Com desenrocar el qui a la Presidència de la Generalitat? – de Jordi Oriola

Aquí estem, a veure si podem ajudar una mica els nostres representants al Parlament en aquests moments que sembla que s’enroquen, amb poca cintura política, pel que fa a la investidura del President…
Aquesta situació actual se sent molt desagradable per a tots els que volem que hi hagi canvis substancials a la nostra societat, tant en el marc polític com en la vida de la gent, però estic segur que ens trobem en una d’aquelles situacions que pot donar millors fruits que un acord ràpid (com hagués succeït si JuntsxSí hagués tingut un diputat més). Però, perquè això passi, tothom s’ha d’arremangar, i això potser no sortirà espontàniament, sinó que la primera votació fallida de Mas pot obrir els ulls a tots plegats. I la solució és ben fàcil…
Jajaja, és broma, però en realitat sí que ho és. Cal aplicar un d’aquells mètodes tan nordamericans anomenat win-win. De manera que de la negociació tothom en surti sentint que hi ha guanyat. I si ens fa ràbia això de que sigui un mètode nordamericà, podem adonar-nos que és el mètode del consens de tota la vida, molt aplicat en assemblees de moviments socials o en els moviments indígenes. Una solució que sigui vista com a bona per a tothom. Per fer això, el més important no és entendre la teva posició i necessitats, sinó sobretot intentar entendre la posició i necessitats del que no ho veu com tu i tenir la suficient generositat política per poder arribar a un punt satisfactori per a tothom. Ara us explicaré com penso que es podria fer.
Per començar us posaré les meves credencials per no enredar sense parlar clar. De tots els candidats a la Presidència que es proposen per part d’uns o dels altres: Mas, Munté, Romeva, Casals… o d’alguns que no es proposen: Junqueras, Baños, Gabriela Serra… el que menys m’agrada personalment és Artur Mas. Per què? Perquè representa les retallades? Perquè és deixeble del recentment destapat corrupte Pujol (amb tots els interessos de part del PP de destapar-ho ara, que tampoc és un sant precisament, però destapat a la fi i per al bé de la nostra societat)? No, simplement perquè Mas és el representant actual d’un partit amb orientació de dretes. Si hi hagués hagut algú altre al capdavant de CiU tampoc m’agradaria, i si es proposa un altre polític de CDC que no hagi tingut responsabilitats de govern, tampoc m’agradaria. Per contra, si em preguntessin qui voldria que fos President de la Generalitat us diria que l’Antonio Baños o la Gabriela Serra. Però reconec que això no és el que volen la majoria dels catalans, ni tan sols la majoria d’independentistes. Cal partir del fet que la majoria d’independentistes han votat a JuntsxSí sabent que Mas en seria el President. Però fan falta els vots de la CUP…
I la solució no pot implicar que la CUP es mengi la seva promesa. Potser no haguessin hagut de fer-la perquè el que es vol impedir són les mesures neoliberals i no tant la persona de Mas, però es va voler simplificar agafant el missatge que emanava dels moviments socials i de CSQEP, i ara tenim una promesa feta. Per tant, la solució no pot passar per intentar humiliar la CUP fent-li recolzar una cosa contrària a la que va comprometre’s. Tot i que es va comprometre a fer tirar endavant el procés, a impulsar mesures socials i a impulsar un procés constituent de base popular. Potser serà impossible afavorir totes les intencions juntes.
Per altra banda, la solució tampoc pot obligar JuntsxSí a apartar Mas i proposar un altre candidat que agradi a la CUP. Seria una humiliació també per a CDC. Sobretot perquè Mas s’ha implicat en el procés i hi ha rebut alguns pals que ha aguantat amb la motivació èpica d’estar fent alguna cosa gran. A més a més, allò de què se l’acusa (de ser retallador i corrupte) no és visualitzat per la gent de CDC perquè, si malgrat tota la motivació que pot tenir España, no s’ha imputat Mas per corrupció és perquè no n’han trobat cap prova, i perquè és veritat que, en el període retallada de fons des de Madrid, el govern de CDC va retallar la sanitat, l’ensenyament, les prestacions socials, TVC,… però és que havien estat ells mateixos (i una mica el tripartit també) els que, en moments de no-crisis, havien aixecat aquesta mateixa sanitat, aquest mateix ensenyament, aquestes mateixes prestacions socials, aquesta mateixa TVC… per tant la gent de CDC no reconeixen aquesta crítica que els fa la CUP. Ells saben que Mas va fer el que havia de fer i el que hagués fet qualsevol altre de CiU votat majoritàriament amb un programa de dretes. Per tant, no entendrien haver de renunciar a Mas per una pretensió que no comparteixes d’altri. A més, personalment em fan por els de la CUP en la seva proposta de vetar Mas, perquè sembla que donin per segur que CDC i la seva gent estaran al procés passi el que passi i no ho tinc tant clar. Si no senten que estan sota els focus, i sobretot si són humiliats, es possible que els anem perdent… Ells hi tenen poc a guanyar i molt a perdre en un procés com aquest. Ja ho hem vist amb la munió d’avisos i amenaces de les patronals, grans empreses, i fins i tot UDC els ha abandonat. Crec que hem de tenir clar si volem separar-nos de l’Estat espanyol i si estem disposats a fer-ho amb la dreta perquè no ho podem fer només amb les esquerres. I si és així, necessitem que continuïn en el procés i que no se sentin fora de lloc, i per tal que això passi és important que se’ls “reconegui” un paper central (que a més, ens agradi o no, el tenen) i que respectem el seu líder.
Així estant, la solució que sumi a totes les forces independentistes només pot ser una direcció col·legiada de la Generalitat que no recaigui exclusivament en un President com fins ara. Encara que la llei no ho permeti formalment, hi ha maneres de posar-ho en marxa a la pràctica que és l’important. Perquè aquest no ha estat un procés normal, és una cosa diferent i així ha de ser en les formes també. Aquesta és la seva força i aquesta ha de ser la seva naturalesa. I això pot acabar representant millor el procés que s’ha viscut a la societat catalana, perquè el procés ha sigut un procés que ha crescut des de la base, que no ha tingut un lider a dalt, sinó molts líders sobretot per baix, diversos i tots necessaris.
I és que el procés va començar en consultes per la independència organitzades per la gent. I a la manifestació del 2012 per un nou estat a Europa, en Mas i Duran volien imposar el pacte fiscal com a lema de la manifestació però l’ANC i Omnium van dir que no. Després durant la legislatura, CiU i ERC van recolzar-se, i CiU va fer polítiques menys de dretes de les que hauria fet, i ERC va haver de recolzar polítiques més de dretes del que hauria volgut. I després el 9N van tenir a CDC i CUP com a grans valedors. I a les eleccions del 27S es va fer la gran coalició de JuntsxSí amb partits amb ideologies molt diferents i amb nombrosos independents, igualment com CUP i CSQEP que també van incorporar independents. I la llista de JuntsxSí va tenir a un exmilitant d’ICV al front, i el que anava com a presidenciable anava en 4t lloc. I els debats se’ls van repartir diferents persones, no només el cap de llista o presidenciable. Tot aquest procés no ha estat normal, i s’han subvertit fins i tot les formats polítics. Per això, estaria bé que tot això no quedi en conjuntura del procés, sinó que així sigui el procés, a més que és la millor garantia per al futur. Un futur que ha de ser de totes i tots.
En aquesta línia s’expressava Marcel Mateu, professor de dret constitucional a:
Per això i com que em sembla que el reglament estableix un sol President, no se si la formula desitjable serà escollir per a la figura legal a Raül Romeva o a Artur Mas (això dependrà de la negociació conjunta) però al mateix temps votar (això és permès com a afegitó) el Programa de Govern i el nom dels “altres Presidents” que portin unes megaconselleries: President Exterior (aprofitem que Mas és conegut a fora i li donem un càrrec importantíssim però allunyat de les polítiques internes o, si Mas és el President formal, llavors aquest ho pot ser Romeva que també és ben conegut a la UE), President Executiu (li donem la responsabilitat de fer polítiques internes a Oriol Junqueras, que essent d’ERC equidista entre CDC i CUP, amb un perfil d’esquerres que permet confiar que no farà polítiques neoliberals -aquest és el motiu pel que es volia vetar Mas-) i President i Vicepresident del Procés Constituent (aquí tenen el seu lloc Lluís Rabell i Antonio Baños que, coneixedors del teixit social català, poden organitzar, colze a colze, un bon Procés Constituent obert i participat per la societat civil, amb la gran virtud de comptar amb CSQEP per al procés constituent que demanaven, deixant el fora o dins d’España a tenor del que vagi succeint a l’Estat espanyol en les properes eleccions del 20D).
D’aquesta manera es reforça el caràcter coral i participatiu que el procés ha tingut i té. No hi ha mal que per bé no vingui. Però caldrà generositat política amb el país per no negar-se a aquesta solució que integri les necessitats de totes les forces sobiranistes… Veurem si tenim uns polítics dignes del poble que “teòricament” representen…

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies