El problema de l’energia i el seu camí cap a la democratització

La pujada del preu de la llum durant el temporal Filomena i els talls en el subministrament van ser dos dels temes que més han afectat la ciutadania en l’inici d’aquest 2021. Es tracta d’una problemàtica que, a causa de les baixes temperatures de principis de gener portades per la tempesta, ja podria ser suficientment greu en qualsevol any.

 

Tanmateix, l’impacte de la pandèmia de COVID-19 ha fet d’aquest problema un veritable maldecap per a molts barberencs i barberenques, no només perquè es passi més temps a casa que en altres anys com a conseqüència de les restriccions, sinó perquè la crisi econòmica associada a la pandèmia implica unes butxaques més buides per a molts veïns i veïnes. Per això, el clam de la ciutadania ha sigut especialment notable, ja que veu com tot i haver de pagar més s’han trobat amb més problemes per tenir llum a casa. Segons explica el regidor de Transició Energètica de l’Ajuntament de Barberà, Carles Ortiz, aquestes dues problemàtiques s’expliquen per un factor comú: el funcionament de la distribució de l’energia a Espanya.

 

Central tèrmica de carbó de Cercs, actualment tancada | Wikipedia
Central tèrmica de carbó de Cercs, actualment tancada | Wikipedia

 

A més demanda, més talls i factures més cares

La pujada en la factura de la llum, diu, “ha vingut perquè han entrat en funcionament plantes de combustibles fòssils, que no s’utilitzen habitualment, i la producció de les quals és més cara”. El regidor indica que la onada de fred del Filomena va fer que moltes llars augmentessin el seu consum energètic, cosa que implica més necessitat d’electricitat que s’ha de produir a les centrals. Al nostre país, el 35% de l’energia produïda ve de fonts renovables, com plantes hidroelèctriques, solars o eòliques, mentre que un altre 25% ve de l’energia nuclear, i entre aquestes dues fonts sol repartir-se la majoria de la demanda energètica. Ara bé, en episodis de gran necessitat és necessari produir energia addicional a centrals de combustibles fòssils.

 

“De les fonts d’energia no renovables, l’energia nuclear és barata; no la poden parar mai i per tant la venen molt barata, així com l’energia renovable, però la feta amb combustibles fòssils és molt cara” explica Ortiz. Per tant, en entrar en funcionament aquestes plantes, es va generar un increment del cost de producció d’electricitat que va fer pujar les factures. Els talls de subministrament, d’altra banda, van aparèixer també com a conseqüència d’aquesta demanda especialment alta: “quan venen grans onades de consum, moltíssimes de les infraestructures elèctriques no resisteixen i hi ha molts talls” diu el regidor.

 

Tot i que això és evitable, depèn de les inversions de les companyies distribuïdores -en el cas de Barberà, Endesa Distribución– que no sempre estan al dia: “la xarxa no suporta la demanda perquè les companyies no fan les inversions que els hi corresponen” diu Ortiz. Malgrat que diu que des de la distribuïdora s’han compromès a fer les inversions, també expressa que “van molt endarrerits”, i que al final “qui pateix les conseqüències són evidentment els usuaris”.

 

Plaques fotovoltaiques | Pixabay
Plaques fotovoltaiques | Pixabay

 

Com fer front a les pujades de la llum?

Els usuaris, però, no estan indefensos davant la pujada del preu de la llum. Depenent de com s’hagi contractat el subministrament elèctric, els ciutadans es poden veure més o menys afectats pels canvis en les factures. D’una banda, Ortiz apunta que “hi ha una part important de la població que no es veu afectada pels canvis en el cost de la llum perquè tenen el subministrament de pocs quilovats contractat a través d’una tarifa que ja està regulada, i per tant el preu que se’ls hi aplica és constant”.

 

Ara bé, si tenim contractat el subministrament al mercat lliure, i no al regular, els ciutadans també poden estar més atents a quan el consum és més car i quan més barat: “a la factura ve indicat a quines hores i dies el consum ha estat a preu alt, mig o baix, i aquí és on ens hem de fixar els consumidors: quin és el preu que ens han cobrat en els moments més cars i quants quilovats hi hem consumit”. Amb les tarifes del mercat lliure, alhora, es pot accedir a ofertes i especificitats en el consum, mentre que en el regular el preu és estable. A més cal no oblidar, remarca el regidor, que gràcies als comptadors digitals actuals és relativament senzill saber quan costa més o menys la llum: “tot i que no estem massa acostumats a mirar-ho en el dia a dia, tots tenim hores vall, hores planes i hores puntes, i aquí és on es pot mirar si el preu elevat o no”.

 

L’AMEP: energia de tots i per a tots

El problema, però, és en molts casos de caire estructural. Segons afirmava en el passat Ple de l’Ajuntament el mateix Ortiz, la gestió de la xarxa de distribució energètica al nostre país “requereix d’una profunda reforma de la situació actual per acabar amb l’oligopoli” de les empreses subministradores. Per això, des de l’Ajuntament es va aprovar la fundació de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), una agrupació de municipis entre els que es troba Barberà, juntament amb 71 pobles, ciutats i entitats més, i que ha de constituir-se oficialment el pròxim 19 de febrer.

 

L'alcalde i el regidor davant l'edifici de SABEMSA amb les noves plaques fotovoltaiques | Ajuntament de Barberà
L’alcalde i el regidor davant l’edifici de SABEMSA amb les noves plaques fotovoltaiques | Ajuntament de Barberà

 

Aquest col·lectiu vol lluitar per “democratitzar les estructures de producció, distribució i comercialització de l’energia”, presenta Ortiz, i per això proposa la creació d’un òrgan municipal o supramunicipal perquè la producció de l’energia es faci des de fonts locals i es permeti la seva redistribució entre particulars i equipaments, “de tal manera que un productor d’excedents d’energia i un que en requereixi es posin d’acord, per crear una comunitat d’intercanvi d’energia entre privats“. Una solució que, a més, ve marcada per una directiva europea en matèria de transició energètica, i que busca fer l’accés a l’energia més assequible al marge de les grans empreses subministradores, no només a l’àmbit metropolità, sinó a tota Espanya.

 

Ortiz explica que les primeres passes ja s’estan donant des del govern espanyol, tot i que fins que es redacti el projecte de llei i la seva aprovació definitiva al Congrés dels Diputats encara falta temps. A més diu que, tot i que es preveuen endarreriments -entre d’altres pels interessos de les subministradores- no hi ha impediments legals per a que, en un futur, el nostre accés a l’energia sigui de tots i per a tots.

 

Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies