La gent del no RES per Lluís Ricart

Han dividit el nostre món en dues parts, els independentistes i els unionistes. Han definit les dos accions importants que s’ha realitzat (DUI i 155) com a “Cops d’Estat” i s’han malbaratat més adjectius per una mateixa cosa que ni el Tirant lo Blanc ni “El Quijote” reuneixen. Tothom forma part d’un col•lectiu o altre i per això tothom està alterat i atribolat.

Els independentistes són molta gent, els unionistes són també molta gent, però cap dels dos són la meitat de la ciutadania catalana. Hi ha un tercer grup que són els que més han patit les conseqüències d’aquesta innecessària acció. Som els que no volem ser RES, la gent del no RES, els que no som independentistes i no som unionistes. Som la gent que les revolucions per canviar la societat les entenem d’un altra manera i sense condicionants que puguin posar en risc, en un futur, el que ara volem transformar. Volem la revolució i fer canvis importants a allò que han definit com el règim del 78, i tant que ho volem fer, i cal fer-ho, però no ens volem encerclar en un projecte de creació de noves paternitats i maternitats que ningú ens pot garantir que no seran una copia dolenta del que ja tenim. De fet molta gent de la que encapçala el projecte és culpable de molts mals d’aquest règim del 78 del que volem marxar. Per fer foc nou, no calen viatges que comportin l’increment de conflictes i temes a resoldre com s’ha demostrat és “el procés”, podem reestructurar aquell règim del 78 i oferir un futur millor i més digne als nostres fills i nets, sense viatges en lloc.

Som la gent del no RES, no ens insulteu, no ens situeu en un costat o altre, no ens adjudiqueu coses i fets que no ens pertoquen i deixeu-nos no fer RES si és on volem estar. La gent del no RES no insulta ni maltracta als que opinen i fan altres opcions. La gent del no RES volem seguir lluitant per les coses que afecten la nostra vida quotidiana i lluitar per les coses que fan patir a la gent del nostre entorn, cada dia i a cada moment. La gent del no RES estem cansats d’haver de callar, canviar de vorera, deixar d’anar a llocs, fer veure que no has sentit unes paraules dites amb veu alta i amb tota la mala intenció, estem cansats de deixar de fer coses senzilles que fèiem abans i volem tornar a fer. Volem recuperar petites coses de la nostra vida que ens agradaven i hem deixat de fer. En definitiva, volem recuperar la nostra vida. Per totes aquestes raons vull que hi hagi un nou govern el proper dia 22 que parli d’aquestes coses, les coses del no RES.

Respecto als que volen l’ independència per sentiment de pàtria, però que ho diguin i es deixen de les collonades de negociacions i acords i de fer creure que el nou estat serà “El Dorado”. Quan un és independentista de sentiment no calen raons per ser-ho. Cal que ens quedi clar que es pot ser independent per sentiment patriòtic i prou. El mateix podem dir als dits unionistes. També cal que diguin que tenen un sentiment de seguir com estan i per això no hi ha possibilitat de cap canvi. Per això mateix és impossible que aquests dos grups es puguin seure per parlar o negociar una sortida al conflicte. Els dos aspectes són respectables i lícits. Es pot ser independentista o tot el contrari sense que calguin explicacions. Ara haurien d’entendre que el col•lectiu del no RES vol el mateix. Que ens deixin en pau. No ens insulteu més.

A tots aquells que tingueu clar o us hagueu adonat fa poc que també sou gent del no RES us dic que jo votaré a Miquel Iceta, en primer lloc perquè el conec personalment i és de les persones més honestes que he conegut al llarg de la meva vida al voltant de la política. El votaré perquè no m’ha insultat ni ma ofès mai amb cap de les seves afirmacions o propostes i el votaré perquè és qui més s’apropa a les propostes de la gent del no RES. De fet crec que ell mateix es proclamaria membre del col•lectiu del no RES si no fos candidat.

A partir de divendres 22 de desembre hem de poder parlar dels àpats de Nadal, Cap d’Any i Reis, de les cartes dels més menuts de la casa, de pensar com podem solucionar els problemes de la gent que no tenen vivenda, no poden pagar els subministres o donar de menjar als seus fills, aquest són els problemes reals i els que hem de solucionar a partir del 22.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies