A l’Aula: Van Gogh, entre l’angoixa existencial i l’eufòria creativa

L’esperada sessió de Jordi González a l’Aula d’Extensió Universitària ens va tornar a agradar molt. Aquesta vegada ens va venir a explicar com Van Gogh va anar agafant les tècniques que fan dels seus quadres unes obres especials. Unes pintures que arriben a l’espectador sense explicació, que les entén fàcilment perquè són fruit de la sinceritat de l’artista. Durant la sessió vàrem visionar una seixantena de dibuixos i pintures de Van Gogh. Ens vàrem aturar en les més destacades en la seva vida. Les que van suposar un canvi enriquidor per a la seva obra.

 

Vincent Willem van Gogh va néixer l’any 1853 fill d’una família benestant i culta on la mare especialment li va transmetre i afavorir la seva afició i habilitat per dibuixar. Als 16 anys va entrar a treballar en una galeria d’art. L’any 1873, li proposen el trasllat a la filial de Londres, que accepta. Aquí viu aïllat, llegeix llibres de religió i comença a perdre interès per la feina així que l’acomiaden. Però el seu fervor religiós creix i se’n va a evangelitzar als miners en una zona de condicions realment dures. Del seu germà Theo ja comença a rebre ajut econòmic, decideix capgirar la seva vida i dedicar-se a la pintura. Té vint-i-set anys.

 

El 1880, s’estableix a Brussel·les. Fa tot d’esbossos i dibuixos basats en les pintures de Millet, representant personatges de pagesos i miners. Segueix dibuixant, però ara ja mostren la denúncia social, amb estètica miserabilista. Els temes són incisius, punyents, on les persones expressen els seus dolors. A més aquests dibuixos no es venen perquè no serveixen per decorar les cases de qui les poden comprar. Durant la primavera del 1885, pinta la que es considera una de les seves grans obres, Menjant patates. Fins aleshores, els seus esforços s’havien centrat sempre en la representació d’una figura, i aquí es troba amb la dificultat d’haver de coordinar cinc.

 

1888 'La vinya vermella Arles'
1888 ‘La vinya vermella Arles’

 

Les estampes japoneses que copia li donen la clau de la forma i de l’espai. Estudia els colors complementaris. Aconsegueix d’anar afegint colors més rics i lluminosos a la paleta. Els vermells, grocs i blaus, amb els seus complementaris, ja es poden apreciar en quasi totes les seves pintures d’aquest període. Exaltat per la intensitat del clima artístic de París, entre altres coses aprèn en aquesta època l’aplicació del contrast complementari, contraposar un dels tres colors bàsics (groc, vermell i blau) a la barreja formada pels altres dos.

 

El febrer de l’any 1888, se’n va de París i es trasllada al sud de França, a Arles. Durant aquest període, comença a utilitzar les pinzellades ondulants i els grocs, verds i blaus intensos que caracteritzen la seva obra pictòrica dels darrers temps. Van Gogh es passa tot l’estiu pintant paisatges a l’aire lliure. Lloga una part de l’anomenada Casa Groga. Poder disposar de gran espai li fa pensar novament en un projecte somniat de fa temps: fundar una comunitat d’artistes. Fa venir a Gauguin. És aquest qui impulsa Van Gogh a pintar llocs històrics d’Arle, i així treballen plegats. Tot seguit, però, les diferències personals es fan evidents i, la convivència, difícil. Menys de dos mesos després de l’arribada de Gauguin, comencen a tenir violents enfrontaments, que culminen en una baralla en la qual Van Gogh, amb una navalla, es talla un tros de l’orella esquerra. Gauguin se’n torna a París.

 

1889 'Nit estelada'
1889 ‘Nit estelada’

 

El mes de maig del 1889, Van Gogh ingressa a l’hospital psiquiàtric de Saint Romieg de Provença, on té dues habitacions a la seva disposició, una de les quals li fa de taller. Durant la seva estada aquí, la clínica i el jardí es converteixen en el tema principal de la seva pintura en què mostra una gran vitalitat rítmica i una gran conjunció de colors. En aquesta època, la seva pintura es caracteritza per la presència de remolins. Quan ja el deixen sortir a passejar pels volts de la clínica, comença obres en què els temes són pins, xiprers i oliveres. Desenvolupa els efectes pictòrics dels arbres, els troncs sinuosos. A Saint Romieg, torna a sentir la necessitat de copiar pintors que admira, per la qual cosa demana al seu germà Theo que li enviï làmines de reproduccions, el color de les quals interpreta a la seva manera.

 

El gener del 1890, rep la invitació per a participar en una exposició a Brussel·les. És en aquesta exposició que ven l’obra La vinya vermella. El febrer del 1890, ha decidit d’abandonar la clínica. Després d’una breu estada a París amb el seu germà, decideix d’establir-se a Auvers-sur-Oise on l’activitat artística s’intensifica. En dos mesos, pinta més de setanta quadres. Els paisatges d’Auvers li agraden.

 

El 29 de juliol del 1890, a l’edat de 37 anys, va morir. Malgrat la qualitat de l’obra, calgué esperar a la seva mort perquè els mèrits li fossin reconeguts i es convertís enuna gran figura de la pintura.

 

Montserrat

Deixa un comentari

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Configuració de cookies
Política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies