En política NO TOT S’HI VAL
Ja ho vam pronosticar a l’inici d’any que
potser aniríem a unes eleccions generals
i no hem errat. Així doncs, tindrem eleccions
el 28 d’abril, doncs, també, tal com
era d’esperar, el govern no va aconseguir
aprovar els pressupostos, uns pressupostos
que tot s’ha de dir de passada eren
dels més socials des de feia molts anys.
Però ara el que toca és valorar la feina
feta, reflexionar i votar amb coneixement
de causa i especialement en aquest mes
que celebrem el Dia Internacional de les
Dones, doncs és l’actual govern un govern
feminista on la majoria dels seu membres
són dones de demostrada vàlua professional.
Aquest diari segueix i seguirà reivindicant
any rere any els nostres drets, els drets
de les dones per una igualtat plena i real,
doncs lamentablement encara queda
camí per recorre i darrerament sembla
que retrocedim, només cal veure el bus
que circula per les nostres ciutats de l’associació
ultra “Hazte oir”. No ens podem
permetre la imatge del monstre més gran
que ha patit la humanitat, doncs és una
ofensa per la societat del segle XXI.
Voldríem destacar l’ammbient “bronco”
fins a l’últim dia a l’hemicicle del Congrés,
doncs hem assistit a un munt d’insults i
desqualificacions vers la figura del president
del govern, pel fet de voler establir
un mínim diàleg amb les forces independentistes
que governen a Catalunya,
doncs els problemes polítics només
tenen una solució política. I jo em pregunto,
en política tot si val?
Doncs no!!! No tot si val. Hem de guardar
les formes i el respecte vers als nostres
oponents polítics, i si els polítics no les
guarden som els ciutadans els qui les hi
hem de fer guardar, amb el nostre vot.
En els últims dies hem assistit a la nostra
ciutat a un episodi lamentable, hem vist
com a cinc persones han estat detingudes
per tal de dur-les a declarar davant del jutge
i les han acusat d’un fets que ningú a dia
d’avui sap en que es basa l’acusació però
per a molts ja són culpables, la culpabilitat
del telenotícies.
Sempre hem entès que quan una persona
era acusada d’algun fet delictiu, s’havia
de provar la seva culpabilitat donat que
es mantenia la presumpció d’inocència.
Ara és justament a l’inrevés, has de provar
la innocència, doncs per gran part de
l’opinió pública som culpables fins que no
es demostri el contrari i com que estem
en una societat en que els mitjans de
comunicació però sobretot les xarxes
socials escampen les mentides a velocitat
de vertigen i la velocitat de la justícia és
exasperadament lenta, els danys causats
tenen difícil reparació.
Doncs, algú s’ha plantejat el dany ocasionat
per la situació viscuda d’aquestes
persones o seran danys colaterals?
Algú s’ha pantejat que aquestes persones
tenen famílies i que patiran al veure-les
implicades en els fets o només seran els
danys colaterals?
Algú s’ha plantejat que aquestes persones
tenen una feina i una vida personal que es
pot veure afectada per aquesta situació o
també seran danys colaterals?
I si al final del periple judicial, que segurament
durarà anys, són innocents? Qui els
hi restituirà tot el dany sofert? I en el cas
de ser condemnats igual algú dirà, què tot
això era merescut per actuar de forma indeguda.
Per tant, abans de jutjar haurien
de reflexionar i deixar que la justícia faci
la seva feina.
Així doncs, en política no tot si val i molt
menys per l’ambició de la mediocritat
que s’ha instl·lat en l’actual política. No
obstant, tal i com podem veure darrerament
en un anunci de televisió, no tots els
homes són iguals, no totes les rosses són
“tontes”, ni tots els polítics són corruptes.
