ENTREVISTA | Garcés: “L’objectiu ja no és pensar en totxo sinó en donar vida a les instal·lacions que tenim”

Xavier Garcés és alcalde de Barberà del Vallès des que el passat 15 de juny quedés investit, arran la seva victòria a les eleccions municipals del 26 de maig. Des de llavors han passat gairebé set mesos i el seu govern del Partit Socialista de Catalunya ha començat a dur a terme polítiques i mesures a la ciutat de Barberà.

 

Entre els reptes que s’han trobat Garcés i els altres 6 regidors del seu govern hi ha hagut diversos conflictes, com la gestió de la preocupació ciutadana per les rates trobades a l’escola Elisa Badia o la falta d’informació en el traspàs de govern. Sens dubte, però, el més destacat han estat les mobilitzacions ciutadanes arran del cobrament del Tribut Metropolità, que ha alarmat molts veïns i veïnes de Barberà.

 

Sobre aquests temes hem volgut parlar amb Garcés, aprofitant l’aprovació del Pressupost Municipal pel 2020 i el canvi d’any i de dècada, per fer una primera valoració dels seus primers mesos al govern de Barberà del Vallès, així com per destacar quines seran les directrius del seu mandat.

 

Com han anat els primers sis mesos de mandat?

La veritat és que és la fase d’aterratge mínima que necessita una alcaldia o qualsevol persona per tirar endavant un projecte. Han estat sis mesos, tenint en compte que teníem uns pressupostos previs que no eren els del nou grup de govern. Fonamentalment, al que ens hem dedicat en aquests sis mesos és a conèixer l’organització interna de l’Ajuntament, com està muntat, i marcar les nostres prioritats d’elaboració del pressupost municipal del 2020. El pressupost es va aprovar de forma definitiva en l’últim ple de l’any i això és el que ha de reflexar quines són les polítiques que volem de tirar endavant a partir d’ara durant aquest mandat. Estan disponibles per ser revisats al Ple municipal.

 

Es venia amb els pressupostos d’una altra administració. Això ha dificultat algunes mesures que es poguessin prendre en aquests sis mesos?

No només és un tema dels pressupostos en si mateixos, sinó també de les dinàmiques. A vegades és més complicat canviar les dinàmiques de gestió que no els números. El paper ho suporta tot, però després, en el dia a dia, es treballa amb persones, i les persones són les que executen els projectes i les polítiques. I al final, quan hi ha un canvi de direcció en una organització has de generar confiances entre els estaments, és a dir, entre la nova direcció i les persones que ho han de portar a terme. Això no és fàcil i és el que hem intentat ajustar durant aquests sis mesos. Ha estat més això: acoblar les peces de la màquina per poder tirar endavant els projectes.

 

Els primers sis mesos han servit per acoblar les peces de la màquina que permetran tirar endavant els projectes de ciutat

 

Com es van trobar l’Ajuntament quan van entrar aquí, en un sentit més general?

Fonamentalment, el que ens vam trobar nosaltres va ser falta d’informació, que per mi és el més important. És a dir, l’Ajuntament es gestiona per expedients administratius i els tècnics van tirant endavant aquests expedients d’una forma professional, però vam trobar a faltar que als eixos transcendentals per una ciutat disposéssim d’una informació clara i contundent. Ens ha faltat saber realment quins eren aquells eixos bàsics que no es podien deixar oblidats, quins eren prioritaris per tirar-los endavant… Això és imprescindible en aquests casos i no es va produir. A partir d’aquí, et coneixes els temes quan van sortint amb la dinàmica del dia a dia. Per tant, no pots preveure, no pots planificar, no pots posar les mesures amb temps… Això ha sigut el pitjor.

 

Abans de l’arribada del govern anterior Barberà havia sigut un feu socialista, tradicionalment. Com és que a les eleccions municipals del 2015 es va decidir apostar per una plataforma de caràcter més local?

Jo, quan parlem de la Història de Barberà, a mi m’agradaria dir que Barberà ha estat sempre un feu progressista i d’esquerres, més que d’un partit o d’un altre. De fet, el primer govern que es va establir a Barberà després de les primeres eleccions municipals democràtiques va ser un partit comunista. Per tant, Barberà s’ha configurat sempre per una població i ciutadania que ve, fonamentalment, del sector treballador, i això és molt important. Però passa que les societats evolucionen i les velocitats de les reflexions que es podien produir als anys 70, 80 o 90 han canviat. Ara la gent pren decisions d’una forma molt més ràpida, i hi ha efectes externs a la nostra ciutat que també hi influeixen. I tots sabem que es va produir un efecte important a partir del famós 15 de Maig, que indicava que havien de fer-se canvis i que aquests canvis comportarien unes noves polítiques i unes noves formes de gestió. Aquest missatge va quallar arreu i això es va transformar a cada entorn d’una manera diferent.

 

Estic súper orgullós de com estan treballant tots els regidors; demostra que hi ha un compromís clar amb la ciutadania

 

A Barberà es va plasmar d’aquesta forma no perquè s’hagués fet malament abans ni perquè hi hagués una expectativa de millora amb el canvi en si mateix. Jo crec que va ser una moda que es va plasmar numèricament d’una forma determinada i que no reflectia uns forts lideratges especials dins de la nostra ciutadania, i que jo crec que, com s’ha produït a altres municipis, on no hi havia fons polític darrere d’aquests canvis, s’ha tornat a situacions polítiques com les d’abans del 2015. A molts municipis s’ha tornat a situacions en què els antics partits que ja governaven anteriorment han tornat a governar.

 

De les eleccions del passat 26 de maig surt un govern en minoria. Com està funcionant?

La veritat és que, com a alcalde i responsable d’aquest grup de govern a la ciutat, estic molt sorprès positivament. Tots els regidors estan tirant endavant els seus compromisos davant la ciutat amb una dedicació total. Estic súper orgullós de com s’està desenvolupant aquesta tasca per part de tots els regidors i això demostra que hi ha un compromís clar amb tota la ciutadania i segur que d’això sortiran bones polítiques.

 

Com és governar per una ciutat amb una realitat tan específica com la de Barberà?

És molt intens. Les característiques de Barberà, fonamentalment, es basen en una intensitat que la ciutadania demana dels seus governants, i ho dic en un sentit positiu. En el sentit que la ciutadania exigeix permanentment (i avui amb les xarxes socials això és més que evident) molt als seus governants, i els governants hem d’estar a l’alçada. Aquest és el tema més important. Han canviat les formes de relacionar-se entre ciutadania i governants i, a vegades, la immediatesa que es demana xoca contra l’administració pública en si mateixa, i sobretot contra les normatives que la regeixen. Un dels principals problemes que tenim és que estem totalment encotillats per lleis que, per tirar endavant qualsevol iniciativa, requereixen un alentiment dels processos de l’administració. Estem d’acord que la ciutadania disposi de garanties en tot el que es fa, i més quan hem de donar resposta d’uns números, i s’ha de tenir total garantia de com s’executen els diners públics. Però a vegades el que s’està produint és aquest alentiment. Per tirar endavant qualsevol expedient administratiu triguem tres mesos, quatre mesos, sis mesos… Sobretot el que té a veure amb contractació pública. Avui en dia, la ciutadania necessita respostes molt més ràpides, i això és un problema que tenim a totes les administracions públiques.

 

Xavier Garcés va guanyar l'alcaldia pel PSC a les eleccions del maig de 2019 | Toni Alfaro
Xavier Garcés va guanyar l’alcaldia pel PSC a les eleccions del maig de 2019 | Toni Alfaro

 

Això es tradueix en respostes com la que s’ha pogut fer a un dels temes més importants que hi ha sobre la taula a Barberà, que és el del Tribut Metropolità?

Sí. Per començar vull fer una autocrítica personal, encara que estigui governant només des del 15 de juny. Jo crec que tots els polítics ho hem fet malament en aquest punt. Això es va aprovar el desembre del 2018, i no pot ser que esclati a escala ciutadana el novembre del 2019. I per tant som tots responsables d’aquest fet. Des del desembre del 2018 ja s’hauria d’haver informat clarament a la ciutadania que arribaria un nou impost que s’aplicaria amb data d’1 de gener de 2019, encara que el rebut es giraria a finals d’any. I a més a més, explicar els pros i els contres del que significava formar part d’un ens públic tan important com és l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A partir d’aquí, intentarem corregir-ho. A mi m’agradaria que, igual que jo reconec aquesta responsabilitat, la reconegués tothom que ha tingut la possibilitat de governar la nostra ciutat.

 

Faig autocrítica, però des del desembre del 2018 ja s’hauria d’haver informat clarament del cobrament del Tribut Metropolità

 

En un dels primers punts de l’últim Ple municipal, que era una declaració de presidència, es va parlar de la reunió del Consell Metropolità. Què hi va passar?

Per començar, m’agradaria dir que un dels primers canvis que hem instaurat amb aquest nou grup de govern és aquest primer punt en tots els plens municipals: la voluntat de donar la màxima informació a la ciutadania passa perquè dins de l’ordre del dia hi hagi un primer punt d’informacions de presidència. De forma que no sigui per requeriment de ningú, sinó perquè hi ha una voluntat d’informar de forma totalment oberta a la ciutadania, que oferim aquestes informacions. Hem explicat coses molt importants per la nostra ciutat, com és el sobreeixidor del col·lector de Can Gorgs, les reclamacions que estem fent referents a l’aeroport de Sabadell o com pot ser les accions que aquest ajuntament ha tirat endavant sobre el Tribut Metropolità. Crec que és una bona pràctica que hem de mantenir al llarg del mandat, perquè la ciutadania agraeix que la informació es doni. I sobre què va succeir al plenari del Consell Metropolità del dia 17 de desembre, jo crec que ja hi ha molta població que ho està entenent.

 

A vegades una imatge és més important que moltes paraules, i és el que vam voler demostrar al Consell Metropolità

 

A vegades una imatge és més important que moltes paraules, i que el que vam poder exposar davant de tothom els dos representants de la ciutat de Barberà del Vallès davant l’Àrea Metropolitana era la nostra disconformitat clara i evident amb el que en aquell moment s’estava aprovant. I precisament per això ens vam aixecar i vam sortir del plenari, perquè entenem que tenim molts altres llocs on podem explicar la nostra posició. Per exemple, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on aquest ajuntament ha interposat una denúncia contra aquest Tribut Metropolità. I també ho hem fet a altres àmbits com presentant al·legacions. De fet, una de les al·legacions presentades per aquest grup de govern ha estat acceptada per l’AMB, que és la possibilitat de revisar el percentatge de reducció de l’impost que s’aplica als habitatges residencials. I estem treballant per facilitar aquesta informació a l’Àrea Metropolitana. Per tant, no hi ha cap dubte del treball que des de l’Ajuntament s’ha fet en defensa dels ciutadans de Barberà, mitjançant documents i fets. I per això entenem que la nostra posició davant el plenari era la més adequada, evident i visible en el moment. I ho vam fer així perquè la forma d’expressar els vots a l’Àrea Metropolitana també funciona mitjançant el vot ponderat dels diferents grups, a diferència del Ple, a on votem de forma individual.

 

Quina és la tendència d’aquest govern municipal per Barberà?

Hem d’estar molt adaptats al segle XXI i tenim molt clar quins són els eixos fonamentals de treball a la nostra ciutat i cap a on hem de treballar amb els nostres projectes. I tot ha d’estar emmarcat dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible 20-30 de la UNESCO, és un tema bàsic per a nosaltres en tot el que comporta la transició energètica. Ha d’estar tot molt ben canalitzat, molt ben estudiat, i qualsevol política o mesura ha d’estar pensada des d’aquest punt de vista. I reafirmem de forma clara dos conceptes que creiem que són bàsics a Barberà i que li donen identitat: Barberà com a ciutat educadora i Barberà com a ciutat feminista. I aquests dos emblemes hem de defensar-los i incrementar-los i, des d’aquest punt de vista, totes les polítiques aniran emmarcades dins aquests objectius.

 

L’objectiu ja no és pensar en totxo sinó en donar vida a les instal·lacions que tenim

 

S’han creat espais o places específics a l’Ajuntament per dur a terme aquests objectius?

Aquest és el gran efecte diferenciador nostre, en el punt d’aquestes polítiques. L’objectiu no és que hi hagi un departament d’això o uns tècnics especialitzats en el que sigui. El nostre objectiu és que les polítiques, de forma transversal, s’executin per tots els departaments de la mateixa manera: si des de la Policia Local a la regidoria d’Esports es tira endavant un programa, s’ha de pensar des del punt de vista de la sostenibilitat, ciutat educadora i ciutat feminista. És un tema que ha d’afectar el 100% de la plantilla municipal, i és un tema de sensibilització i treball conjunt.

 

Quins creu que serien els reptes principals de Barberà com a ciutat, més enllà dels objectius amplis del govern?

El més bàsic és treballar en la lluita contra el canvi climàtic. Hem de tenir en compte això pel que fa al consum, no només del mateix ajuntament, sinó també per part de les indústries, els comerços i la població. Hem de fer un canvi total en la nostra forma de vida: des d’encendre i apagar els llums fins a tot el tema de tractament i recollida de residus. Són temes molt i molt importants, sense els quals no ens podem considerar una societat avançada. Aquí hi hem de treballar d’una forma molt intensa. I això lligat amb la nostra identitat com a ciutat: al final, cada vegada més, ens sentim orgullosos de dir “som barberencs o barberenques”. Aquest ha de ser el nostre objectiu. Pel que fa a la qualitat de vida de Barberà, jo crec que és molt alt, però ho estem vivint com si fos alguna cosa que ja tenim sense treballar-ho, i això és una feina del dia a dia que hem de fer entre tots. I per això el concepte de ciutat feminista i educadora: ha d’afectar realment a tota la població en tots els moments de la seva vida, des que naixem fins que morim. Tot això, a banda que aconseguim millors infraestructures, que tinguem més edificis o millors instal·lacions culturals o esportives de les què hi ha. Hi va haver una època en què ja es va construir, a principis del segle XXI ja es van tirar endavant tota una sèrie de projectes de construccions. Pot ser que encara necessitem algun espai més que s’hagi de fer, però l’objectiu ja no és pensar en totxo sinó en donar vida a les instal·lacions que tenim.

 

 

Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies