Fenoy: “Ser autònom és com pujar el Tourmalet: no pots deixar de pedalar perquè caus”

La crisi del coronavirus ha afectat tota la societat fins a un punt difícil d’imaginar abans de la pandèmia. L’afectació més clara ha sigut la sanitària, però l’economia també ha entrat en una recessió que durarà anys en passar, i moltes famílies i treballadors s’han vist acomiadats o amb una reducció de sou important que repercutirà en el seu futur.

 

Un tipus de treballador és potser el més afectat d’aquesta crisi econòmica causada per la COVID-19: l’autònom propietari d’un petit comerç. Així ho explica Daniel Fenoy, president de l’associació de comerciats Som Comerç Som Barberà. En la tornada de molts treballadors a la feina, amb l’arribada del mes de setembre, parlem amb Fenoy perquè ens expliqui la situació dels comerciants a la ciutat.

 

Com està el comerç a Barberà després de sis mesos de pandèmia?
La veritat és que el comerç està tocat. Està molt afectat perquè en un principi era una situació per a 15 dies i al final van ser 3 mesos de confinament. I després ha resultat que molts comerços, tot i estar oberts, realment tampoc estan treballant. Hi ha sectors que estan molt tocats.

 

Quins sectors han estat més afectats?
Per exemple, el que són agències de viatges, i també tots els que estan relacionats amb cerimònies, ja sigui per casaments, aquells que tenen restaurants especialitzats, el sector de les floristeries, els sastres de cerimònies, fotògrafs… Tots ells estan molt i molt afectats perquè són sectors molt específics i estan completament parats.

 

Les ajudes a autònoms, a partir de juny s’han anat acabant, però la situació segueix igual de difícil

 

Les ajudes de l’administració estan arribant o segueix la dinàmica del juny, quan molts comerciants es queixaven que no havien arribat els diners?
Es difícil contestar. Clar, pensem que la gran majoria dels comerços són autònoms. Per tant, no et pots acollir a ajudes de treballadors. Pots donar-te de baixa del règim d’autònoms, i per tant deixes de pagar, però no tens prestacions a canvi. I després totes les ajudes a autònoms, a partir de juny s’han anat acabant, però la situació segueix igual de difícil.

 

Per tant, des de l’administració no hi ha hagut una continuïtat amb ajudes d’altres tipus?
Es van encadenant. Ara estem esperant les de l’Ajuntament, que també s’han negociat. Hi ha una sèrie de tràmits burocràtics que estan pendents per part seva perquè ens indiquin què és el que hem de presentar, presentar-ho i accedir a aquestes ajudes de l’administració local. Però encara no ens han dit què hem de presentar.

 

L’agost sol ser una mala època per a molts comerciants. Aquest any està sent pitjor?
Et diria que aquest any és diferent, pel fet que molta gent no ha marxat perquè ha tingut por, i d’aquí la crisi de les agències de viatges. Molta gent s’ha quedat, i els que no ho han fet han anat més a prop i han tornat abans. I fins i tot molta gent s’ha quedat per por o per no poder marxar. I per tant sí que es veu més activitat a la ciutat, i sembla que hi hagi més gent i no hi hagi hagut vacances.

 

Qui és client habitual de grans superfícies segueix anant a les grans superfícies

 

La ciutadania ha apostat més pel petit comerç de proximitat a causa de la situació?
No ben bé. Realment hem notat el suport de la nostra clientela habitual, que és fidel i està allà. Altres sectors de població, gent que habitualment no venia, segueix sense venir. Qui és client habitual de grans superfícies segueix anant a les grans superfícies, perquè és el model que els hi agrada. O la gent que ha marxat al comerç online i s’hi ha quedat. Però sí que és veritat que, la clientela que habitualment compra a la ciutat, quan ha vingut ens ha donat tot el suport, i seguim comptant amb ells. Ens han donat el seu afecte i escalf, que també és d’agrair.

 

Fotomuntatge de diversos comerciants de l'associació durant el confinament | Som Comerç Som Barberà
Fotomuntatge de diversos comerciants de l’associació durant el confinament | Som Comerç Som Barberà

 

S’ha traduït també en el punt de vista econòmic?
A veure, en la mesura de les possibilitats de cada client, sí ha sigut un suport econòmic. El fet que quan s’han tornat a obrir les portes la gent segueixi venint, és molt important.

 

Quina quantitat de comerços calculeu que han tancat a Barberà des de l’inici de la pandèmia?
Hi havia una previsió d’aproximadament un 30% del comerç que hauria de tancar, però no ho recordo exactament. En qualsevol cas era un percentatge alt el que anava a tancar, tant a nivell general com, especialment, d’autònoms. Sabem d’alguns comerços que han hagut de dir adéu. Clar, no és tan senzill com dir “abaixo la persiana” i ja està: tu segueixes pagant les teves quotes mensuals d’autònoms, el lloguer mensual, els teus tributs… Ara, a partir d’octubre arriba l’IBI que, si ets llogater, t’ho carreguen al rebut, i si ets propietari ho has de pagar igualment.

 

Es nota que la gent té ganes de tornar als llocs a què habitualment anava

 

No només és que no reps ingressos, sinó el gran volum de despeses que té mantenir un negoci, encara que costi de creure. No pots dir que no ingresses i tires d’estalvis. Ser autònom és com si estiguessis pujant el Tourmalet: no tens l’opció de deixar de pedalar, perquè si ho fas caus. Pots aguantar un mes o dos, però si torna a venir un nou confinament i s’hagués de tornar a tancar, totes les reserves que tingui la gent s’acabaran. Perquè a ningú se li havia acudit que es poguessin donar aquestes circumstàncies: amb portes tancades, sous, seguretat social, subministres… Per tant, si es torna a repetir la història, desapareixerà moltíssima més gent.

 

Quines són les problemàtiques principals a què s’han hagut d’enfrontar els comerços?
Evidentment, el problema més gran és la falta de vendes. Tan bon punt es van apujar les persianes, la cosa va canviar. Quan les perruqueries van obrir, les agendes es van omplir de seguida; quan el sector de la restauració ha anat tornant a obrir progressivament han tingut terrasses plenes, gent esperant per a seure… Sí que es nota que la gent té ganes de tornar als llocs a què habitualment anava, perquè els hi agradava. Però hi ha diversos problemes, com els aforaments, les mesures higièniques, la despesa extra que hi està relacionada… El sector de l’estètica, o els dentistes, per exemple, han d’emprar molts EPIs, i és una despesa important en productes consumibles que abans no tenien. I clar, el volum de facturació es redueix per les mesures de seguretat, perquè no pots tenir el mateix aforament ni personal.

 

Des de l’associació Som Comerç Som Barberà s’ha fet alguna cosa per ajudar els comerciants durant aquests mesos?
Més que res ens hem donat suport moral, bàsicament, perquè no podíem donar-nos d’un altre tipus. I sobretot hem ajudat en la transmissió de la informació. Era una situació molt caòtica informativament i el que hem intentat, en la mesura de les nostres possibilitats, ha sigut anar digerint la informació i traient conclusions entre els associats. Ens hem pogut informar d’ajudes, d’on havíem d’anar per a recórrer alguns
casos, etc.

 

Demanem una mica d’empatia: hi ha cases en què els dos que porten els diners són autònoms, segueixen venint despeses i no han tingut cap ingrés

 

S’especula que a finals de 2020 i principis de 2021 estaran disponibles les primeres vacunes per la COVID-19. Hi ha alguna perspectiva per quan arribin?
Bé, jo crec que és la gran esperança de tothom: que es trobi una solució. Es diu que en dos anys estarà tot solucionat; doncs si pot ser abans, millor. És la gran esperança de tots els treballadors.

 

Què li demanaríeu a les administracions?
Sempre es pot fer alguna cosa més pel comerç. També et dic que si hi ha 40 milions d’habitants a Espanya, hi ha 40 milions de presidents, i cadascú té la seva solució. Alhora és cert que ens hem de posar al lloc de l’altre, que és una situació completament inesperada. Per tant el context és nou i s’ha hagut d’improvisar. Sí que demanaríem una mica d’empatia; que es posin al lloc d’aquests treballadors, que hi ha
cases en què els dos que porten els diners són autònoms, segueixen venint despeses i no han tingut cap ingrés, que han estat amb tota aquesta incertesa… A vegades hem trobat a faltar comprensió, que s’ha generalitzat molt i no s’han posat al lloc d’aquest tipus de treballador que és l’autònom. Si t’ho pares a pensar, algú que estigui bé del cap no seria autònom, perquè no té cap sentit: tot són inconvenients. I per tant, una mica d’empatia mai va malament.

 

Toni Alfaro

 

FOTO PORTADA: Reunió d’alguns dels socis de Som Comerç Som Barberà | Som Comerç Som Barberà

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies