ERC

Esquerra Republicana de Catalunya és un partit molt arrelat i amb molt bagatge polític al nostre país, que ha viscut diferents etapes en la seva història: de ser hegemònic durant la II República va passar a ser un actor secundari a principis de la transició, fins que la seva presència en els dos governs tripartits d’esquerres els va tornar a donar acció de govern i, sobretot, la seva gestió dels mitjans de comunicació públics catalans els va tornar a donar un paper capdal en el desenvolupament de l’escenari actual, on es disputen l’hegemonia de l’espai sobiranista contra Junts per Catalunya, amb una greu diferència, ja que ERC té el seu líder, Oriol Junqueras, empresonat i, per tant, amb menys capacitat de presència quotidiana als canals de comunicació, mentre que Carles Puigdemont pot seguir fent-se present diàriament amb missatges.

 

Però aquesta disjuntiva sembla que va a favor d’ERC, tant per la seva imatge de coherència en l’assumpció de responsabilitats, donant la cara davant la justícia, com pel seu pragmatisme on expressen públicament que els cal sumar més adeptes al projecte abans de tornar a prendre una decisió unilateral d’independència, fomentant el diàleg i no volent cercar noves confrontacions estèrils amb l’Estat. En aquest sentit, el seu tarannà és molt més pragmàtic i la via de la resistència pacífica del pensador Gene Sharp la porten a terme d’una manera més reeixida que els altres actors del moviment independentista.

 

Pel que fa al seu posicionament ideològic es denominen socialdemòcrates, si bé durant els anys de la greu crisi econòmica i coincidint amb el seu pacte amb CIU, van abandonar les destinacions més socials per assolir la seva aspiració nacional, en definitiva va poder més la “C” de Catalunya que la “E” d’esquerra. Ara bé a rel del tancament de l’actual legislatura a Espanya, donat que no s’ha pogut aprovar un pressupost, ja hi ha veus significatives que adverteixen que això no pot tornar a passar si volen mantenir ser fidels a l’essència republicana de justícia social. Caldrà veure doncs quin és el resultat a les eleccions generals pers saber si els vots d’ERC esdevenen claus o són indiferents, bé perquè el Govern de Madrid l’ostenti un hipotètic pacte dels partits de dretes, o bé perquè els seus vots siguin insuficients per donar suport a un Govern d’esquerres plurals a Espanya i tot quedi en mans de JuntsperCat.

 

En tot cas, sembla bastant possible pensar que a Catalunya es podria donar un resultat que afavorís un espai d’esquerres ampli. Si és suficient per trencar amb la dicotomia Independència unilateral o immobilisme polític territorial està per veure i això també marcarà tendència del que pugui succeir a les eleccions municipals de maig, on els pactes poselectorals seran imprescindibles per garantir una estabilitat a gairebé tots els municipis.

 

En aquest cas, a Barberà del Vallès, la incoherència entre el pacte de govern firmat amb la PCPB, les Cup i Podemos i la seva aplicació, pel que fa a facilitar l’1 d’octubre, van fer que ERC abandonés el govern municipal al setembre de 2017. D’altra banda, la renúncia d’un regidor seu, per acusacions de presumpte favoritisme, forçada pels seus socis de govern, van fer-los adonar de la doble moral que alguns electes practiquen amb qui els dona suport i amb qui no els en dona, essent una constant els atacs rebuts des de llavors pels dos regidors d’ERC a l’oposició de qui abans eren els seus aliats.

 

Tot i això, la seva sortida del govern municipal i la seva nova línia d’afavorir polítiques més socials és possible que els doni millors rèdits electorals a Barberà, malgrat la base sociològica de la ciutat no sigui eminentment sobiranista, però si poden acabar recollint els fruïts dels sectors catalanistes més pragmàtics del municipi.

 

Finalment, la batalla per l’hegemonia sobiranista a Catalunya tindrà tres grans moments: les eleccions generals d’abril poden obrir nous camins per sortit de l’atzucac en que estem instal·lats i potser el paper d’ERC pot esdevenir capdal; les eleccions europees seran una segona volta pel lideratge d’aquest important segment social que vol una Catalunya independent  i es decidirà si el talant més pràctic d’ERC guanya o ho fa l’eixelebrament de Puigdemont; i en tercer lloc, la tossuda realitat dels imprescindibles pactes a les municipals, es visualitzarà en quin partit ostenti més alcaldies o sigui capaç de teixir més complicitats al territori.

 

Hores d’ara i amb els darrers sondeigs a mà, tot apunta que ERC tindrà un paper clau en aquest cicle electoral, si bé els detalls estan per polir fins a saber realment l’abast dels suports rebuts.

 

Josep Minué

 

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies