La Cecot proposarà que empreses i treballadors deixin de pagar el 0’7% als fons de formació

La Cecot ha tornat a reclamar al Govern que dissenyi, juntament amb els agents socials, un model modern i eficaç de la formació professional continuada que millori la Governança de manera que els agents participin plenament, amb veu i amb vot, en el disseny, planificació, control, seguiment i avaluació del sistema de formació, en la línia dels països més desenvolupats d’Europa, tal i com s’explicita al Llibre Blanc sobre la formació en el treball impulsat per la CEOE. “I tot això, respectant d’una vegada per totes les sentències del Tribunal Constitucional i les recents recomanacions de la Defensora del Poble, dotant al sistema de finançament estable i suficient, i respectant el caràcter finalista de la quota de formació”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “fer el contrari és perpetuar un sistema que ja és públic i fefaent que està abocat al fracàs”.

Des de la Cecot es recorda al Govern que l’aportació d’empreses i treballadors als fons de formació va ser un acord resolt entre patronals, sindicats i on també hi va participar el Govern per entendre que la formació dels treballadors durant la vida laboral és un element de competitivitat i de millora del nostre mercat de treball. “Però no és un impost”, recorda Abad, “el fet que aquesta aportació d’empreses i treballadors es faci per la via de la Tresoreria de la Seguretat Social és perquè és un bon instrument de gestió per la recaptació dels fons. Però cal recordar que no és un ingrés de lliure disposició per a l’administració ja que es tracta de fons finalistes”. És per aquest motiu que la Cecot proposarà deixar de pagar el 0’7% als fons de formació i suggerirà crear un organisme bilateral amb els sindicats si el Govern no canvia el model de gestió de la formació contínua al lloc de treball.

L’última broma pesada del Govern és l’aprovació del Reial Decret que desenvolupa la Llei 30/2015 per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació en l’àmbit laboral. Aquest Reial Decret, publicat en el BOE el passat dia 5 de juny, no ha tingut cap mena de consens amb els agents socials. Però tampoc ho va tenir la Llei 30/2015 de la qual emana i que els agents socials han demanat reformar en nombroses ocasions, sense cap intenció de negociar per part del Ministeri d’Ocupació. És una clara ruptura unilateral de la negociació per part del Govern en matèria de formació.

Cal recordar que la Llei 30/15 era una “reforma urgent” del sistema de formació per a l’ocupació, tan urgent com que s’ha trigat 2 anys a publicar el desenvolupament normatiu, incomplint tots els terminis previstos.

Aquesta Llei no es pot considerar ni una “reforma” ni “urgent” tal com el Ministeri la va donar a conèixer. Pretenia ser una llei que reformava la formació per a l’ocupació i en canvi, se centra en la provisió formativa (acreditació de centres, catàleg d’especialitats formatives…), en les condicions d’impartir la formació (control, sancions, mòduls econòmics, despeses aplicables…) molt més que en els objectius de qualificació i formació. Ni urgent perquè excepte en breus articles, era aplicable als 9 mesos i han hagut de passar 2 anys perquè la reglamentació que havia d’acompanyar la reforma s’hagi publicat.

El que s’ha fet és posar pegats al model i no aportar solucions. I el que és més greu, amb la publicació de les diferents normatives el que es pot constatar és que s’han construït de nou, universos paral·lels i independents del teixit productiu empresarial. Segueixen sense resoldre’s els problemes que tenim sobre la taula les empreses i els treballadors respecte a la formació i qualificació dels treballadors/es i respecte a l’atur juvenil. No existeix una planificació global dels objectius de qualificació, ni tampoc una avaluació integral dels processos i els resultats del conjunt de la formació professional per a l’ocupació.

A més, diverses comunitats autònomes van protestar el passat el 23 de juny, durant l’última reunió del patronat de la Fundació Estatal per a la Formació en l’Ocupació (Fundae), perquè desconeixien el text del Reial Decret aprovat de manera unilateral pel Ministeri d’Ocupació.

Sentència a favor de la Generalitat en la Llei de FP

A això cal afegir la fallada del Tribunal Constitucional a favor del Govern de la Generalitat, que va impugnar diversos articles de la Llei 30/2015, declarant-los inconstitucionals.

El Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat interposat per la Generalitat i ha resolt declarar la inconstitucionalitat i la nul·litat de tres supòsits relatius al criteri de supraterritorialitat.

A partir de la sentència, les funcions executives dels centres de Catalunya queden en mans de la Generalitat, encara que els centres tingui instal·lacions en altres comunitats.

Impugnació de convocatòries

En aquest conflicte obert que mantenim patronals i sindicats, cal destacar que en 2014 tres organitzacions patronals, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials del Metall-Confemetal-, la Federació Empresarial d’Assistència a la Dependència –FED- i la Federació Espanyola de Hosteleria – FEHR- ja van recórrer en l’Audiència Nacional les convocatòries de subvencions per a la formació de 2014 i 2016. El tribunal va donar la raó a les patronals en la primera demanda i encara està pendent de resoldre la segona de 2016 que han impugnat CEOE i CEPYME, així com CCOO i UGT.

A més, la convocatòria de 2016 es va plantejar de manera tan complicada i confusa per part del Govern que va provocar que 24 sectors productius no rebessin ajudes, amb el consegüent impacte a la competitivitat i el reciclatge dels treballadors d’aquests sectors, per tant podem parlar clarament de convocatòria fallida i pèrdua d’oportunitat en la formació contínua i la qualificació dels treballadors.

Informe Defensora del Poble

A això cal afegir els reiterats incompliments de les sentències del Tribunal Constitucional en matèria de formació i els Informes de fiscalització del Tribunal de Comptes: any i mig ha transcorregut des que la patronal Cecot va posar en coneixement del Síndic de Greuges el desequilibri entre els fons aportats per empreses i treballadors per a la formació (un 0,7% sobre la base de cotització) i la destinació i reversió d’aquests tenint en compte el caràcter finalista dels mateixos, que no és un altre que el de la formació professional contínua. La patronal catalana va realitzar una petició per conèixer on i com s’aplicaven els fons per a la formació. La Cecot va estimar que en els últims quatre anys (2012-2015) el Govern va deixar de destinar més de 4.000 milions d’euros en formació. De fet, el Tribunal de Comptes ha deixat constància que s’han usat els fons de la quota per a altres finalitats, entre ells el pagament de prestacions, i que el SEPE no ha donat explicacions suficients de quina aplicació ha donat als romanents no gastats en formació durant els últims anys.

La sospita inicial dels representants empresarials i sindicals que el Ministeri d’Ocupació va utilitzar els fons de formació en l’ocupació que paguen empresaris i treballadors, amb caràcter finalista, per a altres programes de diferent índole i durant diversos exercicis, es va veure reconeguda pel propi Ministeri d’Ocupació a mitjans del 2016. El Ministeri va admetre llavors que en exercicis anteriors part del recaptat s’havia destinat a altres finalitats diferents d’aquells per als que s’havia recaptat i va afirmar haver aplicat una correcció a partir de l’exercici 2015.

Una resposta insuficient i improcedent a criteri dels agents socials que impulsen la queixa, i per això mantenen un pols amb la Secretaria d’Estat d’Ocupació, per via de la Defensora del Poble, per arribar a conèixer la destinació dels fons no gastats en formació que, sospiten, han servit per reduir el dèficit públic.

Tal ha estat l’interès general per conèixer l’aplicació d’aquests fons finalistes que alguns grups parlamentaris han formulat consultes, en la mateixa direcció, a la taula del Congrés dels Diputats.

El desconcert entre les organitzacions empresarials i sindicals s’intensifica quan les dades facilitades per escrit des del Ministeri varien entre els facilitats per la via de la Defensora del Poble i els facilitats per via de la taula del Congrés dels Diputats.

El document que la Defensora del Poble, Soledad Becerril, va remetre al Ministeri d’Ocupació decanta la balança a favor dels agents socials en el pols que mantenen amb el Ministeri de Báñez relatiu a la destinació dels fons provinents de la quota de formació professional.

En l’escrit de la Defensora del Poble, amb data de 29 de maig, Becerril insta al Ministeri a destinar els fons provinents de la quota de formació professional al finançament del sistema de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral d’acord amb el caràcter finalista dels mateixos. En el mateix document la Defensora recomana al Ministeri d’Ocupació articular les mesures necessàries per a la incorporació dels romanents de crèdit provinents de la quota de formació professional als Pressupostos Generals de l’Estat tramitant els expedients de modificació pressupostària pertinents.

El Ministeri no s’ha pronunciat encara respecte a la petició de la Defensora.

Deixa un comentari