Cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals d’Esports de la Diputació de Barcelona

Els complexos esportius municipals obtenen un 6,8 pels serveis que presten, d’acord amb els resultats dels Cercles de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Esportius presentats el passat divendres durant la 14a jornada de cloenda, que va tenir lloc al Recinte Mundet, on té la seu els serveis d’Esports de la corporació.

La satisfacció general dels usuaris dels complexos esportius municipals passa d’un 6,5 sobre 10, durant l’any 2015 al 6,8 de 2016. Entre els principals reptes del servei d’esports de la Diputació de Barcelona es troba la continua millora de la satisfacció general dels usuaris i l’increment d’aquest percentatge.

Durant la seva intervenció a l’acte de cloenda, la diputada d’Esports de la corporació, Maite Fandos, va subratllar com «els Cercles d’Esports estan concebuts com una eina de gestió basada en el benchmarking, un procés continu per mesurar i comparar productes, pràctiques i serveis d’una organització amb altres organitzacions amb un propòsit ben clar, assolir la millora de la pròpia organització, en el nostre cas la millora dels serveis esportius municipals».

Els Cercles d’Esports són fruit del treball transversal entre el Servei de Programació, la Gerència de Serveis d’Esports i 55 serveis esportius municipals que representen el 77% de la població resident en municipis majors de 10.000 habitants.

Entre els objectius del cercles destaquen quatre: compartir informació, compartir metodologia i comparar resultats, compartir coneixement i impulsar accions de millora a cada ajuntament.

Principals resultats

La transformació del teixit associatiu: amb l’increment del percentatge de població, massa social i practicants, vinculada al teixit associatiu, (5.800 entitats a la demarcació de Barcelona). I l’estabilització de la despesa en transferències econòmiques dels ajuntaments a entitats via subvencions després d’uns anys de davallada.

La consolidació de l’oferta d’activitats esportives: es consolida la positiva evolució de l’oferta d’hores d’activitats esportives continuades adreçades a diferents col·lectius ciutadans. I la reducció de la despesa unitària per hora d’activitat i de la despesa per habitant, tant en activitats continuades com puntuals.

La recuperació dels abonats i inscrits als serveis municipals d’esport per a tothom: l’increment del nombre de persones que fan ús dels serveis municipals d’esport, de les activitats esportives per a tothom, assolint valors similars als anys previs a la crisi econòmica, tant en inscripcions a activitats continuades com a abonaments a complexos esportius municipals.

L’estabilitat de l’estructura de l’organització municipal de l’esport: es constata una certa tendència a incrementar els serveis esportius contractats per part dels ajuntaments i a reduir la prestació de serveis a través de personal propi. No obstant, la dotació de recursos humans destinats a l’organització de l’esport municipal es manté.

La distribució més eficient dels recursos econòmics: estabilitat dels recursos econòmics municipals destinats a l’esport.

– Despesa corrent en esports, incloses les concessions, sobre el total de despeses corrents municipals, (del 7,3% el 2015 al 7,1% el 2016)

– Despesa per habitant en esports, incloses les concessions, sobre el total de despeses municipals, (de 61,9€/habitant i any el 2015 a 62,6€/habitant i any el 2016). Esports ocupa el quart lloc del rànquing de serveis municipals, darrera policia local, cultura i residus.

– Percentatge d’autofinançament per taxes i preus públics, (del 55,9% el 2015 al 56,3% el 2016). Esports ocupa el tercer lloc del rànquing de serveis municipals, darrera residus i mercats.

Deixa un comentari