ENTREVISTA | Álvarez: “Un any de direcció Covid és com molts anys de direcció ordinària”

Christian Álvarez és barberenc i director de l’Escola Can Serra. Va començar a ser mestre del centre com a cap d’estudis el 2015, i al 2018 va passar a ser director. Durant els últims dos cursos, a Can Serra i altres centres de la ciutat s’han hagut d’adaptar constantment a les exigències de la pandèmia, uns problemes que, amb el principi del nou curs el dia 13 de setembre, hauran d’enfrontar-se amb noves directrius. Per conèixer-les i saber com els va anar l’any passat, parlem amb Álvarez sobre la seva experiència a l’Escola Can Serra.

 

Quines són les diferències més importants que hi haurà respecte al curs passat?

Vam començar amb molts interrogants, incerteses i pors, tant per part de la direcció com per part de l’equip de mestres i tot el personal de l’escola, a més de les famílies. Però afortunadament tot ha anat molt rodat, i els infants han estat molt tranquils i han paït molt bé els canvis: ens han donat una lliçó a tots i totes. Cada centre va haver de preparar un pla d’organització abans de l’obertura del setembre del 2020, i tot s’ha anat desenvolupant segons el previst. Enguany comencem amb menys incerteses que l’any passat: llavors veníem d’un confinament en què la gent ho havia passat molt malament i no sabíem com aniria el dia a dia. De cara a aquest curs hi haurà canvis, però ja no és tirar-te a la piscina sense saber què hi haurà.

 

Quins canvis us han fet preparar?

Hi ha unes directrius del Departament d’Educació que cada escola concreta al seu centre. Per exemple, als patis, l’any passat els infants no podien barrejar-se entre diferents grups bombolla i havien d’estar per separat, com a la classe. El mateix pati estava sectoritzat, i cada grup no podia sortir de la seva zona. Teníem tres torns de pati, però aquest curs en farem dos; és una divisió del pati que també hem vist que és bona per altres coses més enllà del virus, perquè hem vist com baixava la conflictivitat entre l’alumnat en haver-hi menys infants per cada torn de pati. Malgrat tot, aquest curs que comença es poden barrejar els diferents grups però tothom amb la mascareta posada. També haurem de veure com s’articula el fet d’esmorzar i jugar al pati, i potser ara s’ha d’esmorzar primer i després s’ha de jugar. D’altra banda, pel que fa a entrades i sortides, continuarem aconsellant que es faci de manera esglaonada, perquè si no hi hauria aglomeracions de gent als accessos -que és el que s’intenta evitar-, si bé potser no es fa de forma tan estricta com l’any passat i per menys entrades. Alhora, ja no serà necessària l’obligatorietat del metre i mig de distància dins les aules. A més, el material d’ús comú que s’emprava a les aules, com el d’Educació Física, abans s’havia de desinfectar entre grups i no es podia fer servir de forma comuna, però enguany sí que es podrà compartir; és un esforç molt gran de desinfecció constant que ens estalviem. De cara al menjador, es tradueix en què estris com setrilleres, gerres d’aigua i altres es podran compartir també. Per últim, des del Departament ens han dit que ja no caldrà prendre la temperatura als infants en entrar a l’escola.

 

Creu que es vacunarà als més petits?

Veurem si ens afecta o no la vacunació, que canviaria moltes coses, però com això canvia tant… Potser d’aquí a uns mesos hi ha unes altres evidències científiques que diuen que sí que cal vacunar. Nosaltres estem oberts al que ens diguin les autoritats sanitàries i el Departament d’Educació. Pel que fa als mestres, encara no ens han especificat si s’hauran d’aïllar quan hi hagi un cas a l’aula, tenint en compte que ja tenen les dues vacunes posades. A l’ESO està confirmat, per exemple, que els adolescents que tinguin la doble pauta no s’hauran de confinar en cas que hi hagi positiu al grup, i això també anima a les famílies a vacunar.

 

Com van funcionar les mesures l’any passat?

L’any passat vam començar amb mascareta i pensàvem que amb el temps aniríem canviant i la podríem treure, i al final no va ser així. Però els infants, fins i tot els més petits, ho van portar molt bé. També hi havia coses com que es deia que a partir de dos casos es tancava l’escola i al final no va ser així. No sabíem com reaccionarien, perquè havien estat tancats molts mesos, però ho van pair superbé. Pensàvem que costaria molt, per exemple amb el tema de seure al pati a esmorzar i treure la mascareta, però ho van dur amb una exemplaritat brutal. Per part de les famílies també va funcionar molt bé. Ha estat un curs molt dur, perquè la gestió del dia a dia, els caps de setmana atenent casos positius i altres ha estat complicat, però no hagués estat tan fàcil de pair si no haguéssim tingut el suport de tota la comunitat educativa, des de les famílies fins als professors i el mateix alumnat. I han sigut exemplars en implicació, però també en reconeixement, que el fet que et reconeguin que s’han fet bé les coses i que ha anat prou bé el curs fa que totes les dificultats que et vagis trobant es vagin superant amb més facilitat.

 

Hi havia suficients policies i control a les entrades?

En el nostre cas hem d’admetre que tenim un entorn molt privilegiat, amb un carrer de vianants que facilita molt l’entrada i la sortida. Potser en algun moment de l’any no vam tenir els agents cívics, perquè havien de fer altres tasques com repartir mascaretes, però la resta del temps sí que n’hem tingut. Ens servien per guiar o aconsellar les famílies amb el tema de distàncies i les mascaretes. S’agraïa tenir algú que pogués controlar el carrer perquè nosaltres no podíem: jo estava a una porta i el conserge a una altra, però al carrer no hi havia ningú per controlar, però amb els agents cívics sí. També va ser una educació a les famílies que penso i espero que ja estigui feta.

 

Álvarez, al pati del centre escolar | Toni Alfaro
Álvarez, al pati del centre escolar | Toni Alfaro

 

Hi va haver molts contagis o complicacions a l’escola Can Serra?

Hi ha una pàgina del Departament a on surten publicats els casos que hi ha hagut a cada escola. Nosaltres som de les escoles que hi ha hagut pocs casos, però no vol dir que ho hàgim fet millor o pitjor que altres centres. Cada escola és una realitat diferent, i per diferents factors es troba en una situació o una altra. Complicat, realment, han sigut els canvis que hi ha hagut. Una de les dificultats més grans va ser començar sense equips de protecció: l’any passat, al principi, no teníem gel hidroalcohòlic, ni mascaretes…; van acabar arribant, en quantitats molt generoses, però vam començar sense, i vam haver de demanar a les famílies i comprar-ne des de l’escola. En canvi, aquest any ja sabem que tenim un estoc. Cal agrair a l’Ajuntament, perquè abans de començar el curs vam haver d’habilitar un espai per aïllar els contagis, i nosaltres teníem un lavabo amb una llitera; la brigada va venir i ens el va adaptar perquè no hi hagués traspàs d’aire. Quan hi havia un infant amb possibles símptomes de Covid-19, l’escola el posava a aquell espai separat fins que la família venia a buscar-lo.

 

Què era el més complicat de gestionar dels casos?

Ens hem trobat casos en mil situacions: mentre estaven els nens a l’escola, entre setmana però fora, en caps de setmana, en pont… Això vol dir que cada cas és diferent i t’havies d’adaptar. El que fèiem des de la direcció era posar-nos en contacte amb els responsables Covid del CAP i ens guiaven sobre què fer. La incertesa més gran i que generava més neguit eren les PCR, sobre quan fer-les, sobretot, i a vegades s’havien de fer a poc a poc. I dos o tres dies d’espera semblen poc temps, però a les famílies se’ls hi fa molt llarg, i a vegades costava explicar que nosaltres també estàvem pendents del que ens diguessin. A això ens van ajudar molt les que anomenàvem “famílies delegades”, que feien de comunicadors delegats entre la direcció i la resta de famílies, per fer una comunicació més fluida. Aquestes famílies surten voluntàries a principis de curs, i quan teníem un cas positiu, la família delegada parlava amb les altres famílies sobre com aniria tot. En el cas dels mestres, ho sabia abans que les famílies perquè havia de confinar-se i preparar tot un treball a casa.

 

Com heu treballat a distància en casos de grups confinats?

Cada escola ha fet servir un entorn virtual d’aprenentatge que en la seva majoria ha sigut el Moodle. Serveix per posar materials o feines que durant el confinament els nens i nenes puguin anar fent per seguir el curs durant aquells deu dies, però també per posar enllaços a les videoconferències que es feien per seguir el ritme de l’escola. Un cop vam començar a aïllar grups vam veure que fer videoconferències amb els petits i petites i que les seguissin era molt difícil, i això ho hem de reenfocar de cara al curs vinent. A cinquè i sisè no costa tant, però sempre és necessari el suport de l’adult. També ens hem trobat que hi ha famílies que tenen més habilitat o menys, però tampoc els podíem ajudar perquè no podien entrar a l’escola. Independentment de què es confinessin o no, cada professor de grup posava tasques cada setmana al Moodle perquè s’anessin adaptant i no fos una cosa nova quan es confinessin.

 

Molts mestres estaven neguitosos per la feina extra que haurien de fer. Com va anar al final?

Els mestres es van haver de formar paral·lelament a l’entorn del Moodle. Al primer trimestre de l’any passat vam dedicar molts esforços a què els mestres sabessin com funcionava perquè el poguessin posar a la pràctica amb els nens i nenes a les aules. Més enllà d’això, si estàs confinat no vens a l’escola i no has de treballar doble. Sí que és cert que t’has de preparar moltes feines que a la classe són més fàcils de dur-les a terme, però quan confinàvem un grup, el primer dia el deixàvem buit pel mestre perquè es pogués preparar tota la setmana. Tot això estava preparat als tres plans d’organització que vam haver de preparar l’any passat.

 

El curs 2019-2020 va ser considerat per molts un curs perdut. Què vau notar al 2020-2021?

Pensàvem que hi hauria una necessitat molt gran d’educació emocional, i ja ens van alertar des del Departament. Vam treballar molt aquesta part, però després vam veure que el treball emocional no era tant com les mancances a nivell acadèmic que ens hem trobat. No ha estat molt significatiu, però sí que hem notat algun grup a on el nivell d’aprenentatge potser ha baixat una miqueta. Tampoc es pot generalitzar perquè cada grup és diferent.

 

Preveieu que serà un curs molt més tranquil, doncs?

No ho sabem, no ens atrevim a fer prediccions. Arriba un punt en què t’obligues a no preveure com seran les coses perquè si no després ho passes pitjor: hem d’anar-nos adaptant a l’evolució de la pandèmia i perquè és tot tan incert…! Jo espero que sigui tot molt més tranquil que l’any passat perquè totes les evidències apunten que totes les coses han d’estar molt més calmades. Però també ho estaven al juny i al final es va disparar. No ens atrevim a fer pronòstics clars. Un any de direcció Covid-19 és com molts anys de direcció ordinària: és esgotador però reconfortant. Veure als nens amb mascareta a la porta al principi era molt dur, però després veus la normalitat que portaven i les ganes que tenien de venir a l’escola i dius: val la pena.

 

Toni Alfaro

 

FOTO PORTADA: Christian Álvarez, director de l’Escola Can Serra | Toni Alfaro

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies