EL LLEGAT DE LES HIDROELÈCTRIQUES

A càrrec de Ramón Solsona i Sancho, escriptor i periodista

El confort que ens proporciona avui l’ús de l’electricitat té al darrera una història col·lectiva d’emigracions, sacrificis, conflictes i profundes transformacions socioeconòmiques. Arran d’escriure la novel·la Allò que va passar a Cardós, l’autor explica els grans moviments demogràfics i industrials que al llarg del segle XX van sacsejar les valls del Pirineu  amb la construcció de grans embassaments i en van transformar el paisatge, l’economia i la composició social.

En la sessió ens va anar anomenant els diferents embassaments d’aigua per abastir les hidroelèctriques, l’any de construcció, i les empreses que les van promoure.

També els visionaris que veien com fer-ho. Entre aquests en Emili Riu i Periquet que el 18 de novembre de 1911 constituí a Barcelona, juntament amb empresaris franco – suïssos la companyia Energia Eléctrica de Cataluña(EEC) concessionària de les obres de Capdella. I Carles Emili Montañès i Criquilión que projectà l’embassament d’aigües als Pirineus per tal de crear energia hidroelèctrica i, juntament amb Fred S. Pearson, fundà la Barcelona Traction(1911).

En aquesta última, també anomenada la Canadenca  va esclatar el 1919 una vaga de 44 dies en ple hivern que es va tornar general en la ciutat de Barcelona. I de la que resulta un seguit de mesures immediates. La més espectacular va ser l’acceptació de la jornada màxima de vuit hores (amb la qual cosa Espanya esdevé el primer estat que assoleix per llei aquesta fita), i l’acceptació de la capacitat legal de negociació dels sindicats.

L’Any de l’exposició de Barcelona de 1929 va ser l’apoteosi de l’electricitat i de la llum.

Però la Guerra Civil va destruir-ho quasi tot: les poblacions, les industries, les vies de transport, les centrals hidroelèctriques. Calia posar fil a l’agulla: el pantà de Vielha, Arties , d’Oliana, Sau, fets per la FECSA. L’ENHER construeix els d’Escales, Vilaller, Pont de Muntanyana, Pont de Suert, Canelles, Santa Ana. També es construeixen els de Llavorsí-Cardós-Tavascan-Montamara , Susqueda, Moralets Baserca, Sallente . La central tèrmica de Sant Adrià i les nuclears de Vandellòs i Ascó.

El ponent ens va anar explicant el que significava per a una població molt petita dalt dels Pirineus l’arribada de 10.000 persones per a construir les centrals hidroelèctriques, la majoria amb necessitat de treballar provinents de zones d’España i que s’acollien a les duríssimes condicions de feina que els hi oferien mentre duraven. Les relacions socials que s’establien.  També el canvi en el paisatge per les noves estructures.

En Ramón Solsona, molt interessat pel tema ens va recomanar llibres que aquí us deixem:

  • Allò que va passar a Cardós de RAMON SOLSONA
  • Dr. Pearson de XAVIER MORET
  • EL segle de la llum de PEP COLL
  • La verdad sobre el caso Savolta de EDUARDO MENDOZA
  • Els altres catalans de FRANCESC CANDEL

 

Montserrat Mañas

 

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies