Empreses més compromeses: l’Herència de la pandèmia

La COVID-19 tindrà conseqüències un cop deixi de considerar-se una pandèmia i la vida es normalitzi. Alguns dels canvis que s’han produït en els hàbits de la població -tant en termes laborals com de consum i personals- es mantindran en el temps i, a nivell econòmic, això tindrà conseqüències. Ho va dir Christopher Pissarides, economista i Premi Nobel, en la primera jornada de la nova temporada de Mobile Talks. La iniciativa, impulsada pel Mobile Word Capital Barcelona, va analitzar durant la primera sessió de l’any, en format telemàtic, el futur de la feina i el consum.

 

Segons Pissarides, en general, les empreses seran més responsables amb els seus treballadors, amb el medi ambient i amb la salut. Un augment de l’automatització i el teletreball i una reducció dels viatges de negocis són els tres elements principals que prevaldran els anys posteriors al coronavirus. “La pandèmia introdueix una característica molt important: ens diu que la proximitat humana no és bona per a nosaltres; aquest canvi tindrà un gran impacte en l’economia”, assegurava Pissarides. El problema és que no sabem quan podrem tornar a estar a prop de les persones.

 

Els tres principals salts de l’economia que preveu el Premi Nobel ja havien començat a produir-se abans de fa un any, quan es van començar a diagnosticar els primers casos de COVID-19 a Europa. Aquesta importància de mantenir la distància amb la resta de la població, que inclou tant a familiars i amics com a companys de feina i contactes professionals, l’únic que ha fet és accelerar aquests canvis que ja s’havien iniciat. Una major automatització de processos hi va directament lligat: “Si les màquines fan la feina de certs treballadors, hi ha més distància entre els empleats”, indicava Pissarides.

 

El teletreball també serà un altre must de l’economia postpandèmica. “Moltes empreses s’han adonat que els seus empleats són igual de productius des de casa: les previsions situen en un 15% o 20% la feina que es farà a distància d’aquí uns anys”, explicava l’economista. Això vol dir que, de mitjana, la població amb feines aptes per al treball en remot desenvoluparà les seves tasques des de casa un cop a la setmana.

 

I el tercer factor s’emmarca en els viatges. Pissarides parlava de “l’efecte Zoom” en la comunicació, que farà que molts desplaçaments per fer reunions físiques desapareguin. “El turisme d’oci es recuperarà, però els viatges de negocis no ho faran”, preveia.

 

Per què es conservaran aquests tics presos de mesos de confinaments i restriccions? “La pandèmia ens ha obligat a desenvolupar noves tecnologies que seguiran essent útils després”, assegurava Pissarides. Els exemples són clars: Amazon i Zoom són els principals. L’altra raó és que els canvis d’hàbits han estat massius: “Si un treballador un dia diu que començarà a treballar des de casa, tothom el mirarà estranyat; però amb la pandèmia ho hem fet tots en massa”.

 

En aquest sentit, la investigadora de Humaint, Sogül Tolan, va explicar durant el debat posterior a la xerrada de l’economista que “he vist la dependència que tenim de les plataformes digitals, que ens faran ser més eficients, més productius i més rics”. “El que hem d’assegurar ara és que es respecta la dignitat humana”, va afegir.

 

Treballadors, salut i medi ambient

Quina conseqüència tindrà tot això? Empreses més compromeses. Segons el Premi Nobel, les empreses aprendran a ser més eficients i, el que és més important, “tindran molt de compte els interessos dels seus treballadors”. La salut i la interacció social juguen un paper
essencial en aquesta transició. De fet, en la taula rodona posterior, el director general de Nestlé Espanya, Jacques Reber, va explicar que la seva empresa va fer un gran esforç els primers mesos de pandèmia: “El que teníem més clar quan va començar, era que volíem que la nostra gent estigués segura”. És per això que van garantir la feina de tots els empleats durant un any.

 

Per la seva banda, el director de la patronal de supermercats ASEDAS, Ignacio García-Magazo, assegurava que un dels reptes més immediats del seu sector és la sostenibilitat, ja que el comerç electrònic complica el fet de reduir la contaminació. La clau resideix en la “proximitat digital”, va dir. “La logística ha de ser sostenible i ha de tenir en compte el problema de la mobilitat als centres de les ciutats; a més, els envasos han d’anar cap a una economia circular”, va indicar. En aquest sentit, Pissarides defensava un redisseny de les ciutats. “Si surto de l’oficina, tinc sis o set cafeteries al voltant; si surto de casa, no en tinc cap”, va explicar. Igual que el teletreball, l’ecommerce també tindrà un paper destacat en la redefinició dels nuclis urbans.

 

El cofundador de Glovo, Sacha Michaud, va recordar que el delivery ha estat considerat un servei essencial des del primer estat d’alarma. Un dels reptes principals que s’autoestableix la companyia és la del compromís amb els seus treballadors. Just després de conèixer-se l’acord entre el Govern central, les patronals i els sindicat sobre la futura Llei de riders, Michaud admetia que “l’anomenada gig economy té molts beneficis però també un impacte negatiu en els treballadors; no podem ignorar el problema”. La recepta rau, segons el directiu, en “mantenir la flexibilitat però donar-los cobertura i drets com si tinguessin un contracte laboral”.

 

Sobre aquest tema, Sogul considera que les ajudes que han necessitat els autònoms des que va començar la crisi han posat de manifest que “la regulació també és necessària per a ells”. Però alerta que una sobreregulació pot frenar la innovació. Tot just un any després de l’arribada de la pandèmia, els experts veuen canvis profunds en la manera com treballem, però també vivim.

 

Margalida Vidal Barceló

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies