ENS VOLEM VIVES

No sé qui eres dona. No sé de quin color eren els teus ulls, ni com el gest del teu somriure. No sé quins eren els teus somnis i anhels, o si alguna vegada vas ballar sota la llum de la lluna, imaginant ser la fada d’algun bosc encantat. No sé quines serien les teves pretensions, ni com imaginaves la teva vida futura. Però sé que l’ombra d’un monstre va haver de plantar-se davant teu. Algú escolliria ser el guardià de la llum dels teus ulls, i va decidir un dia apagar-la sense més, truncant així els teus somnis. Ja no podràs ballar, ni riure, perquè algú es va atorgar el poder dels Déus i va decidir provocar el teu últim sospir. Nosaltres no volem ni una més, nosaltres ens volem vives. Tant de bo haguessis pogut escapar del que segurament va ser per molt temps el teu malson. Tant de bo jo no estigués escrivint això. Malauradament són moltes les dones que han tingut la teva mateixa mala fortuna, ensopegant un fatídic dia amb qui acabaria sent el botxí de la seva vida. Tant de bo ara, qualsevol dona, víctima de l’ombra d’aquesta altra pandèmia, la de la violència de gènere, pugui escapar avui mateix, i ser la propietària de la seva vida i seguir ballant sota la lluna, sempre.
No sé qui eres, però descansa en pau dona. Ni una més!
Lola Salmerón (escriptora)

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies