ELS NAZIS A BARCELONA. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945)

Francesc Vilanova, director del Departament d’Història de la UAB ens apropa als difícils temps de la postguerra espanyola .

El tema no és agradable, tot i que molt interessant pels estudiosos . Quan es va a començar a estudiar no es tenia ni idea de lo que realment va passar. No es coneixia el volum de la presencia nazi a Barcelona.

El fet de que 2ª guerra mundial no arribés a la Península, la suposada neutralitat oficial de la dictadura van afavorir un discurs fals al respecte.

L’Espanya de Franco no va ser neutral. Es poden donar arguments:

  • Donava soport i ajut a Hitler : Delegacions d’Alemanya i d’Itàlia , Al 1941 es regala un retrat de Hitler a Sabadell, hi ha prensa a Sabadell i Terrassa que expliquen els fets.
  • La visita a Montserrat era quasi obligatòria per Alemanya i Itàlia.
  • Hi ha presència en tot el territori : Tarragona, San Feliu de Guixols i especialment a Barcelona .
  • Frontera amb França any 42 Vall d’Aran i Portbou. Al despatx del comandant tres fotos : Franco, Mussolini i Hitler.
  • Espanya no entra a la guerra perque està arruinada. Franco i els seus generals estaven disposats a anar a la guerra per destruir el comunisme.
  • Al 1939 fan plans per atacar el sud de França pels Pirineus, El Migdia francès i també Portugal.

 

Franco demana a Hitler :

  • Proveïments : aliments, i equipaments militars.
  • Les colònies franceses nort-africanes per construir sobirania espanyola

La resposta va ser negativa. Els alemanys no volien carregar amb el pes d’Espanya per entrar a la guerra i els interessava més que fos França qui governés els territoris africans.

Tot i que Espanya no va entrar a la guerra es donava suport logístic als ports : petroli, mecánica, tècnics, matèries primeres…

També col.laboració amb la GESTAPO controlant republicans sobretot a França.

Als anys 45 Espanya és punt de refugi per directors nazis. Es quedaven amagats amb residència permanent amb protecció  i també era un lloc de pas per marxar a Sudamèrica.

No hi ha fotos fins a l’any 44. Cap d’aquestes activitats queda reflectida però es donen de forma continuada.

Es pot veure un mapa d’actes nazis a Barcelona, generalment al centre de la ciutat. : Palau de l’Opera, Montjuit… Es fan reunions fascistes habitualment.

També a Madrid en Museu Arqueologia . A Hitler l’interessa el tema visigòtic per parlar de la primacia nazi.

La Vanguardia (1940)  publica que Luis Orgaz, tinent general i altres jerarquies esperen a Himmler a l’aeròdrom del Prat.  Es fan diferents actes i visites. Es fa una festa al Poble Espanyol, desfilada per La Gran Via. S’allotja en l’hotel Ritz. Va visitar també Montserrat on va tenir problemes perque li demanen que apagui un cigarro, li acusen de no respectar i atacar als catòlics. Era típic també visitar una txeca al carrer Vallmajor de Barcelona. El sopar de gala i l’estància va tenir un cost de 14 387 ptes.

Altre tema important són els actes culturals que es donen a la ciutat:

  • Exposició Llibres ( 6000) a la Universitat de Barcelona (1941-42)): edifici ornamentat amb esvàstiques, fotos de Franco i Hitler .
  • Exposició arquitectura alemanya al Palau Art Modern de la Ciutadella (octubre- noviembre 1942) : maquetes, quadres…Itinerant per tot Europa. Tren amb 11 vagons amb elements propagandístics. Inauguració oficial.
  • Celebració calendari nazi : 30 generascens de Hitler, 20 abrildata del seu naixement, 1 maigdia del treballador, 3 octubregràcies a Déu per collita. Aquestes festes es feien per la colònia de milers d’alemanys i participava també el poder franquista local. El Palau de la música era el lloc de les festes. Els italians també participen però amb menys importancia .
  • División Azul : Lluita contra el comunismo. Al 1941 es dóna un lot de Nadal : Tabac, Anís El Mono…
  • Activitats acadèmiques : Professors invitats expliquen els avanços d’Alemanya.
  • legi d’advocats : Al 7 de juny de 1944 el jurista Carl Schmit dona forma a la política nazi. Molta influència en catedràtics espanyols.

A partir de l’estiu de 1944 desapareix de l’opinió pública, no hi ha actuacions. Espanya va retirant l’ajut.

L’últim acte es dona al consulat alemany  els dies 1 i 2 de maig de 1945, s’obre un llibre de pèsam per la mort de Hitler combatint el comunismo . Hi ha unes 10 000 signatures .

El 8 de maig acaba la guerra i el 9 de maig s’obliga a tancar empreses alemanyes i consulats. Es destrueixen papers i arxius. Al juliol de 1945 la División Azul de Calella fa una misa de difunts per Hitller.

Tota la historia a partir del 1945 quedarà oblidada i ningú s’enrecordarà de les coses que van mantenir al seu costat, es l’ocultació voluntària.

 

Es perden molts papers i queden d’altres perque n’hi havia molts.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies