Entrevista a Maria Alcover: “No em crec que ja haguem fet 10 anys, hi ha hagut molts moments bonics”

Maria Alcover Cardona, és presidenta de l’Aula d’Extensió Universitària de Barberà del Vallès, una entitat per a gent gran que s’encarrega d’oferir xerrades i organitzar sortides pels més veterans com a forma d’ampliar el seu coneixement i respondre a les seves inquietuds culturals. Les aules d’extensió universitària depenen d’una universitat que ajuda a coordinar el contingut de les conferències, així com a assessorar els membres de la Junta Directiva. En el cas de Barberà, es tracta de la Universitat Autònoma.

 

Aquest curs 2019-2020, l’Aula de Barberà celebra el seu desè aniversari amb 86 socis i bona salut en la seva tasca. Per això, hem decidit entrevistar Alcover, tot fent retrospectiva dels seus 10 anys com a única presidenta de l’entitat que, de mica en mica, va sumant tasques i interessats per la cultura a la ciutat.

 

Deu anys són molts anys. Com va començar tot això?

No m’ho pensava que duraríem tant! A nosaltres ens va convocar l’Ajuntament. En aquell moment érem sis o set, i a l’Ajuntament hi havia l’Ana del Frago i la Mercè Cuadrado, que era regidora de Gent Gran. Algun cop n’havíem parlat i em pensava que ens englobarien a Cultura, però vam entrar dins de Gent Gran. I bé, ens van dir que a tots els pobles del voltant es feien les aules, i que els hi agradaria que aquí n’hi hagués, però no sabien a qui dir-ho. Jo penso que sabien que jo anava a l’Aula de Sabadell amb una amiga meva, perquè aquí a Barberà no n’hi havia, perquè si no no sé per què em van convocar a mi. A la meva feina no he tingut mai a la vida res a veure amb les Aules. I quan ens ho van dir, per una banda em va fer molta il·lusió, però per l’altra penses “ui, quina feina!”, i més amb coses que no saps de què va gaire… Però vam dir que sí i ja ens hi vam començar a posar. I l’Ajuntament ens va ajudar molt, perquè el primer any ens va posar una noia externa d’una cooperativa que ens va ensenyar molt bé el que havíem de fer, però érem molt dependents d’aquella noia. Fins que al final de curs ens va dir que ja no vindria més perquè li havien dit, i que ja ens espavilaríem, tot i que va dir que si necessitàvem alguna cosa la telefonéssim. Però el cert és que no l’hem hagut de telefonar mai. Vam començar a fer Juntes, em van fer presidenta per unanimitat i fins avui.

 

En què consisteix la tasca de l’Aula d’Extensió Universitària?

Nosaltres estem adherits a la Universitat Autònoma, a Bellaterra. Cada aula està lligada a una universitat. Les de Girona estan lligades a la Universitat de Girona, les de Barcelona estan quasi totes adherides a la Universitat de Barcelona, però nosaltres a l’Autònoma. El que oferim són conferències setmanals i sortides organitzades, que sempre procurem que estiguin relacionades amb la conferència de la setmana anterior. Ara fem una sortida de tot un dia cada trimestre, també, i l’any passat vam fer una sortida de tot un cap de setmana en què la gent va quedar molt contenta, i aquest any repetirem. Nosaltres no fem ni tallers, i que jo sàpiga no hi ha cap Aula que en faci, però seminaris i monogràfics sí que hi ha aules que en fan. Però nosaltres, de moment, no podem fer-ho. A Barberà ens ha costat molt. Ja som 86 socis, però vam començar que no n’érem ni 25, però ens ha costat Déu i ajuda, a part de 10 anys!

 

 

A Barberà ens ha costat molt. Ja som 86 socis, però vam començar que no n’érem ni 25…

 

 

A qui estan dirigides les activitats de l’Aula?

A les persones grans, en principi a persones més enllà de l’edat de jubilació, a partir de 65 anys. El que passa és que com que ara hi ha tanta gent que es prejubila o gent que té malalties llargues però és apta per poder fer coses i visitar llocs, a partir de 55 anys ja els agafem. La Universitat Autònoma ens va dir que sí i es va acceptar.

 

Hi ha cap requisit per apuntar-se a les activitats que feu?

Has de venir el primer dia que et vulguis apuntar -normalment ho fem els dimarts- i ja està. Et donem l’imprès perquè t’apuntis i et fas soci. Quan et fas soci, has de pagar una quota de 50 euros per tot el curs, que va d’octubre a juny, però les sortides es paguen a part. El que passa és que les sortides, com nosaltres som una entitat sense ànim de lucre, les fem a preu de cost. I si els socis tenen parella o un amic que vol venir, ho poden fer, però els socis tenen un millor preu que els que vénen de fora. El mateix passa amb les persones que volen venir una vegada a una conferència. Primer només permetíem entrar als socis, però després vam saber que hi havia alguna aula que ho feia i vam pensar que seria una bona manera de fer. Demanem cinc euros per qui vingui a la conferència, tot i que havíem estudiat demanar-ne set perquè sortís més a compte ser soci. Clar, hi ha persones que no poden venir sempre i potser els hi interessa venir un dia únicament.

 

Maria Alcover, presidenta de l’Aula d’Extensió Universitària | Toni Alfaro

 

De quins temes es parla?

De tot. Procurem fer-ne de tot, però el que tractem menys és matemàtiques. Perquè a la gent gran és una cosa que més aviat l’avorreix i els hi costa. A la gent li agraden molt els temes de filosofia, de literatura, història… Toquem una mica la política, també, però sense fer política activa, sinó intentant que vinguin ponents de diferents línies ideològiques.

 

Qui ve a fer les xerrades?

Majoritàriament vénen de la Universitat Autònoma, tot i que alguns vénen de la Universitat de Barcelona. Ens agrada molt la Cristina Sánchez Miret, que és de la Universitat de Girona… També venen periodistes, gent de diversos orígens… Però tothom ha de tenir una formació reconeguda. Ho fem tots els dimarts a la Biblioteca. Llavors, nosaltres fem una enquesta de títols i temes -que no ho solen fer altres aules- a final de curs, la gent tria, i segons la tria que hem fet anem contactant amb els experts per ordre d’interès, tot i que depenent de la seva disponibilitat. I aquells menys votats, normalment no acaben venint. A Sabadell, per exemple, on hi ha més de mil socis, això no ho han fet mai. Ells, com nosaltres, sí que fan valorar la conferència un cop ha finalitzat. Fem valorar el tema, el conferenciant i el col·loqui posterior, que a vegades és més interessant el col·loqui que la conferència.

 

Què es fa des de l’Aula de cara a la resta de Barberà?

Quan hi ha la Mostra d’Entitats, l’Ajuntament ens posa una carpa. Però després, en altres actes no hi participem. Ni per la Festa Major ni per altres moments. Ens sembla que no hem de fer gran cosa. Però sí que intentem fer sortides per Barberà i als voltants. Fa un parell d’anys vam anar a veure Sant Pau de Riu-sec, per exemple, i va venir un historiador i arqueòleg de Sabadell a fer la visita. A totes les visites ve algú que ens fa de guia, sigui d’aquí o del lloc a on anem, perquè si no fas les visites guiades, se t’escapa tot.

 

 

A totes les visites ve algú que ens fa de guia, sigui d’aquí o del lloc a on anem, perquè si no fas les visites guiades, se t’escapa tot

 

 

Quanta gent forma part de l’organització de l’Aula?

Som deu, tot i que moltes vegades som nou. Cada dimecres ens reunim, excepte a l’estiu. Com és normal, hi ha una tresorera, una secretària, una presidenta i la resta, que són vocals. Hi ha una vocal que, juntament amb mi, es dedica a la programació. Jo abans em cuidava de fer la programació sola, però durant el curs 2016-2017 vam començar a fer la conferència setmanal, que em va costar molt perquè jo tenia contraris a la junta. Però jo sabia que quan la gent agafa l’hàbit va molt bé. I ens ha anat molt bé.

 

D’on treuen el finançament?

Dels socis i una petita subvenció de l’Ajuntament. Amb això paguem els conferenciants. Clar, no tenim més despeses. L’organització dels 10 anys, que vam fer el dia 19, ens va costar una mica més, però tenim poques despeses. Perquè jo sempre li dic al tresorer que no hi hem de guanyar però tampoc hi hem de perdre, i entre les despeses està el guia de l’excursió.

 

Com valoraria els 10 anys al capdavant de l’Aula?

A mi m’han passat volant! Jo no m’ho creia. Algú em va dir: “Escolta, que aquest any fem 10 anys!”, i jo no m’ho creia. Hi arribarem a l’abril, per això, però ho celebràvem ara perquè teníem disponible l’Auditori per poder fer la celebració, tot i que al final ho vam fer al Teatre Municipal Cooperativa. Hi ha hagut molts moments bonics en aquests deu anys. Estic molt contenta de la trajectòria que hem tingut, i sobretot perquè tenim molts socis i no se’ns ha mort cap (riu)!

 

Com veu el futur de l’Aula?

Molt bé! No la deixarem pas caure! No podem fer gaires coses més, perquè ja estem molt contents que la gent vingui un cop per setmana. A Barberà costa molt convocar a més gent. Seguirem endavant fent les xerrades tan bé com puguem.

 

 

Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies