Adrián Gómez, campió d’Espanya sub 16

L’atleta barberenc Adrián Gómez s’ha proclamat campió d’Espanya sub 16 de 1000 metres aconseguint, a més, la millor marca espanyola de la història: 2’27”88. S’esperava amb entusiasme la prova dels 1000 metres al Campionat d’Espanya que es va celebrar a Granollers. Per cert, uns campionats envoltats d’estrictes mesures de seguretat permetent que l’atletisme, esport individual i practicat a l’aire lliure, hagi estat de les poques activitats esportives no professionals que han pogut esquivar les restriccions la maleïda pandèmia.

 

En la prèvia de la competició ja s’intuïa que aquesta podria ser la prova més espectacular tenint en compte que feia pocs dies que el principal favorit, l’aragonès Sergio Del Barrio, havia assolit la millor marca espanyola de sempre (la Federació Espanyola no parla de Rècord d’Espanya, però sí de la Millor Marca Espanyola de tots els temps) amb un registre de 2’28”66. Adrián Gómez arribava al Campionat amb la segona millor marca de la temporada de tots els inscrits i, per tant, era un dels candidats al podi.

 

I la cursa de la final a Granollers no va decebre. Del Barrio va agafar la responsabilitat des del primer metre i va començar a marcar uns ritmes infernals. L’Adrián Gómez, va ser capaç de seguir l’estela del gran favorit i li trepitjava els talons durant els primers 800 metres. Una llebre de luxe per retenir les pròpies forces que li van venir de luxe perquè als darrers cent metres el barberenc superés com una exhalació a Del Barrio que veia impotent com la medalla d’or se li escapava. Per davant seu un imponent Gómez creuava la línia de meta aturant el crono en uns
estratosfèrics 2’27”88 (quasi sis segons menys que la seva millor marca aconseguida al passat mes de setembre: 2’33”66). Amb les mans al cap i agenollat al terra, el barberenc mostrava una alegria exultant sabedor del que acabava d’aconseguir.

 

La consecució del títol de campió d’Espanya no és fruit ni d’un dia ni de la casualitat. El passat 4 d’octubre l’Adrián Gómez es va proclamar campió de Catalunya a l’aire lliure a Lleida en la mateixa prova assolint, llavors, la millor marca dels campionats; al mes de març, una setmana abans del primer confinament per la pandèmia de la COVID-19, a Sabadell es va proclamar campió de Catalunya en pista coberta amb el Rècord de Catalunya inclòs; i al juliol del 2019, a Gijón, va ser tercer al Campionat d’Espanya sub 16. Un currículum espectacular amb tan sols 15 anys.

 

Però alguna explicació genètica hi ha d’haver quan en els mateixos campionats la germana bessona de l’Adrián, Inés, també ha estat entre
les millors, en el seu cas en la prova dels 100 metres. A Granollers, medalla de bronze amb un també espectacular registre de 12”59 assolint el rècord de la Unió Atlètica Barberà que tenia, des del 2007, la qui va ser referència espanyola de les proves combinades Cristina Bárcena; a Lleida es va proclamar campiona de Catalunya (llavors amb un millor registre -12”45-però amb una força del vent més alta de la permesa pel reglament per poder donar oficialitat a la marca); al campionat català indoor de Sabadell va ser tercera (en aquest cas en els 60 metres); i a l’estatal de Gijón del 2019 es va quedar fora de la final.

 

En resum i en definitiva dos germans bessons que van néixer de la mà i que avancen junts amb pas ferm cap a fites, a dia d’avui, històriques. Felicitats!!!

 

Equip del Club de Volei Barberà | Cedida
Equip del Club de Volei Barberà | Cedida

 

L’esport de competició no professional, de nou confinat

El dimecres 14 d’octubre es feia oficial: l’esport de competició no professional havia d’aturar-se durant dos caps de setmana. Es buscava reduir la mobilitat que es produeix cada cap de setmana per tal de buscar minimitzar l’avanç descontrolat de la pandèmia. La norma, però, permetia mantenir els entrenaments de dilluns a divendres.

 

El diumenge 25 d’octubre es decretava el Toc de Queda que obliga a quedar-se a casa entre les 22:00 hores i les 06:00 hores, tret d’alguna excepció… I l’esport no és una excepció. L’esport no és considerat com una activitat essencial. S’han obert debats sobre la idoneïtat o no d’aquesta mesura envers l’esport i s’ha arribat a dir que la decisió és un “Toc de Mort” per les estructures esportives no professionals.

 

Totes les opinions han de ser escoltades. Però totes les opinions haurien de guiar-se per criteris de responsabilitat i sentit comú. És evident que fer esport és saludable. És evident que l’esport que es pugui practicar a l’aire lliure és molt més segur que qualsevol altra activitat (esportiva o no) que s’hagi de fer sota cobert. Però també és evident que el volum de persones que mou la pràctica esportiva (de competició o no) és molt superior que el volum que mou qualsevol altra aspecte lúdico-social d’avui dia.

 

Només una dada: la Federació Catalana de Futbol té inscrits més de ¡¡1.900 equips de la categoria aleví!!, el que implica més de 950 partits cada setmana. Si es multiplica aquest nombre d’equips pels jugadors, pels oficials i pels acompanyants i si ho multipliquem per la resta de categories i d’esports ens podem fer una ‘petita’ idea del gran volum de mobilitat que això suposa.

 

L’excepció per poder competir durant les setmanes d’aturada era per les competicions de caire professional i/o d’àmbit estatal. En aquest darrer supòsit hi ha dos equips barberencs implicats, però només un d’ells ha pogut seguir amb el calendari previst. Es tracta del Club Voleibol Barberà que ja ha pogut jugar les tres primeres jornades del grup B de la 1a Nacional. Va debutar amb una clara derrota (0-3)
davant el CN Sabadell, però després va encadenar dos triomfs seguits davant l’Olot (2-3) i davant el Balàfiade Lleida (3-1).

 

En canvi, l’altre equip local de categoria nacional, el Baricentro Barberà de bàsquet encara no ha debutat a la Lliga EBA. Tot i que es podria haver fet, els equips catalans participants han mostrat el seu malestar pel fet que la Federació Espanyola de Bàsquet obliga a tots els equips a passar proves PCR o test serològics cada setmana per determinar l’estat de salut de cada plantilla. Les despeses que això provoca, i el fet que hagi estat una decisió no consensuada entre tots els clubs espanyols implicat a la categoria, ha portat als equips catalans a demanar un ajornament en l’inici de la competició.

 

La resta d’equips de Barberà del Vallès (handbol, futbol, voleibol territorial, hoquei patins o petanca) van poder jugar algun partit durant les
dues primeres setmanes d’octubre. Pocs resultats i poques conclusions. Ara, l’important, han de ser uns altres resultats.

 

Victor M.

 

FOTO PORTADA: Adrián Gómez (carrera i marca) | Redacció

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies