CIUTADANA MARIA AURÈLIA CAPMANY

Nascuda a Barcelona el 1918, Maria Aurèlia Capmany dugué una vida de rebel·lia entusiasta, lliurada a l’acció cultural i política des de diferents àmbits. Fou professora, escriptora de novel·les, obres teatrals i de poesia, col·laboradora en la premsa, activa militant feminista, actriu i regidora de l’Ajuntament de Barcelona. I en totes aquestes tasques, simultaniejades, deixava clar el seu propòsit de fer un país més lliure i més viu des de l’activitat cultural. Per això mereix el títol de “ciutadana” autèntica, un mot en el sentit republicà clàssic, per reivindicar l’actitud personal i professional expressament lliurada a la construcció d’una societat més humana, intel·ligent i feliç.

Repassarem dons en la sessió, la trajectòria vital i l’obra d’aquesta dona polifacètica, mestra i model que encara avui és un dels referents culturals i socials del nostre país.

Va néixer en una família molt vinculada a la cultura tradicional. El pare era folklorista i l’avi matern, a més d’advocat, era paremiòleg (La paremiologia és la ciència que estudia els refranys i els proverbis).

La Maria Aurèlia era una jove molt tímida, retreta i modernista (li agradava dur rínxols). I molt indisciplinada per seguir l’ortografia regular. Anava a més a l’Escola Massana on va aprendre a tallar vidre.  Al iniciar els estudis universitaris de Filosofia va esclatar la Guerra Civil. Durant els anys 1937 al 1939 va fer de monitora a Teià amb nens que patien el conflicte.

Amb 21 anys, amb la seva amiga Maria Lluïsa Miralles, estudia la carrera de Filosofia. Com que el pare està sense feina i sent del bàndol perdedor l’Aurèlia ha de continuar gravant molt vidre/cristall per poder menjar. Una dona jove, pobra i rebel en un país rònec. En els anys 40 comença a escriure. Què sapiguem fins a 1947 sols publicarà en català antic. En aquesta època coneix a Pere Calders, a Maurici Serrahima, a Salvador Espriu,a Jordi Sarsanedas. Ricard Salvat l’ha fa col·laborar a l’Escola d’Art Dramàtic.

La seva vida sentimental va lligada a la de l’escriptor Jaume Vidal Alcover, amb qui conviu des de finals dels seixanta.

Escriptora, pedagoga i política. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques.

Divuit novel·les, entre elles:Necessitem morir. Betúlia. El gust de la pols. Un lloc entre els morts. Feliçment, jo soc una dona. El jaqué de la democràcia. Lo color més blau. La rialla del mirall. Set obres deNarrativa breu, Set dirigides als lectorsInfantils i juvenils. Set obres deteatre:  Tu i l’hipòcrita, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. Dues de Dramatúrgia.Vint deCrítica literària o assaig: Pedra de toc. Traduccions realitzades per l’autora. Obres traduïdes. Guions. Obres completes. Noud’Altres temàtiques:  Dona, doneta, donota.  Dietari de prudències.  100 pàgines triades per mi.  Batecs de vida.

Morí a Barcelona el 2 d’octubre de 1991, pocs mesos després de la mort del seu company sentimental, Jaume Vidal Alcover.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir galetes perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l’acceptació de les esmentades galetes i l’acceptació de la nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies