ENTREVISTA | Forcadell: “Surto de la presó igual d’independentista i republicana, però més feminista”

Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya i empresonada per la seva participació en els fets de l’1 d’Octubre, va presentar aquest dimarts 28 de setembre a la Torre d’en Gorgs de Barberà del Vallès el seu llibre ‘Escriure el futur amb tinta lila’, sobre la visibilització de les dones a l’àmbit penitenciari.

 

Aprofitant l’ocasió, des de l’Independent vam parlar amb ella per saber més sobre què es el que es va trobar després de la seva detenció i què va significar per la seva vida personal i les seves creences polítiques.

 

De què va el seu llibre ‘Escriure el futur amb tinta lila’?

El llibre és un intent de donar veu i visibilitzar les dones que estan a la presó. Perquè les dones que estan a la presó pateixen una doble condemna: una que els ha imposat el jutge i, a més a més, la condemna de ser dones en una presó d’homes. I volia que expliquessin les seves pròpies històries perquè sempre dic que aquestes dones són delinqüents però abans han estat víctimes. I la pregunta que a vegades em faig és: si no haguessin estat víctimes, serien delinqüents? I moltes vegades la resposta és no, i això, com a societat, ens ha de fer preguntar-nos moltes coses. Jo, quan vaig conèixer aquesta realitat, vaig voler donar-los veu perquè la gent entengués la duresa de la vida de les dones a la presó.

 

Una cosa és la idea que vostè tenia quan va entrar sobre la presó i una altra el que s’hi va trobar?

Sí. El que passa és que ningú no coneix la presó, ni les persones que estan a la presó. Quan tens una persona a la presó normalment no en parles: t’avergonyeixes, ho amagues, no ho expliques… I ningú no coneix com funciona el sistema penitenciari. En el nostre cas ha estat el contrari: la gent de la presó es troba molt sola, però nosaltres hem tingut molt de suport, i això ens ha ajudat a suportar la duresa de la presó. I evidentment, del que te n’adones quan entres allà és de la injustícia: la presó és molt injusta perquè te n’adones que les persones que tenen més recursos, més estudis o més diners és més difícil que entrin a la presó. Existeixen les lleis, però la justícia és molt dura i és molt difícil de trobar, i després, sobretot, el més impactant és que te n’adones que hi ha moltes dones a la presó que no hi haurien d’estar, i que també hi ha bones persones a la presó. En canvi, hi ha gent fora que hauria de ser a la presó i que no hi és: la injustícia.

 

“Em va ajudar molt pensar que ja que m’havia de perdre aquest temps i coses importants de la vida de la meva família, podria ajudar aquestes dones que estan a la presó”

 

Va patir per la seva integritat física o emocional a la presó?

Al principi sí perquè és un xoc emocional molt fort. I després, quan passa el xoc inicial, t’entra una pena molt gran i ho passes molt malament. Després el que fas és intentar superar-ho, i per sort les persones tenim una capacitat d’adaptació molt gran. I a mi em va ajudar molt pensar que, com a mínim, ja que m’havia de perdre aquest temps i aquestes coses importants de la vida de la meva família, podria ajudar aquestes dones que estan a la presó. Com a mínim, si la meva estada servia per millorar-los la vida no seria una pèrdua de temps, i això ja em va ajudar molt.

 

Pere Pubill, portaveu d'ERC Barberà, va presentar l'acte | Toni Alfaro
Pere Pubill, portaveu d’ERC Barberà, va presentar l’acte | Toni Alfaro

 

Aquest veure passar el temps és contraproduent per les persones a la presó?

Evidentment. Aquí a Catalunya el que s’intenta és que les internes facin coses: que treballin, que estudiïn, que es treguin el graduat escolar si no el tenen, que facin estudis superiors… S’intenta que facin coses que els ajudin després a reincorporar-se a la societat. Perquè la presó, encara que la majoria de la gent ho entén com un càstig, no és només un càstig: el més important és que et dóna l’oportunitat de reincorporar-te a la societat amb recursos i mitjans. Jo sempre els deia que el més important no és passar; el que heu de fer és intentar és que el futur sigui millor. La idea és que aquestes persones, un cop han pagat el seu deute amb la societat s’hi puguin incorporar de la millor manera possible. El que s’intenta és formar-les, però la veritat és que és molt difícil i no és un tema solucionat.

 

“No entenien que pogués tenir 11 anys i mig de presó, quan allà hi havia delictes de sang que tenien menys anys que jo”

 

La gent entenia perquè estava a la presó?

Elles no entenien que per permetre una votació al Parlament de Catalunya i per haver desobeït al Tribunal Constitucional, pogués tenir 11 anys i mig de presó. Perquè la meva sentència diu que jo vaig desobeir al Tribunal Constitucional, i per això era a la presó: per haver permès una votació al Parlament per declarar la Independència de Catalunya. I elles no entenien que per això pogués tenir 11 anys i mig de presó, perquè allà hi havia delictes de sang que tenien menys anys que jo. De totes les preses de Mas Enric només n’hi havia una que tenia una condemna més llarga que la meva, i elles no entenien que sense cap delicte de sang pogués tenir una condemna tan llarga. No entenien quin era el delicte que havia comès.

 

A la xerrada ha dit que els presos per l’1 d’Octubre no tenien un tracte preferencial…

Sí que el teníem: el tracte preferencial és que teníem molta companyia i molt de suport, i que ens venia a veure molta gent, i això és el més important. Quan estàs a la presó, la solitud és molt dura, i la majoria de presos tenen molt poques visites, i alguns no en tenen cap. El tracte preferencial era sentir el suport de la gent, sentir que no estàvem sols i tenir moltes visites com teníem, perquè ens venien a veure regidors i càrrecs institucionals. A la resta no els anaven a veure. Ara, nosaltres fèiem el mateix horari que tots els presos, fèiem exactament el mateix, menjàvem el mateix, ens llevaven a la mateixa hora, ens anàvem a dormir a la mateixa hora, teníem la mateixa cel·la… Però nosaltres teníem visites, i això a la presó és el que més s’agraeix.

 

“Mai ens vam sentir amenaçades per la nostra ideologia a la presó, i encara menys a Catalunya”

 

I per l’altra banda, es van sentir amenaçats per persones d’ideologia contrària?

No. Mai. A Madrid, alguna vegada, hi va haver algun crit. Però ells mateixos deien: “no, no, que estas son republicanas”. Quan a nosaltres algú ens deia algun crit, ells mateixos l’acallaven. I a Catalunya no ens hi vam sentir mai d’amenaçades.

 

Forcadell, durant la presentació d''Escrivim el futur amb tinta lila' | Toni Alfaro
Forcadell, durant la presentació d”Escrivim el futur amb tinta lila’ | Toni Alfaro

 

Li consta si el que va poder treballar amb les preses pels seus drets quan era a la presó s’ha mantingut?

Jo crec que es manté, perquè la majoria són coses lògiques. Perquè són coses que la direcció i els funcionaris també ho veien. El que passa és que jo crec que era un tema tan senzill com que ningú hi havia pensat. Que es triï a la gent per fer certes tasques per la seva capacitat, i no per si són homes o dones; que totes les dones tinguin accés als mateixos llocs de treball que els homes és lògic; que les dones tinguin assecadors del cabell és lògic… Tot el que vam aconseguir són coses lògiques, i per tant es mantenen. El que no sé si es mantindrà és tot el tema de l’autoestima, que s’ha de treballar molt. Jo sempre dic que del que estic més orgullosa és d’haver-los pujat l’autoestima, però passa que l’autoestima s’ha de treballar, i si no es treballa no se si es manté. I tampoc crec que calgui més inversió en psicòlegs, sinó que caldria canviar és el sistema penitenciari, però el més difícil sobre això és el canvi social de mentalitat. La societat ha d’entendre que la presó no és un càstig, és un lloc per reincorporar a la gent a la societat, un cop han pagat el seu deute. Encara es veu la presó com un lloc on s’aparta a la gent, perquè han fet coses mal fetes, i que estiguin allà com més temps millor. És veritat que hi ha gent que delinquirà sempre, perquè la natura humana és així, però hi ha gent que està a la presó perquè la seva manera de sobreviure ha sigut delinquir.

 

Què n’ha après a nivell polític i personal de passar per la presó?

Jo crec que he après la força de la supervivència, que la persona sempre sobreviu. La força que tenim totes les persones no la coneixem fins que no la posem a prova, i la presó te la posa a prova. I no és una força que només tenia jo, sinó que tenien totes les dones de la presó. I en el pla polític, sempre dic que he sortit tan independentista com abans o més, tan republicana com abans o més, però sobretot he sortit més feminista.

 

Toni Alfaro

 

FOTO PORTADA: Carme Forcadell, durant la xerrada del passat 28 de setembre | Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies