou col·lector de Can Gorgs després de 20 anys, a més de la xifra actual de població de Barberà: 33.336 habitants.

 

Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies