Fer el ridícul

per Lluís Ricart – editor de l’Independent de Barberà

Si em falla la memòria ja m’ho perdonareu, però crec que va ser Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat de Catalunya, des de 1954( a l’exili) fins 1977(a Catalunya) qui va dir que en política es pot fer quasi bé tot menys el ridícul i després de viure de manera propera i accedint a l’informació amb generositat i rapidesa, no puc evitar de dir que els polítics de Barberà del Vallès, els que estan al govern de la ciutat, han fet i estan fent el ridícul.

Imagino que estem entre persones intel•ligents i entendran perfectament que amb aquesta definició no hi ha cap ànim ofensiu ni molt menys de menyspreu ni cap a ells i molts menys cap a les formacions que representen, però no he trobat una millor forma per definir el que em sembla la situació i els fets que s’han produït.

Tot comença el dia que l’Alcaldessa, Silvia Fuster, es requerida pels socis de govern a que es defineixi respecte les cartes rebudes del Parlament i el Govern de Catalunya.

Requerida la resposta, la Silvia Fuster, no la va poder retardar i els va anunciar que no cediria els espais per un acte que el Tribunal Constitucional havia declarat il•legal. L’efecte de l’aigua amb gas va aparèixer entre les files dels socis de govern i les mogudes, trucades i anuncis definitoris van ser, fins i tot, desmesurats. A més d’anunciar el trencament del pacte, de demanar que s’abandonés el govern , de dir que ho farien els grups traïts i de polsar la possibilitat de la moció de censura (feia falta suports externs), varen decidir que el que es fes, seria conjunt dels dos grups ERC i JXB. Llavors es va treballar una resposta conjunta i es va convocar la roda de premsa del dilluns 11 de setembre a les 10 del matí.

Ja s’ha explicat com va anar però de nou discrepàncies, també, entre ERC i Junts. Els republicans demanen que es regidors de la PCPB dimiteixin i abandonin el govern i Junts no vol entrar en temes de relació governamental. Una sensació de ridícul va envoltar la sala de Plens, doncs el que va passar, en català en diem “foc d’encenalls”

En el transcurs de la Diada, escridassades i poca cosa més. La Silvia denuncia amenaces en la seva intervenció a Antena3 i en el seu discurs no apareix en cap moment el trencament del PAM, fet que se suma als que causen malestar als socis de govern. Com que l’efecte TV s’ha escampat, seguim llençant missatges per molts canals menys pel d’asseure’s en una mateixa taula i parlar cara a cara. Tot plegat un ridícul espantós.

La senyora Fuster no s’ha parat a pensar perquè no ha sortit cap alcalde o alcaldessa socialista que fan el mateix que ella per televisió? Doncs jo li explicaré perquè a les ciutats i pobles hi ha persones amb totes les creences i ideologies i com més es parla sobre un tema que agrada a uns, més s’ofèn als altres.

No en té prou amb el “bombo mediàtic” que a més fem un Decret d’alcaldia que provoca encara més enfrontaments, doncs uns ho consideren una amenaça i els altres manifesten que no acataran el que diu el Decret, i de nou sense parlar-ho abans ni després, a la brava i sense anestèsia.

I ja el ridícul total, el comunicat de la PCPB en el que explica el perquè i el com del que s’ha fet amb una clara intenció explicativa per demanar perdó, un perdó que si està convençuda d’haver actuar correctament no li cal i per altra banda sap no li donaran, no segueixi posant-se amb ridícul.

Prou de exterioritzar l’enfrontament intern. Vostès es pensen que les barberenques i barberencs es queden gaire tranquils després d’aquest espectacle? Que importa ja, un cop dit la primera vegada, l’1 d’octubre? Tothom sap que la Silvia Fuster de la PCPB ha trencat el pacte i tothom sap que ERC i JXB treballaran per facilitar al màxim el referèndum de l’1 d’octubre. Uns i altres tenen “supporters” a favor i en contra. Però i l’endemà? Com seran les coses d’ara en endavant a l’Ajuntament?. Això preocupa als “supporters” dels dos i a la resta de ciutadania.

Facin el que calgui però amb dignitat. Si no estan a gust cap a casa o cap a l’oposició, si no et sents recolzada els treus les delegacions i els envies a l’oposició i tant d’una manera com l’altra a seguir treballant i governant amb dignitat i que cadascú faci el que ha de fer, doncs fer-ho com ho fan és fer el ridícul i dona peu a moltes especulacions sobre els salaris de cada mes i la eròtica del poder, però clar això alguns ja ho han viscut recentment, no marxen per no anar a l’atur i potser no els importa el que es digui.

Jo, per si s’enfaden, els convido a que expliquin tota la història a algun familiar o amic de fora de Barberà i després em diran que els han dit. M’hi jugo un pèsol que segur que parlen de ridícul.

Deixa un comentari