Democràcia amb majúscules
El passat 24 de setembre finalment es va tancar una etapa negra i vergonyosa de l’historia del nostre país. Desprès de 42 anys des de que en el 1975 amb la decisió del Consell de ministres i el consentiment del que en aquell moment era el cap de l’Estat el Rei Juan Carlos I, ara el rei emèrit, que les despulles del dictador Francisco Franco tenien que ser enterrades en el mausoleu del Valle de los Caidos, al peu de l’altar major amb tots els honors, creant així el que a dia d’avui és una anomalia democràtica. En el seu testament no figurava la voluntat expressa de ser enterrat a la Basílica, però el dia de la inauguració el propi dictador ho va manifestar verbalment a l’arquitecte Bueno Méndez el seu desig. El mausoleu va ser construït per presoners de la dictadura amb la suposada finalitat de donar honor a tots els caiguts en la Guerra Civil d’un i altre bàndol. Però la veritat és que la majoria de les despulles pertanyen a caiguts del bàndol dels nacionals i la resta de les despulles encara estan en foses comuns sense identificar concretament 12.410 i sense que mai els seus familiars hagin pogut donar-los merescuda sepultura. Són molts anys, massa anys, que s’hauria d’haver fet justícia i restitució als reprimits per la dictadura.
La primera vegada que es va fer un intent per treure el dictador va ser a l’any 2007 amb la llei de Memòria històrica del president José Luís Rodríguez Zapatero, però es va quedar paralitzada amb l’arribada al poder del Partit Popular i la cancel·lació dels fons per l’aplicació de la llei. En cap país democràtic del mon un dictador està enterrat en un mausoleu públic, sense necessitat de cap llei de memòria historia només cal sentit comú. Independentment de la ideologia de cadascú s’ha de agrair al President en funcions Pedro Sánchez i a la seva tenacitat en la restitució d’aquesta anomalia democràtica.
Tot va començar el 18 de juny del 2018 en la primera entrevista com president del Govern deia “ España no se puede permitir símbolos que separen a los espanyoles. No es abrir heridas, es cerrar heridas, y apelo a la responsabilidad de los grupos parlamentarios, incluidos el del PP, para respaldar una decisión del Gobierno de España por supuesto tomará, ya veremos el cómo y la fecha”. A partir d’aquest moment han estat molts els entrebancs amb la família, aquesta que a dia d’avui encara segueix gaudint de la seva herència i de propietats que en el seu dia van ser expropiades als seus propietaris. El govern en tot moment va intentar negociar de forma respectuosa l’exhumació i posterior trasllat sense cap èxit, fins que finalment la decisió ha estat presa pel Tribunal Suprem. Ara només resta la decisió del jutge José Yusty Bastarreche, responsable de donar la llicencia d’obres per aixecar la làpida. Però segons el Tribunal Suprem no cal doncs es tracta d’una obra menor.
En qualsevol de les democràcies del mon seria impensable el que ha succeït en la nostra, em de tancar definitivament aquesta etapa, que les despulles del dictador descansin al seu panteó familiar. I retornar la restes de les despulles de tots els represaliats, degudament identificats, als familiars.
Només així podrem dir que són una autentica Democràcia amb lletres majúscules.
