“El primer cop que vaig anar a una protectora em vaig fer un fart de plorar”

Carina i Montse són presidenta i secretària de la Asociación por el respeto y cuidado de los animales, ARCA Barberà. El passat 25 de setembre, l’entitat animalista barberenca va celebrar la IV Fida Animalista de Barberà per apropar l’amor pels animals al veïnat i els membres d’associacions afins. L’ocasió va servir també per presentar a la ciutadania diferents gossos a la cerca de propietaris que els adoptessin. Per parlar sobre la fira i la seva activitat, parlem amb la Carina i la Montse sobre ARCA Barberà.

 

 

Com va anar la IV Fira Animalista de Barberà?

C: Molt cansada (riu). El dia següent ens el vam passar al llit, perquè era molta feina i molta gent la que va venir. Van venir moltes associacions animalistes a portar els gossos que tenen en adopció. Vam poder fer un parell de passarel·les de gossos d’adopcions, pel matí i per la tarda, que consistien en què es passejaven els animals que es podien adoptar i s’explicava una mica la història de cadascún d’ells, i a vegades es conseguien adoptants.

M: Vam aconseguir dues adopcions de moment, i per sort els dos gossos eren d’edat avançada.

C: Els gossos eren de fora de Barberà perquè nosaltres no en tenim. Els porten des d’associacions d’altres municipis i amb sort els agafen. Nosaltres gestionem les adopcions a través de cases d’acollida, que poden ser la nostra mateixa casa o aconseguim cases d’altres interessats.

 

Quina tasca feu a Barberà i des de quan?

M: Fa cinc anys que vam fundar l’associació, al 2016. El que més hem estat fent més aviat és recollir gossos abandonats, i tenir cura dels gossos que neixen i no tenen a on viure. El que fem és contactar amb el propietari o propietària de l’animal i donem els cadells en adopció. En general, controlem la població de gossos a la ciutat, tot i que ara també vigilem la població de gats, que potser està menys controlada.

 

Com va començar la vostra tasca?

M: Nosaltres hem sigut voluntàries d’algunes protectores. I vam començar veure que aquí a Barberà hi havia alguns casos de maltractament animal, i vam decidir fer alguna cosa per aquests gossos. Ens vam constituir per això, però també perquè a Barberà hi ha dues associacions centrades en gats, però cap que es focalitzés en els gossos: no se’n encarregava ningú. Jo vaig fer el canvi de mentalitat i a dedicar-me als animals quan vaig començar a fer de voluntària a les protectores: quan vaig anar-hi i vaig veure la quantitat de gossos abandonats que hi havia i la quantitat d’ells que sabies que no sortirien d’allà, em va fer mal. El primer dia que vaig entrar a una protectora em vaig fer un fart de plorar, i vaig pensar que havia d’ajudar en el que pogués. Tu a casa tens gossos, però com que estan bé, no te n’adones, però si veus com estan les protectores, et fa pensar de manera diferent.

C: Jo vaig començar amb elles, com a casa d’acollida. Ràpidament vaig començar a fer de voluntària a les paradetes de les fires. Jo no imaginava que hi hagués aquesta quantitat d’animals abandonats, i ho comparava amb la meva gosseta que els hi havia adoptat, i em costava d’entendre. I ara cada cop que veig un gos me’l vull quedar (riu)!

 

També feu conscienciació a la ciutadania?

M: Sí. Nosaltres organitzem també les fires animalistes per això, perquè la gent es conscienciï sobre l’adopció, que no compri un animal. Hi ha molts que estan sols i necessiten una família, i aprofitant les fires portem a molta gent i associacions que fan la mateixa feina que nosaltres.

C: L’any passat no vam poder fer la fira animalista per la Covid. Tothom ho tenia molt complicat per organitzar coses, i nosaltres també: es van anul·lar tots els actes i no es va poder organitzar res. Per això, aquest any s’ha fet amb més ganes que mai.

 

Vau tenir alguna activitat l’any passat com a associació?

C: Cap ni una. Només ens vam encarregar d’adopcions, perquè en van sortir unes quantes. Val a dir que no n’hem tingut tampoc tantes com altres anys.

 

La gent de Barberà col·labora amb vosaltres?

C: És complicat. Hi ha alguna gent que sí que està més implicada, uns altres que no… Costa molt: les cases d’acollida és el que més costa de trobar. I més si els gossos venen amb problemes, perquè s’ha de conèixer el problema que tenen, i si són cadells cal tenir paciència. Per això en moltes ocasions som nosaltres mateixes les que acabem acollint els gossos a casa nostra.

 

Com és el procés d’acollida que seguiu?

C: Normalment trobem un gos al carrer de qui no identifiquem l’amo. Llavors tenim 21 dies perquè surti el seu amo. Si surt una persona que l’identifiqui a través de la nostra pàgina de Facebook o altres, hem de tenir clar que és l’amo, demostrant-ho a través del xip d’identificació, fotos o altres maneres. I si no té microxip li obliguem a que li posi, i si pot ser que l’esterilitzi, millor. Si no apareix l’amo i passen els 21 dies, el donem en adopció a través de la pàgina d’ARCA Barberà.

M: Els protocols de la Generalitat indiquen que han de passar 21 dies des que recollim el gos fins que el podem tornar a donar en adopció.

 

Quan doneu el gos en adopció, és directament a la persona?

C: Normalment, quan ho publiquem a la pàgina surten persones interessades. Llavors els hi enviem un qüestionari previ a l’adopció on hi ha una sèrie de preguntes sobre el procés d’adopció. A vegades en rebem dos, altres vint, o els que siguin. Nosaltres valorem els qüestionaris i, en funció d’ells, truquem per telèfon, preguntem a les persones i fins i tot fem una visita pre-adopció per veure si ens sembla bé la casa i la gent. Ens han enganyat un munt de vegades, i per això anem amb molt de compte, especialment amb les races potencialment perilloses. I si tot ens sembla correcte, seguim amb l’adopció; però si hi ha alguna cosa que no ens agrada la tirem enrere.

M: Cada associació es regula a la seva manera. No és que hi hagi un protocol general al respecte. Quan va arribar la Covid-19, com que no podiem visitar les cases fèiem una videotrucada perquè ens ensenyéssin l’ambient en que viuria el gos. Sobretot ens fixem en què no hi hagi cap perill pel gos i que pugui estar bé.

 

Al principi de la pandèmia hi va haver una pujada important en les adopcions per poder sortir al carrer. Com ha evolucionat?

M: Molta gent va agafar gossos al principi, sí, però ara els abandonen de nou. Va ser una merda, perquè van començar a dir que els propietaris podien sortir del confinament domiciliari durant un temps al carrer i la gent va bolcar-se en l’adopció. Un cop va passar aquest període, aquests gossos ja no els hi fan servei i els tornen a la protectora. En qüestió d’un o dos mesos es van adoptar molts gossos i després la majoria es va tornar.

 

Treballeu amb alguna protectora?

M: Nosaltres treballem amb la protectora de Mataró. A vegades arriba algun gos que no ens podem quedar per el motiu que sigui: per ser un gos molt gran, o perquè tingui problemes dels que no ens podem fer càrrec. Llavors es truca a la Policia Local, per veure si té xip i es pot posar en contacte amb els amos i, si no contesten o l’animal no té xip va directament a la protectora de Mataró, que és la que recull animals a Barberà. Llavors la protectora fa un seguiment de com evoluciona l’adopció dels gossos. Nosaltres, en els casos que portem, també fem un seguiment durant un any i mig o dos fins que ja tenim confiança en que estigui ben cuidat. A més, nosaltres obliguem en el contracte d’adopció a que s’esterilitzi el gos.

 

Tenen sentit associacions com la vostra fora dels nuclis urbans importants?

C: El problema de l’abandonament d’animals és generalitzat. Tu te’n vas a un poble de l’interior, per exemple, i és un problema perquè no hi ha associacions. És horrible, perquè els gossos estan allà voltant, abandonats. El millor de les ciutats és que estan una mica més controlats, però pels pobles de Lleida i Tarragona, per exemple hi ha molt poques. I per això moltes vegades les associacions porten gossos de les zones rurals a les ciutats.

M: També hem de dir que des de l’Ajuntament fan el que poden per ajudar-nos, i tenim una tècnica amb la que treballem bé. Ens han ajudat sempre en el que han pogut, però ara sembla que estan més implicats, perquè des de la regidoria de Benestar Animal ens ajuden amb les denúncies, tot i que a vegades ni ells mateixos hi poden fer res.

 

Com compagineu la vostra vida privada amb l’acollida i gestió voluntària dels gossos?

M: Això no es pot ni gestionar. Anem molt malament de temps tots els dies, perquè quan no és una cosa és una altra. Ho fem com podem. També et dic que estimem tant els animals que el primer són ells, exceptuant les hores de feina o les dedicades a la família. Però vigilem sempre estar a l’aguait. Les nostres famílies ja s’han acostumat a veure passar gossos per casa, perquè tampoc els hi queda una altra. Que surtis a mitja tarda o a la nit a buscar un gos ja és normal per ells i no posen pegues.

 

Heu tingut algun problema a nivell personal per la vostra tasca?

M: A mi, per les denúncies que hem fet sí. Sobretot a la zona de la Ronda Santa María, al número 213. Allà hi havia “tela marinera”, molts problemes amb els animals, i a mi em van arribar a reventar les quatre rodes del cotxe. Hi havia molts casos de maltractament animal, era una passada.

C: També ens trobem de tant en tant amb insults a la pàgina de Facebook. Insulten a l’associació perquè diuen que venem els gossos. Però això ho diuen perquè ve gent que ens demana que li donem un gos, i ja els coneixem, i sabem com tracten els gossos. I per no deixar malament aquestes persones per les xarxes, en comptes de demanar-los 100 euros de costos els hi demanem 500 perquè diexin de molestar.

M: Són gent que no ens interessa que es quedin amb un gos, i menys si són de races potencialment perilloses. Perquè quan són d’aquestes races, tota la mala gent de per aquí vol un gos d’aquests.

 

Què li diríeu a la gent perquè la nostra sigui una societat més amable amb els animals?

M: Que es pensin bé les coses abans d’adoptar o comprar. Un gos, un gat o qualsevol altre animal no és un objecte, és un ésser viu amb sentiments. Que es pensin bé les despeses i el que comporta tenir un animal a casa: no el pots deixar a casa tot el dia, perquè no treure el gos a socialitzar amb altres animals és maltractament també. Si quan tenim un fill ens ho pensem bé, amb un animal hem de fer el mateix.

Toni alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies