ELEMENTS D’ANÀLISI PER A LES ELECCIONS GENERALS

En el decurs de les darreres 9 setmanes hem fet un repàs a les diferents opcions polítiques que es presenten a les properes eleccions i ara, amb aquest article, fem un punt i a part amb una actualització i un petit resum de les expectatives que tenen de cara a les eleccions generals d’aquest proper diumenge 28 d’abril.

En el primer article concret sobre els partits polítics dèiem que la Cup no es presenta a les eleccions generals, però cal matisar que essent certa aquesta informació, amb posterioritat hi ha hagut una organització seva (Poble lliure) que si presenta candidatura en coalició amb altres organitzacions amb el nom de Front Republicà, el que ha generat una forta tensió al si de les Cup i caldrà veure quines conseqüències té aquesta decisió unilateral en un espai tant assembleari i tant ortodox.

Vox segueix amb la seva línia que siguin els mitjans de comunicació i la resta de partits els que els facin la publicitat, que ells s’encarreguen d’expandir falses noticies sobre temes susceptibles de crear opinió en les capes socials menys informades políticament. El fet que la Junta Electoral no els hagi permès participar en els debats televisius i que a Catalunya i el País Basc siguin imprecats per moviments antifeixistes té l’efecte contrari i encara els dona més notorietat.

Tal com ja anunciàvem, el Pdcat es presenta com a Junts per Catalunya, amb un victòria  interna de les tesis més radicals i el sector més pragmàtic fent declaracions tendents a l’escissió, el que mantenim no els atorga cap avantatge electoral i els pot fer perdre l’eix de pal de paller que venen tenint des de la restauració democràtica. Un partit governat des de Waterloo perd el centralisme i la realitat del que passa al nostre país.

Ciudadanos (Cd’s), amb la seva anàlisi d’eixamplar espai electoral per la dreta, segueix manifestant per activa i passiva que no pactarà amb el Psoe, el que sols els deixa la possibilitat de formalitzar un govern amb el PP i Vox i sembla que perden part de l’electorat més progressista, el qual els dificulta enormement la seva capacitat de convertir-se en líders de la gran coalició de dretes.

ERC manté el seu nou tarannà més col·laborador amb un hipotètic govern socialista, però està per veure si els resultats els faran indispensables o no per aquesta possibilitat. Com dèiem el fet que el seu líder estigui limitat de moviments i sols hagi pogut intervenir, en el que portem de campanya,  en una roda de premsa des de la presó, els dona un alt grau d’afecte personal que es tradueix en un previsible augment de vots electorals.

Podemos ha tirat la tovallola i ja no pretén ser el primer partit de l’esquerra i tant sols opta a convertir-se en crossa del Psoe i intenta arrancar-los vots insistint en un pacte entre aquest partit i Cd’s que cap d’aquestes dues forces predica. Com dèiem, però, la veritable mostra de si Podemos té futur son les eleccions municipals. Sols un hipotètic govern de coalició d’esquerres els donarà millor posicionament per encarar-les.

El PP de Pablo Casado segueix entestat en posicionar-se cada cop més com a partit netament conservador, a fi de no perdre més vots per l’extrema dreta i minorar els que li resta Cd’s per l’arc lliberal. De moment han aprofitat la polèmica generada pels debats televisius per posar en un mal pas al Psoe, però també han patit relliscades importants com la seva proposta de reduir el salari mínim o la imatge altiva i superba de la seva cap de llista per Barcelona.

Del Psoe dir que no ha gestionat bé l’enrenou dels dos debats televisats, generant una polèmica estèril per a ells i sucosa pels seus adversaris, amb el risc, ara si, que aquests debats es converteixin en decisius per a Pedro Sánchez, donat l’alt percentatge de persones que encara no tenen decidit el seu vot a les eleccions generals.

Feta aquesta petita actualització de cara al Congrés de Diputats, el que no està gens clara encara és la composició del Senat i quina correlació de forces tindran els dos espectres ideològics (dretes – esquerres), ja que al fer-se per circumscripcions provincials però amb desnivells extraordinaris del nombre d’electors, el sistema electoral propicia el repartiment reforçat cap al partit majoritari de cada demarcació i estarà molt renyida la distribució d’escons. I no oblidem que aquesta cambra és la que té la potestat d’endegar una nova aplicació de l’article 155.

Queden dos debats, potser transcendentals, quatre dies de campanya, un per a la reflexió final i cinc dies per a que el panorama polític d’Espanya s’aclareixi o ens veiem entestats a un nou període d’incerteses que s’acabi resolent amb els resultats de les europees i municipals o, qui sap, si amb una repetició d’eleccions generals a la tardor.

En democràcia, la ciutadania té la paraula i la resposta a aquestes inquietuds.

 

Josep Minué

 

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies