Empúries bressol de la nostra cultura

L’escriptora Maria Carme Roca amb la seva passió per la Literatura i la Història ens va oferir un passeig virtual per l’Empòrion grega, l’Emporiae romana i Ullastret, bressol de la nostra cultura.

Va partir d’una “polis” molt petita, que va donar nom a tota la comarca, situada a la part occidental de la Mediterrània.

La fundació del primer establiment grec a Catalunya va ser pels volts de l’any 600 a C. Els foceus, provinents de la costa jònica (actual Turquia), es van assentar en un petit illot conegut avui per Sant Martí d’Empúries, al qual sis segles més tard el geògraf grec Estrabó es referia com a “Paleàpolis”(ciutat vella), per diferenciar-lo de l’establiment creat posteriorment i que l’arquitecte  Josep Puig i Cadafalch anomena “Neàpolis” (ciutat nova). Aquest nou emplaçament, en l’antiguitat es va dir Empòrion. (segle IX aC.) que ja tenien tractes comercials amb etruscos, fenicis i grecs.

A Sant Martí d’Empúries és l’únic lloc on sempre ha viscut gent i els arqueòlegs creuen que hi havia un temple dedicat a l’Artemis efèsia (la Diana romana), deessa mare protectora. També hi havia un temple dedicat a Asclepi (segle II aC), que té cura de la gent.

La presència d’aquests foceus no va implicar que els indígenes abandonessin el territori. Tenint en compte els interessos d’ambdues comunitats, el més probable és que convisquessin pacíficament. Era gent avesada a mantenir contacte amb altres pobles. Des de l’edat del bronze (segle IX aC) que ja tenien tractes comercials amb etruscos, fenicis i grecs.

La topografia era molt diferent de l’actual. La zona costanera situada al sud del golf de Roses era una àrea de maresmes i zones pantanoses. Amb el temps, van anar quedant cobertes de terra gràcies a la constant aportació dels sediments dels rius Muga, Fluvià i Ter. Dominant aquest territori inundat s’aixecaven diversos turons, sobre alguns dels quals es van anar assentant els diferents nuclis de la població.

Aquests rius van permetre l’accés a les comarques interiors, la qual cosa va iniciar una hel·lenització del territori circumdant.

L’ètnia que ocupava el territori eren ibers de la tribu dels indigets. No sabem, però, quin nom rebia la seva capital Ullastret, però la importància del conjunt arqueològic (puig de Sant Andreu i illa d’en Reixac) fa pensar que tal vegada era Índica.

Els indigetes i els emporitans sembla que van arribar a constituir una sola i única entitat política per l’etnònim “untikesken”de les monedes encunyades en Empòrion.

Les ruïnes que podem visitar actualment corresponen a una època tardana de la ciutat, especialment als segles II-I aC.

Empòrion acabà definitivament en mans dels romans quan els habitants van donar-los suport a les guerres púniques enfront  dels cartaginesos. Arriben a Empúries al 218  i van conviure amb els grecs durant molt de temps.

Impossible explicar aquí tot el legat que ens van deixar i que es conserva al museu d’Empúries i al d’Ullastret. Només exposarem alguns costums i tradicions legats:

  • La voluntat de pacte (grecs)
  • La resistència (ibers)
  • La llengua, l’eclecticisme (romans)
  • La indústria tèxtil
  • El treball amb metalls
  • El comerç
  • Els habitatges
  • Els elements constructius
  • La ceràmica
  • La dansa..

 

I moltes coses més

 

Pilar Gimeno

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies