Opinió

Realitat al nostre país

4 de setembre de 2018 Redacció 0 Comments

L’altre dia vam anar a comprar a un establiment d’una cadena d’alimentació força coneguda. Una de les empleades ens va

Opinió

Si sou servits: amic o enemic?

3 de setembre de 2018 Redacció 0 Comments

A la cuina, cal evitar els fanatismes. Tot té un costat positiu i un negatiu que cal conèixer. Us poso

Opinió

Credibilitat i ninguneix

17 de juliol de 201817 de juliol de 2018 Redacció 0 Comments

Existeix un creixent moviment ciutadà, que qüestiona el paper dels partits polítics. Quan uns pocs ciutadans ingenus, creient en les

Opinió

Carta al director: Hasta cuando?

12 de juliol de 201812 de juliol de 2018 Redacció 0 Comments

Esta es la pregunta que nos hacemos más de la mitad de los vecinos de nuestro municipio y colindantes. Estos

Opinió

SI SOU SERVITS: El farciment i el gall

26 de juny de 2018 Redacció 0 Comments

La recent publicació de la llista dels World’s 50 Best Restaurants, amb la remuntada dels germans Roca fins a la

Opinió

“La cicatriu de la pobresa infantil”

21 de juny de 2018 Redacció 0 Comments

“La pobresa infantil afecta un 15 % dels nens i nenes en edat escolar del Vallès Occidental. No és una

Opinió

Qui mana a la teva vida?

11 de juny de 201811 de juny de 2018 Redacció 0 Comments

Pel que sembla una pregunta fàcil. Qui mana en la teva vida? Amb una resposta aparentment també senzilla: “Jo mano

Opinió

L’educació

6 de juny de 2018 Redacció 0 Comments

La pretensió de que l’educació pot promoure canvis socials és lloable, però ingènua i utòpica. Històricament l’educació, amb petites excepcions,

Opinió

ELECCIONS A VENEÇUELA

22 de maig de 2018 Redacció 0 Comments

Com que gran part de l’oposició les ha boicotejat, sobretot perquè creia que no guanyaria, la participació ha estat del

Opinió

VAGA DE FAM DENUNCIA CONNIVÈNCIA DE FRANÇA AMB L’OCUPACIÓ MARROQUINA DEL SÀHARA OCCIDENTAL

17 de maig de 2018 Redacció 0 Comments

La ciutadana francesa Claude Mangin Asfari porta 29 dies de vaga de fam! La va iniciar el 18 d’abril, i

Opinió

PUIGDEMONT HA DE SER ALLIBERAT

4 d'abril de 2018 Redacció 0 Comments

El govern legítim de la República espanyola de 1931 va ser esclafat el 1939 pel cop d’estat feixista de Franco.

← Previous

Tornem a la “normalitat” després de les més que merescudes vacances, tornem a la rutina diària, a matinar, treballar i a fer mil i una càbala per arribar a fi de més. Un dels pitjors mesos de l’any, doncs ens em gastat els diners en les vacances i ens queda per fer la tant temuda compra dels llibres i el material escolar. Ens adonem que tornem a la rutina quan al posar la televisió ens bombardegen amb els anuncis dels
col·leccionables que mai s’acaben.
Però igual aquest any és una mica diferent, no us sembla? cada dia escoltem a uns i altres, tirar-se els
trastos al cap, doncs ara estem en la batalla dels llaços grocs, mai uns llaços havien donat tant de si. Durant molt de temps els llaços de colors s’utilitzen per reivindicar una causa que creiem justa, però mai fins ara han esdevingut un objectiu polític en si mateix per tal de crear crispació i separació, entre “els nostres i els altres”.
Realment la qüestió és posar i treure llaços? o és crear tensió, crispació i malestar?, o tal com diu la Lola
Garcia, directora adjunta de La Vanguardia “Aquesta no és una reclamació qualsevol sinó un conflicte que atia una gran excitació sentimental” i continua dient “No és aquest un debat sobre la llibertat d’expressió sinó la coagulació de dos comunitats que es donen l’esquena cada vegada amb major acritud”. Es pronostica doncs, una tardor calenta, això diuen els experts, quina llàstima!!!.
Bo fora que el govern del vicari Torra, es poses a governar, prengués les regnes del país i del seu govern, que és el de tots els catalans, i comencés a donar solucions als problemes que té la societat catalana, que en són molts i greus. Cal obrir el Parlament al debat polític i no només al debat identitari, cal governar i no només seguir l’estratègia de la defensa jurídica dels que van jugar de “farol”, com si d’una partida de
“poker” es tractés.
Sabeu d’on venen els llaços grocs? El seu origen el trobem a Anglaterra. Es basa en una cançó amb el tema d’una dona que està sota algun tipus de prova o judici mentre espera que el seu estimat torni de la guerra. La cançó sembla haver estat portada a Amèrica des d’Europa pels colons anglesos i va passar a formar part de la tradició oral dels dos continents. L’origen de les cintes grogues va sorgir durant la Guerra Civil Anglesa ja que l’Exèrcit purità del Parlament anglès portava cintes grogues i franges grogues al camp de batalla.
La primera referència coneguda de l’ús d’escarapel·les de color groc a Catalunya es al 1704, per la referència a que el virrei borbònic de Catalunya va prohibir-ne el seu ús durant la guerra de Successió, per evitar la publicitat del bàndol austriacista que les usava. Donat que els anglesos eren aliats dels austriacistes el groc era el “color del príncep” Darmstadt que era ex-lloctinent de Catalunya i Governador de la recentment conquerida Gibraltar.
L’Onze de Setembre de 1934 es van vendre llacets en benefici dels presos nacionalistes catalans després dels fets del 6 d’octubre del 34 va ser un moviment insurreccional del govern de la Generalitat contra la involució conservadora del règim republicà, quan el president Lluís Companys va ser empresonat al vaixell “Uruguay”.