Els infants, les altres víctimes de la violència masclista

Des d’agost de 2015, amb la posada en marxa la Llei de la Infància i l’Adolescència, es va començar a considerar als i les menors exposades a la violència de gènere com a víctimes d’aquesta xacra. Per a això, la norma va incloure la modificació de fins a una vintena de normes que implicaven el Codi Civil, la Llei de Seguretat Social o la Llei d’Estrangeria, entre altres. No obstant això, les dades oficials d’assassinats ja es venien recollint des de dos anys abans.

 

Al 2013 van ser sis els i les menors assassinades per les parelles o exparelles de les seves mares, una xifra que va descendir a quatre un any després i es va elevar a cinc en 2015. El 2016 es va registrar una mort d’un menor per violència de gènere i en 2017 es va comptabilitzar el número més alt, fins ara, en aquest sentit: vuit infants van ser assassinats per violència de gènere a Espanya. El 2018 van ser set, mentre que en 2019 i 2020 es van registrar 3 víctimes en cadascun.

 

A la violència que s’exerceix contra les dones a través dels seus fills i filles, és coneguda com a violència vicària i és considerada un tipus de violència masclista, ja que el principal objectiu de qui l’exerceix és fer el major dany possible a la dona. Un dels casos més coneguts d’aquesta pràctica, és el de José Bretón, el qual va assassinar als seus fills, de dos i sis anys d’edat, després de la separació amb la seva dona;
o el d’Ángela Carreño, que després de denunciar per maltractament al seu marit en 51 ocasions, aquest va assassinar a la filla de tots dos, de set anys, d’un tir durant el règim de visites establertes en el règim de separació.

 

Concretament en aquest darrer cas, el Comitè de Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) va condemnar a Espanya per no protegir a Ángela González i a la seva filla. A Espanya, de fet, s’ha legislat abans la possibilitat d’intervenció
psicològica a menors sense consentiment del pare, quan aquest és un agressor, que a convertir en obligatòria la retirada del règim de visites o la pàtria potestat a l’agressor que està danyant al menor i, per tant, ocasionant en la seva descendència la necessitat de teràpia.

 

La llei integral contra la violència de gènere, aprovada en 2004, reconeix aquesta forma de violència com aquella que, amb l’objectiu de danyar a les dones, “s’exerceixi sobre els seus familiars o afins menors d’edat”, encara que no l’anomena com a violència vicària. El Pacte d’Estat contra la violència de gènere, aprovat en 2017, sí que esmenta el terme i preveu estendre la protecció de la llei als qui hagin patit violència “per interpòsita persona”, es a dir, exercir dany a un tercer, com “el mal més extrem que pot exercir el maltractador cap a una dona: danyar i/o assassinar als fills/es”.

 

violència masclista | PIXABAY
La violència masclista és una xacra que també afecta els infants | PIXABAY

 

Tot i que en les darreres setmanes el concepte “violència vicaria” s’ha utilitzat directament relacionat amb la violència masclista segons l’ex delegat del Govern per a la Violència de Gènere i professor de Medicina Legal en la Universitat de Granada, Miguel Lorente, el qual ha visitat la nostra ciutat en diverses ocasions per a dur a terme xerrades al voltant d’aquest tema, afirma a través d’un article que s’ha d’especificar que la violència vicaria sigui de gènere: “Es pot utilitzar dins de la violència de gènere, però també en altres contextos violents quan s’anteposi una persona pera ocasionar un mal a una altra. És el que succeeix quan algú busca ajustar comptes i segresta un fill o a una filla del seu objectiu i l’utilitza com a forma de xantatge o per a danyar-ho directament, situació que es produeix amb alguna freqüència entre grups criminals o en ajustos de comptes entre organitzacions, o per a obtenir algun tipus de benefici quan s’utilitza amb empresaris o amb algú de la política”.

 

Lorente afegeix que “parlar de violència vicària per a referir-nos a la violència que pateixen els fills i filles dins de la violència de gènere ha d’acompanyar-se del seu esment explícit, i parlar de ‘violència vicària en violència de gènere’, en cas contrari es tornarà a ocultar el veritable origen d’aquesta violència contra els nens i nenes, i es perdrà el significat d’una violència caracteritzada per la continuïtat i constància, no sols per atacs puntuals».

 

La psicòloga Sonia Vaccaro va ser de les primeres a emprar aquest el terme després de descobrir que la violència contra les dones es desplaça a vegades a tot allò (o aquells i aquelles) al que la dona està apegada o sent afecte. Vaccaro defensa que s’usa als fills i filles perquè “judicialment un individu sap que no té drets sobre la seva esposa/parella, però sí que sap que conserva (i conservarà fins a la majoria d’edat) poder i drets sobre les filles i els fills. Pel mateix, els transforma en objectes per a continuar el maltractament i la violència”.

 

Un dels últims canvis introduïts per a protegir directament aquests menors, recollit en la llei de reforma de la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat, persegueix apuntalar un canvi de paradigma: vetllar en aquests casos per l’interès superior del menor, com exigeix la Convenció dels Drets del Nen de Nacions Unides. La mesura suposa que no es podrà establir un règim de visites quan el pare “sigui culpable en un procés penal” per violència masclista.

 

Mural sobre la violència masclista a Barberà | Redacció
Mural sobre la violència masclista a Barberà | Redacció

 

La reforma, per la qual es modifica l’article 94 del Codi Civil, estableix que “no procedirà l’establiment d’un règim de visites” respecte del progenitor “que sigui culpable en un procés penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual de l’altre cònjuge o els seus fills”, tampoc si el jutge adverteix “indicis fundats de violència de gènere o domèstica”, la qual cosa implica retirar-la tant a pares com a mares, encara que l’estadística demostra que hi ha moltes més agressions d’homes a dones que a l’inrevés.

 

La norma precisa, no obstant això, que el jutge podrà mantenir les visites si emet una resolució “motivada en l’interès superior del menor”. És a dir, la norma general serà prohibir-les, però això podrà no fer-se si es justifica. Aquesta reforma entrarà en vigor el proper mes de setembre.

 

Víctimes indirectes

Els infants també poden ser víctimes indirectes de la violència masclista. Víctimes sense haver rebut ni un sol cop. I es que la violència de gènere ha deixat 310 orfes en els últims vuit anys, segons la delegació de govern, i 215 majors de 18 anys (entre 2013 i 2018), segons les dades recollides en l’informe anual del Fons de Beques Soledad Cazorla i per la Fundació Dones. Això suposa un total de 525 persones que s’han enfrontat a la difícil situació de perdre la mare, i orfes també de pare quan aquest es suïcida després de cometre l’assassinat o quan és a presó, ja que aquests fets deixen els infants completament desemparats.

 

Actualment s’està buscant realitzar diverses reformes legislatives de caràcter tècnic per a facilitar a les famílies d’acollida la criança d’aquests infants com l’eliminació de la tributació al rebre la propietat del pare com a indemnització civil o una millora en els processos d’informació de les pensions d’orfandat que ja es van veure incrementades respecte a les seves quanties.

 

Joana G.

 

FOTO PORTADA: Els infants pateixen sovint violència vicària, lligada a la violència masclista | Pixabay

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies